Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

ramones 2
“De gira con Los Ramones”
és l’aclamada biografia de la la banda de Nova York, el document definitiu sobre un dels grups més importants i influent dels últims trenta anys. Munster Books el presenta, per primera vegada traduït al castellà, amb una introducció especial a a càrrec del periodista musical Jaime Gonzalo, autor de la magnífica biografia d’una altra banda imprescindible com els The Stooges, Combustión espontánea, un instante de eternidad y poder. “De gira con Los Ramones” narra la vida de la mítica banda, amb totes les seves llums i totes les seves ombres, relatada des del seu interior por un testimoni d’excepció, Monte A. Melnick, el seu road manager durant 22 anys.

The Ramones, una banda fàcilment identificable pel seu vestuari, format per les ja “devaluades” jaquetes de cuir, pels texans trencats i gastats, per les samarretes curtes i ajustades, les converse all star, en general pel seu look clàssic de rebel, musicalment van aconseguir amb les cançons senzilles i simples, algunes de només tres acords, i la seva forma de tocar, ràpida i desbordant d’adrenalina, un so únic. Si a tot això li sumem les divertides lletres de les seves cançons, un directe tronador, el creixement que van tenir a partir de tocar al CBGB, l’energia que desprenien, tot plegat feien dels The Ramones una força imparable. Pioners del punk rock, membres de Rock n’ Roll Hall of Fame i amb una carrera coronada per 2.263 actuacions, en el seu millor moment varen ser la banda més gran del planeta.

ramones460ramone_l

Monte A. Melnick ho va veure tot: el contrast de les personalitats dels membres de la banda, les detencions, les sobredosis, les pujades al cel i les baixades a l’infern, les lluites internes, les baralles, les ruptures, les reconciliacions, les novies, els hotels, les interminables festes; va estar present en tot moment en els millor i pitjors moments del grup. Road manager des del seu debut en al CBGB de Nova York el 16 d’ agost de 1974, fins la seva última actuació a Los Angeles el 6 d’agost de 1996, era de fet el cinquè membre de la banda, el cinquè Ramone. Aquest llibre és la seva història, una història plena de testimonis que va viure en primera línia de foc de la vida i obra de la mítica banda, amb més de 250 fotografies inèdites que Monte va anar recopilant durant tota la vida del grup. Ideal per aprofundir i completar el que es mostra i es diu al documental End of the Century. Tot un gran homenatge pels desapareguts Dee Dee, Johnny i Joey Ramone.

Read Full Post »

Palestina,enlafranjadegaza. Joe SaccoEl periodista Joe Sacco és un dibuixant i guionista de còmics que treballa com si d’un corresponsal de guerra es tractés. Per fer el còmic Palestina. En la franja de Gaza (premi American Book Award de 1996), se’n va anar a viure entre els palestins dels territoris ocupats durant dos mesos, des de finals de 1991 fins a principis de 1992. Joe Sacco va anar a amarar-se de què es coïa i malauradament encara es cou a una de les zones més conflictives del planeta. Jerusalem, Ramala, Nablús, Jaffa, Hebron, Gaza, Cisjordània, Tel Aviv, un llarg recorregut pel territori que li va permetre crear un còmic tan contundent com objectiu; desprèn sinceritat i ganes de donar a conèixer el que va viure, sense més. Sacco no vol donar lliçons a ningú, ni vol ser el salvador de res; es “limita” a escriure el que escolta i a dibuixar el que veu.

