Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Festivals’ Category

Logo BCNCultura.cat

Anuncis

Read Full Post »

Festes Mercè 2009Simone Felice començà el concert parafrasejant la lletra d’ Instant Karma de John Lennon, i el finalitzà amb una memorable versió de Helpless de Neil Young. Aquests són arguments suficients per recordar el concert de The Duke and The King d’ahir a la nit durant molt de temps. La banda liderada per Simone Felice, amb Robert Bird Burke a la bateria, Simi Stone al violí i Nowell Haskins al baix, ha repassat la gairebé totalitat del seu celebrat Nothing Gold Can Stay, amb una pinzellada de The Felice Brothers, la fantàstica Radio Song, amb una versió més accelerada i funkera que l’original, en el que segurament ha sigut el moment del concert, amb permís de la citada Helpless, o de If You Ever Get Famous i Union Street, ambdues sonant meravellosament bé.

The Duke And The KingThe Duke And The King

Els jocs de veus de tots quatre, sobretot el contrast autènticament Motown que donaven les de Simi Stone i Bird Burke, senzillament impecable. En definitiva, una hora de rock americà, amb una Plaça del Rei a vessar, i per on han sobrevolat des de Johnny Cash fins a Marvin Gaye, des de Bob Dylan fins al carismàtic Simone Felice i els seus The Duke and The King.

Read Full Post »

bamArriba una nova edició del festival BAM (Barcelona Acció Musical), que entre els propers dies 23 i 26 de setembre es cel·lebrarà a la ciutat de Barcelona sota el marc de les Festes de la Mercè.
Gairebé 60 artistes actuaran als diferents escenaris repartits per la ciutat, i on cal destacar la presència de: The Duke and The King, el nou projecte musical del Felice Brothers, Simone Felice, juntament amb Robert “Chicken” Burke, els quals acaben de debutar amb el notable Nothing Gold Can Stay; els britànics The Go! Team, que desplegaran tot el seu ventall d’estils, en el que segurament serà un dels concerts més enèrgics del festival; el grup de Pennsilvània, Akron/ Family, practicants d’un folk-rock experimental; els suecs The Hives amb el seu rock frenètic i repetitiu; i Billie The Vision & The Dancers, famosos per ser els autors de la “cançoneta de l’estiu”, Summercat, o el que és el mateix la del “Tonight, Tonight…”. Manel, The Unfinished Sympathy i Cat People són els grups de casa més destacats.

go team

the duke and the king

Com cada any l’organització ha apostat per la música independent, completant un cartell, que sense arribar al nivell de la passada edició, convida a apropar-se als diferents escenaris per viure uns concerts més que destacables, i com sempre, una bona oportunitat per conèixer noves propostes musicals.

Així queda el cartell per dies:

Dimecres 23

Rambla del Raval: Nour & Speed Caravan & Rabah Donquishoot + La Kinky Beat
Portal de la Pau: Calima + Canteca de Macao
Plaça del Rei: El Petit de Cal Eril + Anni B Sweet + The Duke & The King
Plaça Reial : Cui Jian + The Unfinished Symphaty + Berri Txarrak

Dijous 24

Rambla del Raval: Tonino Carotone
Portal de la Pau: Club Mestizo Allstars
Plaça Reial: Beatspoke + In*Digna + Naive New Beaters
Plaça del Rei: Boat Beam + Melissa Laveaux

Divendres 25

Rambla del Raval: Ceza + Shantel
Portal de la Pau: Very Pomelo + Los Impagaos + Instituto Mexicano del Sonido
Plaça Reial: Napoleón Solo + Ix! + The Go! Team
Plaça del Rei: Inspira + Pájaro Sunrise + Estanislau Verdet
Parc del Fòrum: Furguson + Vinilette + Subway + Krikor + Slurp Tv (visuales)
Parc del Fòrum: Markooz + Praxiz + Flavio Rodríguez + Hablando en Plata + 7 Notas 7 Colores

Dissabte 26

Rambla del Raval: Rumbamazigha + Ganga Vives
Portal de la Pau: Canibala + El Tio Carlos
Plaça Reial: Big City + The Joe K-Plan + Danielson + Akron/Family
Plaça del Rei: Pony Bravo + Eh! + Soap & Skin
Parc del Fòrum: Trash Van Traxxx + Mwëslee + Terry Lynn + RSD + Peverelist
Parc del Fòrum: Cat People + Dirty Projectors + We Are Standard
Antiga Fàbrica Damm: Manel + Billy The Vision & The Dancers + The Hives

Veiem i escoltem If you ever get famous, dels The Duke and The King:

Read Full Post »

primaveraclublogo1Com cada mes de desembre, des de fa uns anys, es cel·lebra el festival Primavera Club, germà petit del Primavera Sound. Fa uns dies us adelantàvem els primers noms del cartell d’enguany, on destacaven la presència de Port O’Brien i The Black Heart Procession.

Els noms que s’han afegit a un cartell que ja va agafant forma són els següents: The Pastels, llegendes vives del indie pop dels 80 i un referent indiscutible i reconegut per grups actuals com The Pains of Being Pure at Heart; el músic irlandès David Holmes, un dels noms més importants de la música electrònica de la dècada dels 90 i responsable de les bandes sonores de la saga Ocean’s Eleven de Steven Soderbergh entre d’altres; els catalans Standstill, tots uns nens mimats de la crítica especialitzada i que poc a poc s’estan convertint en un grup referencial del panorama musical de casa nostra; el grup d’indie pop de Nova York The Ladybug Transistor; el cantautor elèctric Kurt Vile acompanyat per The Violators; el sorollós shoegaze dels americans A Place To Bury i de Beach House; el jazz extrem de Zz, que contrastarà amb la sensibilitat de les cançons de Tara Jane O’Neil; So Cow i el seu twee punk; l’electro pop de Neon Indian; el dream folk de Marissa Nadler i els imparables Mujeres i el seu so garatge.

La nova edició del Primavera Club ja comença a ser una realitat i promet ser un cop més una gran oportunitat per descobrir autèntiques joies amagades del panorama musical. Les entrades ja estan a la venta, amb l’opció de comprar l’entrada dels dos “Primaveres” per 110 euros.

Read Full Post »

takashimiikeEn el marc de la Secció Oficial Fantàstic, a més del que comentàvem l’altre dia, es presentarà una altra pel·lícula de Takashi Miike, Yatterman, adaptació d’una sèrie de televisió japonesa de finals dels 70. La trama es basa en una cerca (per part del duet d’herois anomenats Yatterman) d’ una pedra amb poders anomenada Skull Stone, intentant anticipar-se als seus rivals perquè els trossos de la pedra acabin en bones mans. Miike adapta la història actualitzant el look i donant el seu punt de vista, com va fer amb Zebraman, adaptació d’una altra sèrie japonesa dels setanta.  Amb Yatterman, Miike s’assegura un altre triomf a l’alçada de Crows Zero, esperant que Crows 2 també ho sigui; com a curiositat, indicar que Yatterman va ser un èxit al Japó durant els dos anys que va durar la serie. Tant Yatterman com Zebraman són propostes que porten al 100% el segell de qualitat de Miike.

yattermanyatterman2

Takashi Miike ja ha trobat la manera, allunyant-se de propostes que fan les delícies dels fans del cinema més extrem com Ichi The Killer; i aprofitant la seva vessant cinematogràfica més lúdica i divertida, de que el seu cinema rebi el reconeixement total que es mereix una filmografia tan eclèctica com formidable. Amb la sèrie Crows inclús l’èxit comercial el somriu. Efectivament ha baixat el nivell de violència de les seves pel·lícules, però el cine de Miike sempre és sinònim de sentit de l’humor, intel·ligència i de sorpresa, qualitats molt valorades pels habituals del Festival de Sitges.

coppolaFrancis Ford Coppola no vol tornar a gravar amb els grans estudis, perquè ell reconeix que “afortunadament em puc financiar les meves pel·lícules”. Durant el rodatge de la primera part de El Padrino li van fer la vida impossible; finalment, quan es va estrenar la pel·li, va tancar la boca dels grans magnats. Un director del seu calibre, un home feliç però que “sempre s’ha sentit rebutjat”, intenta recuperar el to a les seves pel·lícules, però sembla que ni amb Youth against Youth ni amb Tetro ho ha aconseguit. A Cannes, Tetro va ser llargament aplaudida. Aquí ha passat totalment desapercebuda. A Sitges es podrà veure Youth against Youth, on Tim Roth, en una espècie de Benjamin Button, recupera la seva joventut per intentar corregir errors del passat. Una interpretació més que correcte no corregeix l’excés de barroquisme i de metratge d’una pel·lícula irregular però amb els detalls interessants que sempre deixa un director talentós, virtut que s’associa al cognom Coppola.

L’ última notícia del Festival de Sitges és l’entrega del Gran Premi Honorífic que rebrà Malcolm McDowell el dia de la inauguració, que s’ha avançat a dijous 1 d’Octubre.

malcolm-mcdowell-as-alex

Estarem atents a pròximes notícies. De moment, un tràiler de Yatterman:

Read Full Post »

orphan-poster Orphan, de Jaume Collet-Serra, que té com a un dels productors a Leonardo Di Caprio, serà una de les atraccions de la Secció Oficial. Collet-Serra va arribar als EUA amb 18 anys, i després de treballar en el món de la publicitat amb noms tan diversos com Brad Pitt o Leonardo Di Caprio, amb el que va fer amistat arrel de l’anunci que va dirigir amb ell i altres artistes destacats on es recordava a la població nordamericana que per votar cal estar censat. Warner Bros i Joel Silver es van fixar en ell per dirigir el guió de l’entretinguda La casa de cera, on el director va donar mostres de la seva facilitat per narrar històries de terror. Disney i Adidas el van convèncer per la 2a part de la trilogia futbolera seria Goal, posant a prova la seva amplitud de registre.

A Orphan narra les terrorífiques experiències d’ un matrimoni interpretat per Vera Farmiga (Infiltrados) i Peter Sarsgaad (In the electric mist) que després de perdre un fill adopta a Esther, una nena orfe que com diu un dels cartells de la pel·li, sembla que té algun problema. És un thriller piscològic que gira cap al terror indirecte, amb una protagonista que recorda al dimoniet Damian. Collet-Serra pretèn que l’espectador es vegi amenaçat per un personatge tan inquietant com dolç. El propi Di Caprio comenta sobre Orphan que “estàvem entusiasmats amb el projecte perquè sentíem que oferia molt més que la típica pel·lícula de gènere. Gran part del seu atractiu està relacionat amb que amaga un drama psicològic enmig dels sobresalts tradicionals“.

A més d’aquests dos títols englobats a la Secció Oficial, també destaquen The Countess i Grace. The Countess, dirigida i protagonitzada per Julie Delpy, a qui l’acompanyen William Hurt i Daniel Brühl, és una tragèdia centrada en el personatge de l’aristòcrata húngara Elizabeth Bathory, la qual va matar joves per embadurnar-se tota ella amb la seva sang i així tenir vida eterna. Grace és la última sorpresa de Sundance; és l’ òpera prima de Paul Solet, qui fa patir de valent a Jordan Ladd (Grindhouse), qui interpreta a la sra. Matheson, una mare que se les veurà de tots colors per alimentar el seu fill amb la única cosa que accepta menjar: sang.

Countess_engl_FINAL.inddGrace-the movie

Un altre dels projecte catalans que es presentarà a Sitges és Ingrid, d’Eduard Cortés. El director nominat als Goya per La vida de nadie, en una producció de Televisió de Catalunya, retrata nou mesos de la vida d’una jove que vol ser artista que es posa en contacte amb persones com ella a través dels portals de contacte d’internet. La pel·li narra com Ingrid s’endinsa en aquest univers paral·lel gràcies a les anomenades xarxes socials, en una de les primeres pel·lis que parlen sobre aquest fenomen imparable.

Tornem al principi i mirem el tràiler d’ Orphan:

Read Full Post »

n_cartell_festes-gracia09L’estiu és temps de festes majors, i una de les més populars de la ciutat de Barcelona és la del barri de Gràcia. Del 15 al 21 d’agost es celebra aquesta tradicional festa d’uns 200 anys d’història, que dóna el tret de sortida el divendres 14 amb l’esperat pregó aquest any protagonitzat per Antoni Sicus Carbonell, el fundador del grup català de rumba Sabor de Gràcia.

En total son 16 els carrers guarnits, un més que l’any passat: Berga, Bruniquer, Fraternitat, Joan Blanques de Dalt, Joan Blanques de Baix, Llibertat, Mozart, La Perla, plaça Vila de Gràcia, plaça Rovira i Trias, placeta de Sant Miquel i Rodalies, Progrés, Providència, Puigmartí, Tordera i Verdi. Un 70% de la programació es fa en horari dïurn, i el Dissabte 15 de matinada els grups de foc i de timbals del districte despertaran el barri en un recorregut que té com a punt de Sortida la Plaça de la Revolució.

r_festes-gracia08

Una de les novetats d’aquesta edició és que la Federació de la Festa Major de Gràcia s’ha constituït en Fundació privada, deixant enrere la federació inicial. Per primer cop, Ajuntament i la Fundació han signat un conveni de col·laboració que permetrà recollir conjuntament les aportacions i ajuts del Districte. La idea és treballar per fer unes festes més familiars, amb un control positiu de la contaminació acústica, de la sostenibilitat i de la neteja. D’ altra banda, la programació nocturna s’ha reduït perquè sigui més senzill que tothom pugui gaudir de les festes.

El nou mapa de Barcelona reconeix el barri com la Vila de Gràcia. Recordem que Gràcia era un municipi independent que va ser agregat a Barcelona l’any 1897, juntament amb Sants, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, per l’espectacular creixement demogràfic de la ciutat. L’esperit d’ Ildefons Cerdà, el d’una Barcelona amb edificis baixets on es donés aire a la ciutat i es cuidés el proletariat, el del socialisme utòpic que volia aplicar a l’Eixample amb el pla urbanístic, mal aplicat pels interessos i especulació dels propietaris de sól de mitjans del S.XIX, es viu en part a la Vila de Gràcia.

viladegracia

Read Full Post »

Older Posts »