Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Societat’ Category

Logo BCNCultura.cat

Anuncis

Read Full Post »

Logo FotopresEl certamen FOTOPRES, organitzat per l’Obra Social “la Caixa”, va néixer als 80 i constitueix un “mirall de les transformacions que viu el món contemporani: les guerres i les migracions, l’impacte de la globalització en els costums i maneres de viure, i també l’aparició de noves formes de convivència per fer front al dolor i al desarrelament“.

Aquesta exposició presenta les obres dels premiats de l’edició d’enguany, que tracta temes d’actualitat com la violència de gènere o la guerra del Líban, o mirades particulars sobre realitats llunyanes però pròximes com els khusra de Pakistan.

premiats Fotopres 09

Els fotògrafs premiats tornen a impactar amb les seves sèries. Fotoperiodisme que actua com un cop de puny a l’estòmac d’una realitat edulcorada pels mitjans de comunicació i polítics. FOTOPRES busca la realitat tal com és, i la mostra mitjançant reportatges denúncia.

El primer premi és per Emilio Morenatti, andalús que va perdre un peu per l’explosió d’una mina a Afganistan i va estar segestrat durant 15 hores a Gaza; presenta una sèrie de retrats horitzontals anomenada Violència de gènere al Pakistán. Són retrats de dones que han vist la seva vida destrossada per culpa del seu marit o un familiar que li ha tirat àcid a la cara; són retrats amb colors vius i un contrast que accentua una mirada de dolor i coratge que impacta a l’espectador.

Fotopres emilio morenatti

El segon premi és per Walter Estrada i la sèrie d’instantànies de la violència entre tribus electoralista que va viure Kenya el passat 2008. Els mitjans ens van anar informant sobre els conflictes a conseqüència de la victòria amanyada del president Kibaki però Estrada recull el sofriment en les mirades dels keniates.

Fotopres walter astradaFotopres walter astrada

El tercer premi és per Alfonso Moral i el fotoreportatge sobre la guerra del Líban, que ens mostra la quotidianetat dels libanesos i el context social en el que esdevé el conflicte armat.

Fotopres alfonso moralFotopres alfonso moral

Sis fotògrafs més han rebut una beca per a la realització de projectes fotogràfics documentals.

Read Full Post »

the yes men fix the world-cartellThe Yes Men no aconsegueixen canviar ni solucionar el món. Com ells diuen, en 85 minuts no es canvia res. Raons per creure que res canviarà ens les donen els The Yes Men des del principi de la seva grotesca pel·lícula. L’ anomenada societat del benestar i el lliure mercat han inculcat una mentalitat difícil d’erradicar.

D’inici, es fan passar per uns empresaris amb idees innovadores; presenten un projecte que permetria calcular els guanys que s’obtindrien en una inversió i alhora saber el nombre de morts que provocarà. The Yes Men consideren que presentant un projecte així, fins i tot els empresaris més agressius no sabran com reaccionar. S’equivoquen. Reben aplaudiments i molts s’apropen a demanar targetes ja que consideren molt útil calcular beneficis i morts d’un projecte. Com diu un executiu que s’interessa per la calculadora: “Si hi ha beneficis, res més importa”.

És només un dels moments on es posa per enèsima vegada l’actitud del lliure mercat, de les empreses i dels capitalistes seguidors de Milton Friedman, el gran gurú de l’economia actual. Friedman diu que “la cobdícia és el gran motor de l’economia”. Una cobdícia que a Bhopal va matar 9000 persones i va afectar a 100000 més, que van patir enfermetats i malformacions. Una cobdícia que mata més de mil milions de persones de fam. Una cobdícia que gasta més en armes que en educació i cultura. Una cobdícia que ha convertit el planeta en un negoci. Una cobdícia que s’ensenya i s’incentiva.

La catàstrofe de Bhopal va ser tal per culpa d’unes irregularitats a la planta química de Union Carbide i Dow Chemichal. Ningú ha mogut un dit; només The Yes Men, que van aparèixer a la BBC fent-se passar per portaveus de Dow Chemichal, confessant que Dow eren culpables i que ho reconeixien 20 anys després, donant 12000 milions de dòlars per esmenar l’error. Les accions de Dow van caure en picat, perdent més de 2000 milions de dòlars en 30 minuts. Els accionistes van treure els diners; el capital invertit en obres que no donen beneficis, són diners llançats a les escombraries, per tant, retirem-nos i no formem part d’una bona acció, perquè no dóna diners, deurien pensar els accionistes. Els economistes propaguen que produïr és progrés. Una multinacional mata milers de persones i no passa res. Potser Milton Friedman i les seves teories sobre el lliure mercat són l’autèntic antisistema. Un possible antisistema que ha desforestat 4000 milions de m2 de terreny, com així ha estat des del 1930.

the yes men a bophal

The Yes Men demostren per enèsima vegada que el món pateix un desajust intel·lectual, climàtic, ecològic, social, econòmic, etc., com indica Amin Maalouf en el seu darrer llibre. Arribat a aquest punt: Fa gràcia? Podem riure d’aquestes barbaritats? Ja no ens queda més remei que riure i no fer res? The Yes Men Fix The World em sembla una de les pel·lícules més tristes que es poden veure.

Només falta obrir els diaris i veure com els que manen i acumulen no es cansen de robar. La crisi són ells, els que han acabat amb tot: amb la cultura, amb la llibertat, amb el seny i evidentment, amb els diners. Llur mentalitat, llur ego, dels que porten els fils del sistema, destrueix la vida. Seran els senyals que precedeixen la fi del món, parafrasejant el títol del llibre de Yuri Herrera, o bé la banda sonora que anuncia un canvi? Per cert, Sarkozy va gastar un milió d’euros al dia durant els 6 mesos que va presidir la UE.

Read Full Post »

IMP1-primer node d'ARPANETAl 1961, un alumne de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIP), Leonard Kleinrock inicià un projecte sobre la possibilitat d’enviar informació d’un ordinador a un altre anomenat teoria de la commutació de paquets d’informació. La primera xarxa interconnectada data de finals de 1969, concretament el 29 d’octubre, el científic i professor en Ciències de la Computació de la Unversitat d’UCLA, Leonard Kleinrock, aconseguint connectar la computadora de la seva universitat amb un de la Universitat d’ Stanford, creant així el primer node. ARPANET, aquest és el nom que rep la xarxa, és l’origen del que avui entenem com Internet. Com a curiositat, indicar que la velocitat de transferència rondava els 0,9 kilobits per segon. Les Universitats de Santa Bàrbara i la de Utah també van aconseguir connectar-se, formant d’aquesta manera una xarxa de quatre nodes entre les universitats citades.

Al 1971 va néixer el correu electrònic. Raymond Samuel Tomlinson dissenyà la primera aplicació del que ara coneixem com e-mail per ARPANE. Incorporà l’arroba, símbol que prové de l’àrab per separar el nom de l’usuari i el del servidor. Una arroba equival a 25 lliures de pes, uns 12 kilograms. Al mateix temps, altres universitats van aconseguir afergir-se a ARPANET. La idea d’una xarxa universal anava agafant forma: es van assentar els protocols com el Transmission Control Protocol (TCP), possibilitant d’aquesta manera la comunicació entre ordinadors.

Aparagueren els primers problemes entre els científics que defensaven la idea d’una xarxa lliure per intercanviar informació i coneixements, i les empreses, que volien dominar la xarxa i proritzar per sobre de tot llurs interessos econòmics. L’expansió dels ordinadors personals van possibilitar el gran salt. És l’anomenda democratització de la Xarxa. La guerra de sistemes operatius d’Apple, IBM i Microsoft havia començat. Al 1989, Tim Berners-Lee, de l’Organització Mundial per la Investigació Mundial (CERN), va aplicar el projecte de l’hipertext (ideat al 1980), que consisteix en crear hipervincles i enllaços que relacionen texts compuratitzats. L’aparició de l’hipertext, és a dir, HTTP i HTML (recordem que http vol dir Hypertext Transfer Protocol) va coincidir amb la irrupció de la World Wide Web, primer sistema de documents d’hipertexts, i el WorldWideWeb, el primer navegador web, i HTTPD, el primer servidor de web.

proposta de tim berners-lee

Al 1993, la CERN afirma que la Web seria gratuïta per tothom. L’evolució des d’aquell dia ha estat imparable. Es calcula que aviat hi hauran 2000 milions d’usuaris. El que encara està a l’aire és que es mantingui el caràcter democràtic i lliure de la Web, respectant la idea original dels seus creadors. La lògica de la llibertat tremola davant dels interessos corporativistes, com sempre disposats a privatitzar i fer negoci, en lloc de potenciar les eines de coneixement. Així s’explica que els pressupostos en matèria de cultura i educació siguin ridículs en comparació, per exemple, als de defensa.

En aquest vídeo animat en V.O.S.E ens ho expliquen de manera més àmplia; i en només en vuit minuts:

Read Full Post »

the yes men fix the world2L’altre dia parlàvem de The Yes Men en l’article que enunciava la nova edició de Cine Ambigú, cicle que estrenarà la seva darrera proposta: The Yes Men Fix The World. Els presentàvem com un grup activista que utilitza els mitjans audiovisuals per dir les veritats que ningú s’atreveix a dir en veu alta; són una associació d’impostors, com ells mateixos diuen, que vol desemmascar els abusos de les empreses que fan diners amb una praxis totalment criticable i censurable.

Indagant en la seva biografia, observem com aquest grup va néixer amb la única intenció d’expressar la indignació que sentien amb l’actitud dèspota i inhumana de l’anomenada corporació. Un bon exemple és quan van aconseguir que les accions de la química Dow Chemichal baixessin 2 milions d’euros, després de que un tal Jude Finisterra, un yes man que es va fer passar per un executiu de Dow, reconegués la seva culpa en el cas Bophal. En aquest vídeo s’explica el cas:

The Yes Men, que dóna un cop de mà a qui creu necessari canviar el sistema i de pas, intenta despertar les ments anestesiades. Les dues pel·lícules que han fet fins el moment, The Yes Men i The Yes Men Fix The World, són dos clars exemples de crítica cap a les empreses que no coneixen cap límit alhora d’obtenir beneficis i de lucrar-se a qualsevol preu.

The Yes Men, Oliver Stone, Noam Chomsky, Serge Latouche, Enric Duran, The Black Angels, Michael Moore, John Pilger, Colin Beavan, Leonardo Di Caprio, Eco-Site, Concern Worldwide, Peter Joseph, Eerie Investigations i d’altres, cadascú a la seva manera, però tots amb una mateix missatge, ofereixen un altre punt de vista, totalment diferent a l’establert.

the yes men2

The Yes Men intenta despertar consciències, crear dubtes, i donar a conèixer qui domina el sistema i com el domina. És més senzill no pensar en res i viure amb el pilot automàtic encès, aliens a preocupacions que creiem que no ens afecten directament. Però si sou dels que considera que s’ha de canviar d’estil de vida, dijous 27 al Verdi Park podreu veure The Yes Men Fix The World.

Per acabar, un exemple de com empenyen a la gent a pensar per sí mateixos:

Read Full Post »

levantate contra la pobrezaEl 17 d’octubre, segons el calendari fixat per l’Assamblea General de Nacions Unides, es denuncia, des del 1992, la pobresa que pateix el món per culpa de les desigualtats a tots nivells incentivades pel model de societat dominant.

Després de que l’Assamblea del Mileni s’aprovés mesures per erradicar la pobresa, almenys a la meitat abans del 2015, és el moment d’exigir una aposta definitiva per aturar la que potser és la vergonya més denunciable de totes les que pateix el planeta.

A Espanya, prop d’un 20% de la població viu per sota o en el llindà de la pobresa relatiu, amb uns ingressos inferiors als 7000 euros l’any.

La pobresa relativa fa referència a aquells que ingressen menys de la meitat del sou mig del seu país.
La pobresa absoluta es calcula segons el cost dels aliments i necessitats bàsiques de les persones.
Per entendre’ns una persona que a Mónaco sigui un pobre relatiu, a Libèria seria una persona benestant.

La paradoxa existeix per la diferència de preus, de qualitat de vida, de necessitats, i en definitiva, pels interessos creats.
El pasis més pobre és Zàmbia. El segueixen Zimbaue, Gaza, Chad, Moldova, Haití i Guatemala.

Més info: www.un.org, www.oct17.org i www.rebelatecontralapobreza.org

Read Full Post »

dia mundial de la alimentación-logoUn altre any celebrant el Dia Mundial de l’Alimentació. Un altre any de lluita contra la fam. Un altre any de promeses incomplertes. Un altre any d’excedent alimentari mal repartit. Una altre any en un món dividit entre els que busquen fòrmules per aprimar-se i pels que no poden menjar cada dia. Un altre any de bojos.

És un dia de denúncia, de prendre consciència: més de 1000 milions de persones passen gana. El Dr. Marcos A. Ordoñez declara que és un dia on s’ha d’exigir “seguretat alimentària”, i denunciar l’ús d’agroquímics, pesticides i fertilitzants tòxics per la salut humana i animal, així com intentar evitar, dins de les possbilitats de cadascú, comprar els aliments que juguen amb la salut i els diners dels consumidors. Observa que la fluctuació de preus dels aliments, pur negoci, és una “aberració económica”.

Acció contra la Fam, ha presentat un informe titulat ¿De qué se alimenta el hambre?, on s’analitza l’impacte de la crisi econòmica i l’augment dels preus dels aliments, com a resultat de la cada cop més greu “situació crònica de la fam”.

el roto-sobre el hambre

Segons dades de la Organització de Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), en un any, el nombre de persones amenaçades per la fam ha passat de 963 a 1020 milions de persones.

“D’aquests, 20 milions padeixen “fam severa”, amb perill de mort immediata”, ha advertit el director general d’Acció contra la Fam, Olivier Longué, a l’acte de presentació de l’estudi on es destaca que aquesta situació en un moment on la producció d’aliments cobriria sobradament les necessitats de tot el planeta.

Us oferim el tràiler de la darrera proposta d’Al Gore, No Hunger; una de de les dades que ofereix és que amb 300 milions d’euros es podria salvar la vida de 55 milions de nens. Demagògia? Més aviat una veritat incòmoda. El pressupost de la monarquia espanyola, del qual feia mofa Le Monde el passat 9 d’octubre, és de 9 milions d’euros. Si li sumem els diners dels 5 fitxatges més cars del món del futbol, ja ho tindríem. L’altre opció seria utilitzar 300 dels gairebé 8000 milions d’euros destinats al Ministeri de Defensa. Demagògia? NO. És insultantment evident que tothom ha de poder menjar, per poder treballar, estudiar i viure?

El tràiler…

Read Full Post »

Older Posts »