Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Activitats’ Category

antony beevor al cccbJornada de memòria històrica ahir a Barcelona. Joan B. Culla i Carmen Esteban feien de cicerone de l’historiador Antony Beevor, gran protagonista ahir al vespre al CCCB, qui presentava a l’ Aula 1 del museu barceloní el seu darrer llibre, el més que comentat El Día D. La Batalla de Normandia. Unes 200 persones omplien una sala que es va fer petita quan Beevor començava a fer cinc cèntims del que podem trobar en el llibre. Abans, Culla exposava les seves notes sobre El Día D; dedicava paraules d’elogi cap a la vasta obra del britànic, centrant-se en aquest assaig sobre la batalla de Normandia; Culla destacava la plasticitat de la prosa i la qualitat cinematogràfica de la mateixa, així com els retrats dels mandataris dels bàndols i divisions que protagonitzaren la guerra. Els detalls, la ironia i el “flemàtic distanciament” són virtuts essencials de Beevor; per cert, fou capità de l’exèrcit anglès, apunt assenyalat com anècdota final de l’exposició de Culla.

Beevor, en un excel·lent castellà, va desbordar la sala gràcies a la simplicitat i sapiència amb la que explica la història. La seva ponència l’iniciava reflexionant sobre la quantitat de morts que els aliats van omitir per no escandalitzar l’opinió pública. Indicà l’exemple de la guerra d’Irak, on els civils es comptaven al segon. Durant la 2 G.M encara es podia amagar informació. Enuncià els errors del Coronel Montgomery, qui havia ideat el pla mestre que resultà un absolut fracàs, amb l’agreujant de no reconèixer-ho i d’amagar informació. Una altra dada apuntada per Beevor és la diferència de tarannàs entre francesos i nordamericans; l’excessiva susceptibilitat dels francesos s’enfrontà amb la falta de sensibilitat dels nordamericans, agreujant d’aquesta manera les ja tocades relacions diplomàtiques degut a la falta de confiança de Roosevelt vers De Gaulle. Tot plegat va provocar una situació confosa que Beevor disecciona a El Día D. La Batalla de Normandia, a més del dia a dia de la batalla iniciada el 6 de juny de 1944.

Antony Beevor, autor de llibres com La Guerra Civil Española, durament criticat pels que s’inventen la història i la manipulen al seu gust, otorga reputació i rigor a la disciplina. Beevor és rigorós, i l’estil narratiu, pla, cinematogràfic i honest, permet al lector enriquir-se i aprendre d’on venim. De moment, El Día D encapçala la llista de llibres més venuts.

Per a més informació, consultar: www.diadminutoaminuto.com i www.antonybeevor.com

Anuncis

Read Full Post »

1984_robbinsTim Robbins i la companyia The Actor’s Gang oferiran l’adaptació de la novel·la 1984 de George Orwell del 30 de setembre fins el 4 d’octubre al teatre Poliorama, amb les entrades gairebé exhaurides per totes les funcions. La imprescindible obra d’ Orwell, publicada el 8 de juny de 1949, que en principi s’havia de dir L’últim home a Europa però que editors van canviar títol per motius comercials, és una bona repassada als polítics que promouen la por amb la finalitat de tenir controlada a la població.

El viatge de Robbins per la novel·la d’Orwell s’inicia quan el protagonista, Winston Smith, ja està detingut, en el que és un dels moments més realistes i durs de la intemporal obra. L’adaptació de Robbins al teatre, amb la que porta tres anys, va guanyar-se els aplaudiments i elogis de públic i crítica després de la seva representació a Madrid; ara esperem que a BCN ho torni a fer, i de pas que ens recordi que viure amb por és igual a no viure, sigui quina sigui la situació sociopolítica.

1984cartell teatre1984-cartells4

D’ Orwell a Robbins, són cada cop menys els artistes i personatges de ficció que a través d’una obra expressen llur punt de vista vers la realitat que encara molts viuen com un malson, ja sigui per no tenir res puix que altres ho volen/tenen tot o bé per defensar valors de llibertat autèntica, seny i sentit comú, com Orwell, Robbins i el mateix Winston Smith.

1984+cartell1

1984-cartell3

En un dels cartells publicitaris de l’obra anuncia o denuncia que a Catalunya, tres de cada quatres persones troben bé que se’ls vigili. L’obra porta missatge, és indubtable. Però, el missatge i la reflexió pertinent, fins on arribaran?

Veiem què comenten Robbins i els actors en un reportatge de l’època en la que obra es presentava als EUA.

Read Full Post »

raya martinEl programa sencer de les pel·lícules del Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya es pot consultar aquí mateix. La marató de pel·lícules comença el dia 1 d’octubre amb REC 2. Només falten 3 dies.

Farem cinc cèntims de la Secció Noves Visions, on es veuran les propostes més atrevides i eclèctiques. La secció la inuagurarà Visage, en el que és un homenatge als 50 anys de la Nouvelle Vague. El director és Tsai Ming-Liang, un veterà de Sitges (ha presentat durant els darrers anys The Hole i El sabor de la Sandía), i està protagonitzada per Laetitia Casta, Jean Pierre Léaud i Fanny Ardant.

Destacar també dins de la mateixa secció les pel·lícules Bronson i Independencia. La primera, vista a Sundance 2009, és un curiós exercici on es narra la vida del delinqüent més famós i perillós del Regne Unit, o almenys així ho han venut, a qui apoden Charles Bronson, qui va passar 35 anys a una cel·la d’aïllament. Al film l ‘anomenen La Naranja Mecánica del S.XXI. La segona, Independencia, és la polèmica obra del filipí Raya Martín, on reescriu i reinventa la història del seu país, amb el rerefons de l’evolució de l’art cinematogràfic, en una narració on el fora de camp i el subtext actuen com a recursos cinematogràfics indispensales per entendre el que suggereix el director.

D’altra banda, indicar que l’apocalíptica The Road, del director John Hillcoat (The Proposition), tancarà el festival. La pel·lícula, adaptació del llibre homònim de Cormac McCarthy protagonitzada per Viggo Mortensen i amb la participació de Charlize Theron i Robert Duvall, serà el gran atractiu de la cloenda, un cop ja decidits els premiats. La pel·lícula, que s’estrenarà a Espanya al novembre, té l’al·licient del personatge de Viggo Mortensen, amb frases com “tot el que mires se’t queda al teu cap per tota la vida”, consell que li dóna al seu fill quan mira com el món s’acaba. El tràiler de The Road el podeu veure immediatament:

I el de Bronson també:

Read Full Post »

thegoteam4_bam09Una Plaça Reial a reventar acollia una de les jornades del BAM més esperades per un públic cada any més eclèctic i dispers. El panorama de la plaça ideada per Francesc Daniel Molina amb fanals de Gaudí i la Font de les Tres Gràcies eren motius de distracció suficients per aguantar el concert de Patrick Wolf. Com si el personatge de Sacha Baron Cohen, Brüno, hagués decidit muntar un grup i apropiar-se del so del Bowie dels 80’s i 90’s, Patrick Wolf va oferir un concert on el més remarcable era la qualitat de so, i més tenint en compte el que venia després.

thegoteam2_bam09

The Go! Team va iniciar el concert a les 00.50. Un so lamentable i un soroll espantós per part d’un públic per tot menys per la música no permetia connectar de cap manera amb la banda anglesa. Afortunadament, Junior Kickstart va suposar un gir de 180º. El so es va destaponar finalment i ja no importava res més que les cançons d’una banda divertida i enèrgica liderada per una màquina de ballar i saltar anomenada Ninja, que va aconseguir captar l’atenció d’una audiència que s’ho va passar bomba durant la mitja hora final i demostrar perquè Chuk D va acceptar cantar un dels temes del segon i darrer àlbum dels de Brighton, Proof Of Youth.

plaçareial_bam09

Read Full Post »

Festes Mercè 2009Simone Felice començà el concert parafrasejant la lletra d’ Instant Karma de John Lennon, i el finalitzà amb una memorable versió de Helpless de Neil Young. Aquests són arguments suficients per recordar el concert de The Duke and The King d’ahir a la nit durant molt de temps. La banda liderada per Simone Felice, amb Robert Bird Burke a la bateria, Simi Stone al violí i Nowell Haskins al baix, ha repassat la gairebé totalitat del seu celebrat Nothing Gold Can Stay, amb una pinzellada de The Felice Brothers, la fantàstica Radio Song, amb una versió més accelerada i funkera que l’original, en el que segurament ha sigut el moment del concert, amb permís de la citada Helpless, o de If You Ever Get Famous i Union Street, ambdues sonant meravellosament bé.

The Duke And The KingThe Duke And The King

Els jocs de veus de tots quatre, sobretot el contrast autènticament Motown que donaven les de Simi Stone i Bird Burke, senzillament impecable. En definitiva, una hora de rock americà, amb una Plaça del Rei a vessar, i per on han sobrevolat des de Johnny Cash fins a Marvin Gaye, des de Bob Dylan fins al carismàtic Simone Felice i els seus The Duke and The King.

Read Full Post »

steve-earle4webActivista, escriptor, l’ex-addicte a l’heroïna, Walon, de la sèrie de culte de la nova televisió: The Wire, on també firma el tema principal de la sèrie, un cover del tema Way Down in the hole, de Tom Waits ; tot això és Steve Earle, a part de ser uns dels grans noms del rock americà de tots els temps, arrel sobretot del seu gran resorgiment l’any 1995 amb Train a Comin’. El disc, gravat tot just sortit de la presó, on va passar 18 mesos per problemes amb l’heroïna i possessió d’armes de foc, va ser nominat als Grammy com a millor treball de folk contemporani d’aquell any. Pel camí havien quedat les fermes protestes contra la guerra del Vietnam, la forta addicció a l’heroïna, set matrimonis, el seu primer treball Guitar Town (1986), amb 300.000 copies venudes, i els que el van seguir: Exit 0 (1987) i Copperhead Road (1988).

El 1996 publica I feel Alright, segurament un dels seus millors treballs. Aquest és realment el disc que el porta a ser el que és ara, un disc de sentiment country i sonoritats rock, marcant el seu so futur. El 1998 publica El Corazón, un treball practicament al nivell de l’anterior. Sota el seu propi control Steve Earle començarà a publicar la seva música creant el seu propi segell, E-Suard Records; això el permet experimentar amb diferents estils, des del punk rock al Bluegrass. En el seu territori d’ E-Suard Records editarà tots els seu futurs treballs, destacant “Jerusalem” i “The Revolution Stars Now“(2004).

earleSteveEarle_0789

Paral·lelament a la carrera musical, Steve Earle ha estat involucrat en diferents causes polítiques, centrades sobretot contra l’administració Bush arrel de la guerra d’Iraq, com també en accions relacionades amb l’aboliment de la pena de mort. Va fer un gira sota el nom de Rock contra Bush (el nom ho diu tot) compartint cartell amb Rancid, i també participà a la gira Vota por el Cambio, amb R.E.M. i Bruce Springsteen, que apostava per la candidatura de John Kerry, el rival de Bush en aquelles el·leccions.

steve_earle0897

La nit d’aquest proper dissabte 19 de setembre, ve a presentar a la Sala Bikini el darrer treball “Townes“, un disc de versions del cantautor Townes Van Zant. Serà la tercera visita que farà a la ciutat de Barcelona, desprès del seu pas pel festival Primavera Sound 2005 i la seva última visita a la mateixa Sala Bikini.

Read Full Post »

Ja s’ha tancat el line-up dels Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya. Us l’ oferim; és el llistat complert de les pel·lícules ques es podran veure al festival. Sempre poden haver novetats, perquè com cada any es faran sessions sorpreses. Algunes de les pel·lícules que apareixen les hem comentades, altres no. I de les que no hem parlat encara, ho intentarem fer durant el festival. BCNCultura estarà a Sitges.

rec-2 cartell

Inauguració

[REC]2. Paco Plaza y Jaume Balagueró. 2009.

Secció Oficial Fantàstic Competició

Accident. Soi Cheang. 2009
Accidents happen. Andrew Lancaster. 2009.
The Children.
Tom Shankland. 2008.
Cold Souls
. Sophie Bartes. 2009
The Countess
. Julie Delpy. 2009.
Les Derniers Jours Du Monde
. Jean-Marie y Arnaud Larrieu. 2009.
Dogtooth (Kynodontas)
. Yorgos Lanthimos. 2009.
Dorian Gray
. Oliver Parker. 2009.
Enter The Void
. Gaspar Noé. 2009.
Grace
. Paul Solet. 2009.
Heartless. Philip Ridley. 2009
Hierro. Gabe Ibáñez. 2009.
La Horde. Yannick Dahan y Benjamin Rocher. 2009.
Ingrid. Eduard Cortés. 2009.
Kinatay. Brillante Mendoza. 2009.
Metropia. Tarik Saleh. 2009.
Moon. Duncan Jones. 2009.
Mr. Nobody. Jaco Van Dormael. 2009.
Musashi: The Dream of the Last Samurai. Mizuho Nishikubo. 2009.
Ne Te Retourne Pas. Marina de Van. 2009.
Splice. Vincenzo Natali. 2009.
Thirst. Park Chan-wook. 2009.
Timer. Jac Schaeffer. 2009.
Yatterman. Takashi Miike. 2009.

Secció Oficial Fantàstic Panorama

9. Shane Acker. EUA, 2009.
Bad Lieutenant: Port Of Call New Orleans. Werner Herzog. 2009.
Cargo. Ivan Engler y Ralph Etter. 2009.
Carriers. Àlex Pastor y David Pastor. 2009.
The Collector. Marcus Dunstan. 2009.
Crows 2. Takashi Miike. 2009.
Dead Snow. Tommy Wirkola. 2008.
Loft. Erik Van Looy. 2008.
Orphan. Jaume Collet-Serra. 2009.
Pandorum. Christian Alvart. 2009.
Panique Au Village. Stéphane Aubier y Vincent Patar. 2009.
Paranormal Activity. Oren Peli. 2007.
Shadow. Federico Zampaglione. 2009.
Solomon Kane. Michael J. Basset. 2009.
Sorority Row. Stewart Hendler. 2009.
Summer Wars. Mamoru Hosoda. 2009.
George Romero’s Survival Of The Dead. George A. Romero. 2009.
Valhalla Rising. Nicolas Winding. 2009.
Zombieland. Ruben Fleischer. 2009.

Secció Oficial Fantàstic Panorama – British Focus

Doghouse. Jake West. 2009.
The Descent: Part 2. John Harris. 2009.
The Eclipse. Connor McPherson. 2009.
Lesbian Vampire Killers. Phil Claydon. 2008.
Malice In Wonderland. Simon Fellows. 2009

Sitges Especials

Celda 211. Daniel Monzón. 2009.
Clive Barker’s Book Of  Blood. John Harrison. 2009.
Clive Barker’s Dread. Anthony DiBlasi. 2009.
The Frost. Ferran Audí. 2009.
The Hurt Locker. Kathryn Bigelow. 2008.
The Imaginarum Of Dr. Parnassus
. Terry Gilliam. 2009.
Nadie Inquietó Más. Gustavo Leonel Mendoza. 2008.
Nightmares In Red, White And Blue. The Evolution Of The American Horror Film. Andrew Monument. 2009.
Tetsuo: The Bulletman. Shinya Tsukamoto. 2009.

Sitges Clàssics

Alien(Alien, EL 8 Pasajero). Ridley Scott. 1979.
A Clockwork Orange. Stanley Kubrick. 1971.
The Pit And The Pendulum (El Péndulo de la Muerte). Roger Corman. 1961.
Zombi 2 (Nueva York Bajo El Terror De Los Zombis). Lucio Fulci. 1979.

Sitges Clàssics – Homenatge Als 80

A Nightmare In Elm Street (Pesadilla En Elm Street). Wes Craven. 1984.
Ghost Busters (Los Cazafantasmas). Ivan Reitman. 1984.


Secció Oficial Noves Visions

Ficció

Bronson. Nicolas Winding Refn. 2009.
Deliver Us From Evil. Ole Bornedal. 2009.
The Forbbiden Door. Joko Ankwar. 2009.
The Forest. Ashvin Kumar. 2009.
The House Of The Devil. Ti West. 2009.
Independencia. Raya Martin. 2009.
Morphia
. Alexei Balabanov. 2008.
Nymph. Pen-ek Ratanaruang. 2009.
Pontypool. Bruce McDonald. 2008.
Symbol. Hitoshi Matsumoto. 2009.
Van Diemen’s Land. Jonathan auf der Heide. 2009.
Visage. Tsai Ming-liang. 2009.
White Lightnin’. Dominic Murphy. 2009.

No Ficció

Best Worst Movie. Michael Paul Stephenson. 2009.
Cropsey
. Joshua Zeman y Barbara Brancaccio. 2008.
Son And Moon (Diario De Un Astronauta). Manuel Huerga. 2008.

Discovery

1. Pater Sparrow. 2009.
Amer. Hélène Cattet y Bruno Forzani. 2009.
Colin. Marc Price. 2008.

Orient Express-Casa Asia

20th Century Boys-Chapter 2. Yukihiko Tsutsumi. 2009.
20th Century Boys-Chapter 3
. Yukihiko Tsutsumi. 2009.
Chaw. Shin Jung-won. 2009.
Goemon. Kazuaki Kiriya. 2009.
Haeundae. Yun Je-gyun. 2009.
IP Man. Wilson Yip Wai-shun. 2008.
Merantau. G. H. Evans. 2009.
Vengeance. Johnnie To. 2009.

Anima’t

First Squad. the Moment Of Truth. Yoshiharu Ashino, Misha Shprits y Aljosha Klimov. 2009.
Genius Party Beyond. Mahiro Maeda, Kazuto Nakazawa, Shinya Ohira, Tatsuyuki Tanaka y Koji Morimoto. 2008.
In The Attic: Who Has A Birthday Today? Jirí Barta. 2009.
King Of Thorn. Kazuyoshi Katayama. 2009.
Lascars (Round Da Way). Albert Pereira-Lázaro y Emmanuel Klotz. 2009.

Anima’t Nens

My Neighbor Totoro. Hayao Miyazaki. 1988.
The Secret Of Kells. Tomm Moore y Nora Twomey. 2009.
Oblivion Island: Haruka And The Magic Mirror. Shinsuke Sato. 2009.
Yona Yona Penguin. Rintaro. 2009.

Midnight X-Treme

Black Dynamite. Scott Sanders. 2008.
The Hills Run Red. Dave Parker. 2009.
Break. Matthias Olof Eich. 2009.
Hard Revenge Milly.
Hard Revenge Milly Bloody Battle. Takanori Tsujimoto. 2008/2009.
The Horseman. Steven Kastrissios. 2008.
The Human Centipede. Tom Six. 2009.
The Loved Ones. Sean Byrne. 2009.
Macabre. The MO Brothers. 2009.
Recon 2003: The Gauda Prime Conspiracy. Christian Viel. 2009.
The Revenant. Kerry Prior. 2009.
Samurai Princess. Kengo Kaji. 2008.
Smash Cut
. Lee Gordon Demarbre. 2009.
Vampire Girl vs. Frankenstein Girl. Naoyuki Tomomatsu y Yoshihiro Nishimura. 2009.
Wasting Away. Matthew Kohnen. 2007.
Yamagata Scream. Naoto Takenaka. 2009.
Zone Of The Dead. Milan Konjevic. 2009.

Mondo Macabro

Makahaal (The Monster). Tulsi y Shyam Ramsay. 1993.
Veerana (The Wilderness). Tulsi y Shyam Ramsay. 1988.

Els altres Fantàstics: Imaginari i Autoria en el Cinema Català i Espanyol Contemporani

Bruja, Más Que Bruja. Fernando Fernán-Gómez. 1977.
Cada Ver Es… Ángel García del Val. 1981.
El Espíritu De La Colmenta. Víctor Erice. 1973.
El Perro. Antonio Isasi Isasmendi. 1977.
El Sueño Del Mono Loco. Fernando Trueba. 1989.
La Casa Sin Fronteras. Pedro Olea. 1972.
La Madre Muerta. Juanma Bajo Ulloa. 1993.
Las Crueles. Vicente Aranda. 1969.
Vampyres (Las Hijas De Drácula). José Ramón Larraz. 1974.
Viva La Muerte! Autopsie Du Nouveau Cinéma Fantastique Espagnol. Yves Montmayeur. 2009.

Seven Chances

Un Lac. Philippe Grandrieux. 2008.
Mary And Max. Adam Elliot. 2008.
Nucingen Haus. Raoul Ruiz. 2008.
Palermo Shooting. Wim Wenders. 2008.
La Terre De La Folie. Luc Moullet. 2009.
Les Yeux Sans Visage (Los Ojos Sin Rostro). Georges Franju. 1959.
Youth Without Youth. Francis Ford Coppola. 2007.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »