Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

Logo BCNCultura.cat

Read Full Post »

01070_cover_ce_hopper_0905191134_id_179432A Dennis Hopper se’l coneix sobretot per la seva faceta com actor en pel·lícules com Amor a Quemarropa, Basquiat, Speed, Apocalypse Now, Easy Rider, de la qual, a part d’interpretar un dels personatges principals, en va ser el director. Easy Rider és segurament el seu títol més important, tant a nivell formal com de contingut; representa el psicodèlic l’estil i la manera de pensar de l’època. Hopper va trencar amb Easy Rider tot tipus de regles i normes que fins els anys d’amor, pau i herba semblaven intocables, alhora que va atorgar el protagonisme del film a dos personatges que representaven l’altre cara de l’Amèrica més conservadora, convertint el film en tota una icona del cinema de la dècada dels 60. Amb ell podríem dir que va néixer el cine indie.

Precisament en aquella dècada, la dels 60, Hopper anava a tot arreu amb la seva cámera Nikon, fotografiant tot allò que veia i vivia, des de les carreteres per les que viatjava fins a les festes de Hollywood a les que feia acte de presència, passant pels rodatges dels films en els que hi participava, les reunions d’amics, les exposicions de col·legues seus i les manifestacions de caire reivindicatiu en les que hi participava activament. Amb el seu objectiu va acabar fotografiant a actors, estrelles de la música del moment o gent anònima, convertint el seu treball en tot un retrat de l’excitant i convulsa dècada dels 60.

hopper 1hopper 2

Ara l’editorial Taschen edita el llibre Dennis Hopper: Photographs 1961-1967, en una edició limitada de 1500 unitats, autografiades per el propi autor i a un preu realment prohibitiu de 600 euros. En ell hi trobem totes les fotografies que va fer durant aquells anys, un terç d’elles totalment inèdites fins aquest moment, seleccionades pel propi Hopper i el galerista Tony Shafarazi. Instantànees de companys de Hopper com Paul Newman o Andy Warhol, entre d’altres, o la particular i excel·lent visió que tenia per captar l’entorn, mostrant-nos un fotògraf inquiet i realista, estètic i efectiu en parts iguals, i que utilitzava el blanc i negre o el color de forma brillant.

dennisHopper_tubmartin-luther-king-jr-1965-copyright-dennis-hopper

Un llibre recomanable, per aquells que tinguin una bona butxaca i al mateix temps apreciï la fotografia com el que és, un art. Els que busquin postes de sol o paisatges lluminosos sense cap tipus de posicionament artístic, aquest no és el seu llibre, perquè aquí no hi trobem postals, sinó instantànees atrevides que documenten perfectament una època i una forma d’entendre un art.

Read Full Post »

el tesoro de sierra madre-acantiladoL’escriptor, viatger, aventurer i nòmada B. Traven era en realitat Torsvan Croves, un autèntic rodamón nascut suposadament a Mèxic al 1890. Poc amic de la parafernàlia i la frivolitat, Croves preferia l’anonimat que li atorgava el pseudònim Bruno Traven, amb el que va firmar novel·les tan impactants com La Rosa Blanca, La Rebelión de Los Colgados, La Carreta, Los Recolectores de Algodón, El Barco de la Muerte i El Tesoro de Sierra Madre, entre d’altres.

Aquests dades biogràfiques són vàlides però no són pas verídiques al 100%, ja que estem davant d’ un personatge que no volia publicitat ni donar-se a conèixer, per tant, encara hi ha molts dubtes sobre qui era realment B.Traven. Ni tan sols podem assegurar on va néixer, però amb alguna hipòtesi de les que circulen sobre la seva vida ens hem de decantar. B.Traven només volia viatjar per tot el món, escriure i, en definitiva, viure en absoluta llibertat. Si es deia Benick Traven Torsvan, Ret Marut o Hal Groves, o bé si havia nascut a l’est d’europa, són dades que a ell li importava un rave que la gent conegués.

El Tesoro de Sierra Madre és un bon exemple del seu modus vivendi i, podríem dir, l’obra que aglutina l’univers de Traven. Tres homes viatgen a la muntanya que dóna nom al llibre en búsqueda d’or. Durant l’estada a la muntanya, la condició humana es posa per enèsima vegada en evidència. La cobdícia i el no tenir mai prou embogeix l’home que no reflexiona. De fer, només en Howard, el vell que acompanya a Dobbs i Curtin, manté el cap fred i és l’únic que sap reaccionar en tot moment davant de les dificultats, ja sigui les creades per la ment, les circumstàncies o bé pels bandolers de la zona.b.traven

La reflexió de Traven vers l’ésser humà, vers les injustícies, fent èmfasi a les massacres per part de l’Esglèsia Catòlica, Apostòlica i Romana contra els nadius de la zona, a qui robaven llurs terres i mines, sempre en nom de Déu i aprofitant la ignorància dels fidels, o inclús contra un sistema que traça “un camí que solen emprendre els homes per convertir-se en esclaus de les seves propietats”, Traven deixa ben clar que opina sobre la societat i l’home; a ell no li feia falta vendre’s i posar-se flors per la seva magnífica obra; la seva prosa, en definitiva, els seus llibres parlen per ell.

Una bona forma d’apropar-se a l’obra de Traven és veure l’adaptació a la gran pantalla de John Huston de El Tesoro de Sierra Madre, estrenada al 1948.

Read Full Post »

antony beevor al cccbJornada de memòria històrica ahir a Barcelona. Joan B. Culla i Carmen Esteban feien de cicerone de l’historiador Antony Beevor, gran protagonista ahir al vespre al CCCB, qui presentava a l’ Aula 1 del museu barceloní el seu darrer llibre, el més que comentat El Día D. La Batalla de Normandia. Unes 200 persones omplien una sala que es va fer petita quan Beevor començava a fer cinc cèntims del que podem trobar en el llibre. Abans, Culla exposava les seves notes sobre El Día D; dedicava paraules d’elogi cap a la vasta obra del britànic, centrant-se en aquest assaig sobre la batalla de Normandia; Culla destacava la plasticitat de la prosa i la qualitat cinematogràfica de la mateixa, així com els retrats dels mandataris dels bàndols i divisions que protagonitzaren la guerra. Els detalls, la ironia i el “flemàtic distanciament” són virtuts essencials de Beevor; per cert, fou capità de l’exèrcit anglès, apunt assenyalat com anècdota final de l’exposició de Culla.

Beevor, en un excel·lent castellà, va desbordar la sala gràcies a la simplicitat i sapiència amb la que explica la història. La seva ponència l’iniciava reflexionant sobre la quantitat de morts que els aliats van omitir per no escandalitzar l’opinió pública. Indicà l’exemple de la guerra d’Irak, on els civils es comptaven al segon. Durant la 2 G.M encara es podia amagar informació. Enuncià els errors del Coronel Montgomery, qui havia ideat el pla mestre que resultà un absolut fracàs, amb l’agreujant de no reconèixer-ho i d’amagar informació. Una altra dada apuntada per Beevor és la diferència de tarannàs entre francesos i nordamericans; l’excessiva susceptibilitat dels francesos s’enfrontà amb la falta de sensibilitat dels nordamericans, agreujant d’aquesta manera les ja tocades relacions diplomàtiques degut a la falta de confiança de Roosevelt vers De Gaulle. Tot plegat va provocar una situació confosa que Beevor disecciona a El Día D. La Batalla de Normandia, a més del dia a dia de la batalla iniciada el 6 de juny de 1944.

Antony Beevor, autor de llibres com La Guerra Civil Española, durament criticat pels que s’inventen la història i la manipulen al seu gust, otorga reputació i rigor a la disciplina. Beevor és rigorós, i l’estil narratiu, pla, cinematogràfic i honest, permet al lector enriquir-se i aprendre d’on venim. De moment, El Día D encapçala la llista de llibres més venuts.

Per a més informació, consultar: www.diadminutoaminuto.com i www.antonybeevor.com

Read Full Post »

Les Germanes GrimesLes Germanes Grimes (tot i que el títol original en anglès és The Easter Parade) de Richard Yates (1926-1992) explora el terreny de les relacions familiars en un context de plena depressió, després del crac del 29. L’escenari és Nova York, i Yates ens endinsa en una història on mare i dues filles van viure a Tenafly perquè la Pookie, sobrenom de la mare, s’ha divorciat d’en Walter, el cap de família dels Grimes. De lloc a lloc van dansant la Pookie i les filles, per decisió d’una frustada mare que posa com excusa canvis en la seva carrera professional, però qui demostra ser un zero a l’esquerra com a persona. Les Grimes ho saben i la detesten, però la prosa àcida, àgil i punyent de Yates et va narrant com les Grimes s’acaben convertint en la seva mare.

El personatge principal és l’Emily Grimes, que no pren rellevància fins que madura i pren consciència que ella mateixa és qui dóna rumb a la seva vida. Fins llavors pren protagonisme la Sarah, la nineta dels ulls d’en Walter, a qui veu d’amagades, fet del que se n’adona anys després l’Emily. La Sarah promet, sobretot per la bellesa destacada que té en comparació amb l’Emily, però és quan assenta la seva vida i es casa i té tres fills que s’anul·la com a persona fins el punt de ser un estorb per l’única persona que sembla estimar-la, l’Emily. Aquesta, que comença a tenir protagonisme quan s’apaivaga la flama de la Sarah, va a la universitat, té pretendents i una vida sexual molt activa, treballa en una agència de publicitat (com Yates)… però inclús ella acaba convertint-se en una dona que no troba motivació en res.

Com comentàvem a Revolutionary Road, els personatges coincideixen en l’error de pensar que l’aparença és la clau per sobreviure en un sistema de vida que t’obliga a treballar o aguantar el que sigui per subornar la felicitat. Però, com a tota obra de Yates, també trobem un personatge autèntic, el Walter, que es desmarca d’aquestes “heroïnes femenines” que es submergeixen en la mediocritat.

Una obra totalment recomanable, primer per la traducció de Jordi Martín Lloret i, després per la facilitat en que Yates et va endinsant en un història que vas seguint pàgina rere pàgina.


LES GERMANES GRIMES

Richard Yates
Traducció: Jordi Martín Lloret
Any: 2009
Editorial: Proa
Pàgines: 296
PVP: 17,50 €

Read Full Post »

homenatge a catalunyaAprofitant un dia de reivindicació, com és la Diada de Catalunya, des de la normalitat i la seguretat de que som una nació, puix que tenim una identitat cultural a tots nivells des de la que no pretenem ni despreciar ni menysprear res ni ningú i de la mateixa manera que volem rebre el mateix tracte com catalans i com Catalunya (som tots els que hi vivim, sense mirar color, religió ni res, cal respectar, tolerar i ser lliure, per tant, no trepitjar la llibertat de ningú), i veient des de la distància barbaritats com la de prohibir la legalitat d’una consulta com la d’Arenys de Munt i legitimar una manifestació falangista, gent que ni respecta, ni tolera ni és ni deixa de ser lliure, perquè tenen por de viure i de deixar de viure, caraterística dels feixistes, avui, a BCNCultura, recordem la figura i l’ objectivitat sàvia i coherent d’ Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim George Orwell, a través del seu llibre Homenatge a Catalunya.

El llibre és un diari de les seves vivències al front amb les milícies desde desembre de 1936 fins la seva fugida a correcuita a França, al juny de 1937, quan el POUM d’ Andreu Nin, partit al que Orwell pertanyia, va ser declarat il·legal durant les tràgiques Jornades de Maig. Com a apèndixs, ofereix un relat que aprofundeix en la situació política, fent èmfasi en els diferents partits i en les seves contínues lluites. La prosa d’ Orwell, directa, honesta, amb la riguorositat i sentit comú d’un home amb kilòmetres, submergeix al lector en la realitat d’aquells dies, contextualitzant la guerra civil des d’una vessant, que hem intentat escriure d’una manera clara, però que ell mateix exposa clarament d’una manera brillant, per tant, la oferim: “Fins a cert punt, podríem dir, sense mancar a la veritat, que viure en aquell ambient era viure a l’avançada un tast del socialisme; (…) l’atmosfera mental que prevalia era la del socialisme. Moltes de les motivacions de la vida civilitzada – l’esnobisme, l’ afany de diners, la por del superior, etc.- havien, simplement, deixat d’existir. La corrent divisió de classes socials havia desaparegut fins a un extrem gairebé impossible d’imaginar en l’aire mercantilitzat d’ Anglaterra; allà només hi vivíem els pagesos i nosaltres, i ningú no era l’amo de ningú. Naturalment, aquell estat de coses no podia pas durar. Fou, simplement, una fase temporal i local d’una enorme partida que s’està jugant en tota la superfície de la terra. Però durà prou per a produir efectes en tot els qui la van experimentar. Per més que en aquells moments la renegàvem, més tard ens adonàrem que havíem estat en contacte amb una cosa insòlita i valuosa. Havíem viscut en una comunitat on l’ esperança era més normal que l’ apatia o el cinisme, on el mot camarada responia a una autèntica companyonia i no a una ensarronada (…) Havíem respirat els aires de la igualtat. Sé perfectament que ara està de moda de dir que el socialisme no té res a veure amb la igualtat. En tots els països del món, una enorme tribu de policastres i d’elegants professorets estan enfeinats “demostrant” que el socialisme no vol dir altra cosa que un capitalisme d’Estat planificat, que deixa intacta la motivació de l’interès personal. Però, sortosament, també existeix una visió dels socialisme completament diferent d’aquesta. Allò que atreu els home corrents cap al socialisme i fa que estiguin disposats a jugar-s’hi la pell, la “mística” del socialisme, és la idea de la igualtat; per a la vasta majoria del poble, el socialisme vol dir una societat sense classes o no vol dir res (…) Hom vivia una mena d’assaig matusser que podien ser les fases inicials del socialisme.”


George OrwellOrwell-milícies

Orwell esmenta amb freqüència l’altruisme dels seus camarades, on ningú volia ascendir, on no hi havien privilegis. L’ obra és una lliçó d’humanitat, de sinceritat i de memòria històrica, i les lliçons es donen com fa Orwell, sense adonar-se i des de l’honestedat i el sentit comú. Quan ha de criticar, critica, com ho fa amb la lluita inútil entre anarquistes, qui volien la guerra, i comunistes, que volien evitar-la. De la mateixa manera que critica la opulència i els excessos dels rics i de la burgesia, la falta d’entesa entre els elements del calidoscopi polític; la manipulació dels mitjans de comunicació, tapant informacions per exemple en l’assassinat d’un membre del CNT a mans d’un del sindicat rival, UGT; i l’ absurda disputa per controlar Barcelona entre stalinistes i trotskistes.

Un s’ho passa pipa llegint Homenatge a Catalunya, un relat que ajuda no només a reviure aquells dies de lluita per defensar la llibertat, sinó també per entendre una mica més la condició humana. Un document imprescindible.

Read Full Post »

ramones 2
“De gira con Los Ramones”
és l’aclamada biografia de la la banda de Nova York, el document definitiu sobre un dels grups més importants i influent dels últims trenta anys. Munster Books el presenta, per primera vegada traduït al castellà, amb una introducció especial a a càrrec del periodista musical Jaime Gonzalo, autor de la magnífica biografia d’una altra banda imprescindible com els The Stooges, Combustión espontánea, un instante de eternidad y poder. “De gira con Los Ramones” narra la vida de la mítica banda, amb totes les seves llums i totes les seves ombres, relatada des del seu interior por un testimoni d’excepció, Monte A. Melnick, el seu road manager durant 22 anys.

The Ramones, una banda fàcilment identificable pel seu vestuari, format per les ja “devaluades” jaquetes de cuir, pels texans trencats i gastats, per les samarretes curtes i ajustades, les converse all star, en general pel seu look clàssic de rebel, musicalment van aconseguir amb les cançons senzilles i simples, algunes de només tres acords, i la seva forma de tocar, ràpida i desbordant d’adrenalina, un so únic. Si a tot això li sumem les divertides lletres de les seves cançons, un directe tronador, el creixement que van tenir a partir de tocar al CBGB, l’energia que desprenien, tot plegat feien dels The Ramones una força imparable. Pioners del punk rock, membres de Rock n’ Roll Hall of Fame i amb una carrera coronada per 2.263 actuacions, en el seu millor moment varen ser la banda més gran del planeta.

ramones460ramone_l

Monte A. Melnick ho va veure tot: el contrast de les personalitats dels membres de la banda, les detencions, les sobredosis, les pujades al cel i les baixades a l’infern, les lluites internes, les baralles, les ruptures, les reconciliacions, les novies, els hotels, les interminables festes; va estar present en tot moment en els millor i pitjors moments del grup. Road manager des del seu debut en al CBGB de Nova York el 16 d’ agost de 1974, fins la seva última actuació a Los Angeles el 6 d’agost de 1996, era de fet el cinquè membre de la banda, el cinquè Ramone. Aquest llibre és la seva història, una història plena de testimonis que va viure en primera línia de foc de la vida i obra de la mítica banda, amb més de 250 fotografies inèdites que Monte va anar recopilant durant tota la vida del grup. Ideal per aprofundir i completar el que es mostra i es diu al documental End of the Century. Tot un gran homenatge pels desapareguts Dee Dee, Johnny i Joey Ramone.

Read Full Post »

Older Posts »