Ens traslladem a www.bcncultura.cat

Read Full Post »

Festes Vila de Gràcia 2009

L’estiu és temps de festes majors, i una de les més populars de la ciutat de Barcelona és la del barri de Gràcia. Del 15 al 21 d’agost es celebra aquesta tradicional festa d’uns 200 anys d’història, que dóna el tret de sortida el divendres 14 amb l’esperat pregó aquest any protagonitzat per Antoni Sicus Carbonell, el fundador del grup català de rumba Sabor de Gràcia.

En total son 16 els carrers guarnits, un més que l’any passat: Berga, Bruniquer, Fraternitat, Joan Blanques de Dalt, Joan Blanques de Baix, Llibertat, Mozart, La Perla, plaça Vila de Gràcia, plaça Rovira i Trias, placeta de Sant Miquel i Rodalies, Progrés, Providència, Puigmartí, Tordera i Verdi. Un 70% de la programació es fa en horari dïurn, i el Dissabte 15 de matinada els grups de foc i de timbals del districte despertaran el barri en un recorregut que té com a punt de Sortida la Plaça de la Revolució.

Una de les novetats d’aquesta edició és que la Federació de la Festa Major de Gràcia s’ha constituït en Fundació privada, deixant enrere la federació inicial. Per primer cop, Ajuntament i la Fundació han signat un conveni de col·laboració que permetrà recollir conjuntament les aportacions i ajuts del Districte. La idea és treballar per fer unes festes més familiars, amb un control positiu de la contaminació acústica, de la sostenibilitat i de la neteja. D’ altra banda, la programació nocturna s’ha reduït perquè sigui més senzill que tothom pugui gaudir de les festes.

El nou mapa de Barcelona reconeix el barri com la Vila de Gràcia. Recordem que Gràcia era un municipi independent que va ser agregat a Barcelona l’any 1897, juntament amb Sants, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, per l’espectacular creixement demogràfic de la ciutat. L’esperit d’ Ildefons Cerdà, el d’una Barcelona amb edificis baixets on es donés aire a la ciutat i es cuidés el proletariat, el del socialisme utòpic que volia aplicar a l’Eixample amb el pla urbanístic, mal aplicat pels interessos i especulació dels propietaris de sól de mitjans del S.XIX, es viu en part a la Vila de Gràcia.

Read Full Post »

Han tancat el Bar Mendizábal

Ni per vendre pistoles. Ni per especular amb immobles. Ni per enganyar els clients. Ni per promoure el consum. Ni per pegar a la gent. Ni per manipular l’opinió. Ni per tirar bombres a altres països. Ni per obligar a fer el que no vols fer. Ni per pujar impostos. Ni per passar-se per on tots sabem el dret a una vivenda.  El Bar Mendizábal, l’històric local situat a Junta de Comerç 2, l’han tancat per culpa de dos o tres porros.

El dijous 21 de maig, un advocat de l’Ajuntament, acompanyat de la policia, va tancar el bar acusant als propietaris de tolerar el consum de cannabis. El novembre de l’any passat un policia va veure a un dels empleats fumant un porro amb uns clients, situació que va suposar una amonestació pels dos socis que governen el Mendizábal. La segona denúncia la van rebre el passat 16 de desembre, quan uns agents van trobar un porro apagat a un dels cendrers del local. El dijous passat, com dèiem, l’Ajuntament va tancar un local amb 70 anys d’història. Han deixat 6 famílies sense feina; perquè sí.

Corrupció. Empresaris pujant-se sous. Gent sense vivenda. Gent sense feina. Gent que no arriba a fi de mes. Educació escolar millorable. De què s’hauria de preocupar l’Ajuntament?

Read Full Post »

La Violeta, un centre cultural amb història al barri de Gràcia

El xamfrà dels carrers Maspons i Sant Joaquim, al barri de Gràcia de Barcelona, acull el centre cultural La Violeta. Una casa modernista que és un casino i la seu de diverses entitats, on també es poden prendre unes olives (1,75€), una mitjana (1,50€),  o unes braves (2,75€).

El passat 13 de gener de 2005 l’immoble va esdevenir de titularitat pública, arrel de les protestes de veïns i veïnes a favor de la conservació del patrimoni perquè les finques (del promotor immobiliari Vervat & van der Veen) volien construir-hi pisos. Veïns del barri van crear una plataforma per assegurar que el casino continués sent una entitat pública, i així va esdevenir.

Així doncs, si voleu prendre quelcom, quin lloc més entrayable i amb més història i amb unes preus atractius que La Violeta. Un local amb ambient de barri obra de l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia, amb sostres alts, ampli, amb futbolins, billars i amb uns preus totalment assequibles.

Read Full Post »