Ens traslladem a www.bcncultura.cat

Read Full Post »

FotoPres “la Caixa” 09

El certamen FOTOPRES, organitzat per l’Obra Social “la Caixa”, va néixer als 80 i constitueix un “mirall de les transformacions que viu el món contemporani: les guerres i les migracions, l’impacte de la globalització en els costums i maneres de viure, i també l’aparició de noves formes de convivència per fer front al dolor i al desarrelament“.

Aquesta exposició presenta les obres dels premiats de l’edició d’enguany, que tracta temes d’actualitat com la violència de gènere o la guerra del Líban, o mirades particulars sobre realitats llunyanes però pròximes com els khusra de Pakistan.

Els fotògrafs premiats tornen a impactar amb les seves sèries. Fotoperiodisme que actua com un cop de puny a l’estòmac d’una realitat edulcorada pels mitjans de comunicació i polítics. FOTOPRES busca la realitat tal com és, i la mostra mitjançant reportatges denúncia.

El primer premi és per Emilio Morenatti, andalús que va perdre un peu per l’explosió d’una mina a Afganistan i va estar segestrat durant 15 hores a Gaza; presenta una sèrie de retrats horitzontals anomenada Violència de gènere al Pakistán. Són retrats de dones que han vist la seva vida destrossada per culpa del seu marit o un familiar que li ha tirat àcid a la cara; són retrats amb colors vius i un contrast que accentua una mirada de dolor i coratge que impacta a l’espectador.

El segon premi és per Walter Estrada i la sèrie d’instantànies de la violència entre tribus electoralista que va viure Kenya el passat 2008. Els mitjans ens van anar informant sobre els conflictes a conseqüència de la victòria amanyada del president Kibaki però Estrada recull el sofriment en les mirades dels keniates.

El tercer premi és per Alfonso Moral i el fotoreportatge sobre la guerra del Líban, que ens mostra la quotidianetat dels libanesos i el context social en el que esdevé el conflicte armat.

Sis fotògrafs més han rebut una beca per a la realització de projectes fotogràfics documentals.

Read Full Post »

Tardor Art: Proposta cultural d’aquesta tardor

Del 4 de Setembre i fins entrat el mes de Desembre, pots gaudir d’aquesta iniciativa gratuïta i oberta a tothom, que neix amb una vocació clara: que l’art es visqui, que entretingui i faci pensar, que emocioni i provoqui, que crei nous aficionats.

Les activitats són les següents:

• Principis de Setembre-Desembre: exposicions temàtiques organitzades per les galeries del GGAC en els cicles Realisme, El paper de l’art, Avantguardes històriques, Abstraccions i Els volums de l’art
• 16 d’Octubre: inauguració de l’exposició col lectiva Eros+ismes al Centre d’Art Contemporani La Sala (Vilanova i la Geltrú). Fins el 15 de Desembre.
• Des de l’1 de Novembre fins al Desembre: exposició Fora de joc, a les nou galeries del GIC i altres espais d’art
• 7 de Novembre: segon Dissabte d’Art Barcelona

Més d’un centenar de galeries i altres espais –com museus i centres d’art– ofereixen la millor ocasió de viure l’art en qualsevol dels seus llenguatges, estils i modalitats. A Barcelona hi trobem la galeria Nonell, Tasneem Gallery, Àngels Barcelona, Artur Ramon Art, 3 Punts, Atelier… entre d’altres.

L’acte compta amb el suport d’aquestes quatre associacions professionals de galeristes de Catalunya: Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC), Art Barcelona, Associació de galeries d’art contemporani (ABE), Associació (art) Catalunya i Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya (GIC).

Per a més informació: www.tardorart.cat

Read Full Post »

Jordi Sabater Pi (1922-2009), molt més que el pare del Floquet de Neu

Jordi Sabater Pi (1922-2009), dibuixant, científic, naturalista i introductor de l’etologia a l’estat espanyol, va marxar a a l’illa de Fernando Poo, avui Bioko, Guinea Equatorial, amb 17 anys després del cop d’estat dels feixistes que va dur el país a la guerra civil, on hi vivia un familiar que li va donar feina a una plantació de cacau i cafè. Àfrica el va seduir des del primer moment (“els occidentals la tracten sense generositat, quan haurien d’anar i besar-hi la terra”), iniciant les seves recerques de camp poc després d’arribar-hi. Al 1958 va obtenir una feina de conservador del centre de fauna d’Ikunde.

Com a primatòleg, Sabater Pi és conegut per descubrir el famós goril·la albí, el Floquet de Neu; però la seva repercussió va molt més enllà: des del descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés, que el va dur a afirmar que la cultura no era un àmbit exclusiu dels humans, com explica al seu llibre El chimpancé y los orígenes de la cultura, on exposa el coneixement de la consciència del jo per part del ximpanzé, a més de la seva capacitat comunicativa,per l’activitat cooperativa, de relació amb familiars, i fins i tot per l’estètica. Gràcies al treball amb ximpanzés que habiten a les muntanyes d’Okorobiko de Guinea Equatorial, va donar a conèixer la indústria elemental de bastons que posava de manifest la seva capacitat de fabricació i ús simple d’eines. Altres dels seus descobriments més coneguts són l’espècie de granotes gegants a les cascades del riu Mbia i la captura de l’ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus).

Una bona oportunitat per retre homenatge al catedràtic emèrit de la UB, Sabater Pi i amarar-se de la seva obra (dibuixos, estudis, cartes, articles, etc…), és apropar-se al Parc Científic de Barcelona, on trobareu el Centre de Documentació Col·lecció Sabater Pi, al carrer Baldiri Reixach 2, al Campus Diagonal de la UB. Gràcies al seu treball, ens recorda, entre d’altres reflexions valuoses, que tots els animals som germans, rememorant el llibre homònim de Jorge Riechman, el qual recull a la vegada anotacions de Sabater Pi, l’home que mai es cansava d’aprendre.

Read Full Post »

Exposició “Low Cost. Lliures o còmplices” al FAD

Fins el proper divendres 24 de Juliol teniu temps per apropar-vos al Foment de les Arts i del Disseny (FAD) a donar una ullada a aquesta exposició que des del 18 de Juny pretén reflexionar sobre la cultura “Low Cost” i la seva aplicació social.

L’exposició està constituïda per 6 mòduls prefabricats de baix cost que constitueixen unitats narratives i artístiques autònomes que es relacionen entre elles. El contingut de cadascun d’aquests mòduls és concebut per un creador convidat i gira al voltant d’un dels 6 eixos de la mostra: sistema, individu, desig, experiència, sociabilitat i impacte.

El fenomen del low cost té el seu origen amb productes estandaritzats de baix cost i consum massiu, que tenen una alta demanda de l’autogestió en el maneig i el manteniment. Després de la Segona Guerra Mundial creix la demanda d’aquests productes per la classe mitjana (electrodomèstics, etc.) i des de finals dels 80 la desregularització del sistema econòmic i del transport condueix al naixement dels vols aeris low cost.

La mostra, comissariada per Jorge Luis Marzo i Mery Cuesta, s’articula a partir de les reflexions de creadors com Guillermo Trujillano que relaciona Karl Marx com un episodi a la història estretament lligat al low cost, o Javier Camarasa que reflexiona sobre el cicle de vida d’un producte, des de l’obtenció de les matèries primeres fins el consumidor final.

L’exposició és gratuïta, però per a veure-la complerta, caldrà portar monedes de 20 cèntims.

Més informació: www.fad.cat

Read Full Post »

Un segle de Jazz al CCCB

El gènere musical viu més antic està de celebració, i el CCCB ens ho recordarà a partir del 21 de juliol fins el 18 d’octubre gràcies a l’exposició que li ha dedicat el filòsof i crític d’art Daniel Soutif. L’exposició, coproduïda pel CCCB i pel Museo d’Arte Moderna e Contemporanea de Trento i el Musée du Quai Branly de Paris, els quals ja l’han acollit exitosament, ofereix un extens i profund recorregut per la història del jazz. Els orígens, el sentiment dels artistes, el dolor i patiment dels músics, la seva relació amb altres àmbits artístics, i en definitiva, la història d’un dels esdeveniments artístics i socials imprescindibles de recordar i ensenyar.

El jazz va néixer de la unió de tres tradicions: l’expressió artística dels esclaus del sud dels Estats Units, els afroamericanns, arribats de l’Àfrica com a mà d’obra tractada de forma inhumana, en un dels capítols més penosos de la història: l’esclavitud; la instrumental, de les orquestres de ball nordamericanes; i la formal i armoniosa, típiques de la música europea. Un mestissatge cultural que va donar a conèixer un nou estil musical que va permetre a molts desl esclaus alliberats després de la Guerra de Secessió guanyar-se la vida gràcies a les seves habilitats artístiques. Buddy Bolden, King Olivier, Louis Amstrong, Sydney Bechet, Fletcher Henderson, Duke Ellington i Count Basie entre d’altres van mostrar una nova forma de viure i com l’art és creació però també, quan realment és art,  com ha de ser prou contundent en tots els sentits perquè expressi sentiments i punts de vista, i alhora actuï com un oportú cop de puny sobre la taula quan calgui.

Read Full Post »