Sacco es va trobant famílies palestines destrossades que expliquen les tortures per part del Shin Bet (la CIA jueva) o es queixen de que els jueus tallin les seves oliveres, sovint la única font d’ingressos, alegant raons de seguretat; les conclusions són immediates però oblidades per Occident. I quan una família de jueus, que pateixen per les pedres, bombes casolanes i cóctels molotov, i que proclamen que els territoris són seus perquè van guanyar la guerra, la cara que es dibuixa el propi Sacco a les vinyetes ho diu tot. També hi ha lloc per escoltar dones palestines expressant el seu malestar davant l’home palestí; parlen de maltractaments, de falta de respecte i de la seva denigració com a dones; o nens palestins llençant pedres contra tancs i militars jueus, orgullosos de fer-ho ja que els seus pares els insten a fer-ho. En un capítol, Sacco li qüestiona a una dona de Tel Aviv, crítica amb els palestins: “No tenen dret a defensar un territori que heu ocupat?”. Tot depèn dels ulls amb el que ho vulguis mirar, com es diu en el còmic.

palestina, joe sacco.vinyeta

El pròleg del còmic està escrit per Edward Said, palestí nordamericà, professor de literatura comparada i autor entre d’altres de llibres com Orientalismo, Gaza-Jericó, pax americana i Crónicas palestinas, i redunda en la honestedat de Sacco per crear un còmic, en aquest cas seriós i rigurós com un assaig periodístic, però amb el dinamisme i frescura que donen els dibuixos, i més els de Sacco, de l’estil del còmic underground (amb una retirada a l’estil de Robert Crumb però amb una temàtica propera a la d’ Art Spiegelman) sobre un tema tan delicat, i amb un punt de vista tan net com el conflicte li permet; perquè Sacco, i això ho diu ell mateix en el pròleg, afirma que hi ha un fet central en aquest conflicte, que és l’ocupació d’Israel, i fins que cap llei internacional ni Drets Humans intervinguin, no hi haurà solució.

El còmic és una mena de diari del viatge de Joe Sacco per la zona, on el que sempre té clar és la seva preocupació per les víctimes i la voluntat de donar veu al seu testimoni. Les seves impressions són secundàries, perquè com diu durant el còmic el mateix protagonista, és a dir, el propi Sacco, hi ha moments en els que està tan esgotat i tan fart de tot el que veu i sent, que ja no sap què pensar.

joesaccoJoe Sacco té altres còmics sobre conflictes, com Gorazde: Zona Protegida – La Guerra en Bosnia Oriental i El mediador – Una historia de Sarajevo i El final de la guerra, totes elles, com Palestina: En la franja de Gaza, editades per Planeta. També és autor de El rock y yo, un homenatge autoparòdic als seus anhels per convertir-se en una estrella del rock i al seu amor per la música.

Read Full Post »

proclamació 2a República-puerta del sol-abril del 31Des de principis del S.XIX, hi ha hagut períodes on els sectors més retrògrades han utilitzat el poder polític i el militar per aturar el progrés social i intel·lectual de la societat. Al 1850, 1870, 1917, 1923, i durant la Segona República, són anys on s’intenta progressar com a país; però els més conservadors, entre ells església, militars i banquers, sempre han sabut com frenar la possibilitat de crear una societat més justa i més lliure. Quan ha aparegut un moviment progressista que ha intentat introduir reformes fonamentals (sovint reformes criminalitzades per terratinents, amb col·laboració de l’església, aprofitant la ignorància dels més humils) ha aparegut qui l’esclafés: al 1856, O’Donnell; al 1874, Pavía; al 1923, Miguel Primo de Rivera, amb l’agraïment explícit d’Alfons XIII. La Guerra Civil va representar el cop definitiu pels que apostaven per una societat més justa que acabés amb els privilegis dels de sempre; exèrcit, església i homes de gran pes econòmic van acabar amb el darrer intent per crear una societat més justa i equitativa.

govern-azañaLa República va permetre que el poder passés de l’oligarquia a l’esquerra moderada, amb la col·laboració de conservadors com Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura, ambdós catòlics conservadors. Eren la garantia per les classes altes. La República, per tant, estava formada per polítics de tots els colors; però tots defensaven un estil de societat que trenqués la reaccionària influència de l’esglèsia i de l’exèrcit. El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va declarar la república catalana independent i Azaña tancava l’Acadèmia General Militar de Saragossa, dirigida per Franco. Alcalá Zamora i Maura van dimitir després d’aprovar la Constitució de 1931, que volia acabar amb els privilegis dels rics i amb les subvencions a l’església. Manuel Azaña, fins llavors ministre de guerra, va passar a ser Primer Ministre. El 7 de maig de 1931, l’arquebisbe de Toledo, el cardenal Pedro Segura, va declarar la guerra a la República en una carta pastoral en la que demanava als catòlics a armar-se per lluitar contra els destructors de la religió; diaris com ABC i El Debate també intentaven encendre els ànims contra el nou govern que iniciava el Bienni Progressista (1931-1933) Al 1932 va arribar l’Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària, després de la sanjurjada, el cop d’estat fallit de Sanjurjo.

franco-hitlercapellans feixistes

Al 1933, la dreta, liderada per la CEDA, va guanyar les eleccions; va començar el Bienni Negre; el terreny pels que volien acabar amb la República s’anava preparant. Els privilegiats més violents prenien posicions, entre ells el cada cop més proper al partit nazi alemany, Gil Robles, cap de la CEDA, partit de dretes subvencionat pel milionari Juan March, i José Calvo Sotelo, del Partit Monàrquic. La societat estava totalment dividida; els extrems, totalment radicalitzats. Les divisions entre comunistes, anarquistes, socialistes i el POUM deixava el camí plàcid pels extremistes de dretes. Els militars Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo Llano i Fal Conde van encarregar-se finalment de fer realitat el cop d’estat. Anglesos, francesos i nordamericans es van rentar les mans; apostaven per la victòria de Franco per assegurar les seves inversions, perquè la majoria d’empresaris i terratinents estaven amb Franco.

milícies populars-de bcn a saragossa

Paul Preston, un historiador seriós i documentat, ens explica tot això i molt més, d’una forma més clara, precisa i documentada a l’excel·lent i amè La Guerra Civil Española. Alhora, recomana lectures com El laberinto español, de Gerald Brenan i España 1808-1975, de Raymond Carr, per aprofundir en el tema. També recomanaria l’ exposició de Robert Capa (Ërno Friedmann) i Gerda Tardo (Gerta Pohorylle) al MNAC (oberta fins el 27 de setembre), per apreciar el seu treball, i per conèixer una mica més, no només la Guerra Civil, sinó altres guerres fotografiades pel tots dos, com la 2a Guerra Mundial i la Guerra entre el Japó i la Xina.

milicià-capa

Read Full Post »

ll_ciutat-de-vidreLa novel·la gràfica Ciutat de Vidre data la primera edició el 1994, i des de llavors és considerada un dels millors còmics del segle XX. Art Spiegelman explica a la introducció com l’amistat que va nèixer amb Auster el 1980 va donar lloc a una col·laboració entre David Mazzuchelli (que ha il·lustrat Batman Year One, de Frank Miller) i Paul Karasik (antic alumne de Spiegelman i professor d’art a Parker Collegiate). Ciutat de vidre és una obra no visual, una complexa teranyina de paraules i d’idees abstractes en diferents estils narratius. La trama comença amb el personatge de Quinn, abans escriptor de poesia, teatre i assaig; que després de la mort de la seva dona i el seu fill de 3 anys esdevé escriptor de novel·la negra. Una nit qualsevol Quinn rep una trucada equivocada que es convertirà en el seu al·licient: se li encomana investigar Peter Stillmann, un exconvicte que volen tenir controlat el seu fill i la seva dona, i del que estan atemorits per la lliberació d’aquell. La trucada que motiva Quinn anava dirigida a Paul Auster, qui apareix representat com un escriptor que està treballant en un assaig sobre El Quixot i explica la real autoria de l’obra de Cid Hamet, que mai va ser reconegut, ja que Cervantes va trobar el manuscrit àrab i la va fer retraduir a l’espanyol.

ll_ciutat-de-vidre_vinyeta2ll_ciutat-de-vidre_vinyeta2

Paul Auster (1947), amb aquesta novel·la gràfica planteja subtrames laberíntiques on els referents literaris tornen a ser rics, tal i com és habitual en tota la seva obra; inclús introdueix la coneguda història del Gènesi sobre la Torre de Babel. Amb Ciutat de Vidre, Auster inicia la cèlebre Trilogia de Nova York, l’obra més coneguda d’aquest premi Astúries (2006) influenciat per l’obra de Kafka i Beckett que té a la seva biografia novel·les com Leviatan, Tombuctú o Brooklyn Follies, o guions i direcció de pel·lícules com Smoke o Lulu on the Bridge.

Read Full Post »

CAMI SAVIS_15x23.inddWalter Riso (1951) que treballa com a psicòleg clínic des de fa més de 30 anys, escriu amb el “propòsit de crear una vacuna contra el sofriment humà, proposant estils de vida saludables“. « ¿Com crear i promoure estils de vida saludables i feliços? », aquesta és la qüestió que Riso respón gràcies a les idees de filòsofs com Sòcrates, Epicur, Diògenes i Epíctet.

L’obra està formada per 2 grans parts, una primera part on es prediquen els 5 grans principis de la filosofia antiga: la coherència com forma de vida, practicar allò que es predica, ocupar-se d’un mateix, la tranquilitat de l’ànima, l’autosuficiència del savi i viure d’acord amb la natura.

La segona part, El camí dels savis, és on Riso es refereix a les ensenyances de 4 grans filòsofs aplicades a la vida cotidiana. L’elecció d’aquests, comenta Riso, es deu tant a la seva coherència amb el que predicaven aquests savis carismàtics, com en l’èmfasi en l’ètica i en com aconseguir una vida feliç. De Sòcrates destaca com ens obre la porta a l’autoconeixement i ens ensenya a prendre consciència de les nostes fortaleses i debilitats que ens denominen qui som. D’ Epicur destaca com ens ensenya a disfrutar de la vida, on la por i la culpa no excloguin el plaer i la felicitat. De Diògenes destaca com l’ensenyança del dret a la protesta, a ser lliure i autònoms; i Epíctet ens obre la porta al pensament racional i com conduir-lo a la pau interior.

ll_cami-savis-socratesll_cami-savis-epicurll_cami-savis-diogenesll_cami-savis-epicteto

Després de la lectura de l’obra la feina del lector és escollir quina és l’opció existencial que casa amb un mateix, o encara millor, agafar el que més li agradi de cadascuna de les ensenyances que ens suggereix Riso per fer de la nostra existència una vida millor, més plena i més feliç.

Read Full Post »

Podem anar a mirar llibres a grans superfícies on trobarem de tot i més i perdre’ns per la immensitat de les multinacionals que venen cultura, o bé podem anar a mirar llibres a la petita botiga de barri que intenta continuar amb la tradició del llibreter, amb el perill de no trobar aquell llibre que volem. Com afirma un antic llibreter de Gràcia, mai ens llegirem tots els llibres, per tant, no perdem la calma. I un bon indret per mirar llibres amb tranquilitat, per consultar i per conèixer nous horitzons literaris és a la llibreria Outsider, situada al carrer Provença 548.

llibreria_outsider

Outsider està especialitzada en la literatura de gènere, des de novel·la negre fins a novel·la de ciència ficció passant per la històrica o de terror, còmic, imatge i il·lustració, col·leccionisme, i en general, narrativa popular de qualitat i ben triada. Podreu consultar qualsevol dubte o qüestió amb el llibreter i propietari de la botiga, qui intentarà donar-te un cop de mà i si cal, recomanar-te un dels molts autors que “espavilen” el cervell: Ray Bradbury, George Pérez, John Connolly, Philip K. Dick, Kurt Vonnegut, Alan Moore, Neil Gaiman, Aldous Huxley, Kurt Busiek, Raymond Chandler, Douglas Copeland, Bruno Traven, Gerry Conway, Jack London, etc… La llista d’artistes que trobareu és magnífica. I atenció, ara es poden trobar ofertes, a més de l’ habitual secció de llibres de segona mà.

Per més informació, consultar www.outsider.es

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »