Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘teatre’ Category

Logo BCNCultura.cat

Read Full Post »

urtain escenaUn entra al Romea i s’espera una obra espectacular: l’escenari és un ring de boxa al vell mig del teatre i una mena encens que fa les funcions de fum envaeix la sala, amb un look que recorda pel·lícules com Toro Salvaje. Potser és el millor moment de l’obra: quan un entra i veu l’escenari on es desenvoluparà un dels èxits de la temporada de teatre.

Animalario s’ha guanyat el respecte de públic i crítica. Avui en dia, tot el que és alabat, tot el que és èxit, en el món de l’art, si d’alguna cosa manca, és de profunditat i qualitat. Només cal veure l’èxit de Millenium, per exemple. Quan els actors surten a escena, l’obra es converteix en una mena de fira de barri. Crits, referents horteres com Raphael i música espanyola d’aquells anys, que particularment ni m’agrada ni em fan gràcia, diàlegs ensopits, bromes inofensives… Molt soroll i crits, però res més. Es podria haver parlat de política, de la societat de l’època, criticar el feixisme, a Franco, com van utilitzar a Urtain i perquè; però no. El gran però és que l’obra la venen com una reflexió sobre aquests anys, però res més lluny de la realitat; no deixa de ser una vista d’ocell sobre la dictadura. L’obra es basa en el disbarat i el gag fàcil; és una obra superficial amb un humor molt espanyol, i una estructura fragmentada estil videoclip (com les sèries actuals). Per entendre’ns: si et fa gràcia o t’agrada Torrente, Muchachada Nui i els actors espanyols que apareixen a Urtain, o ets seguidor de sèries de televisió, segurament l’obra et farà gràcia.

Seran aquests els motius pels quals ha agradat tant? Un en teoria interactua amb l’art per aprendre alguna cosa, una reflexió, un punt de vista, per riure sense fre, per descobrir,…amb Urtain, et queda clar que el pobre home era un titella, cosa que ja sabíem, i poca cosa més. Si comparem l’obra amb The Harder They Fall, Killer’s Kiss, El Perdedor, The Wrestler o la mateixa Toro Salvaje, Urtain queda tan tocada com va quedar el pobre José Manuel Ibar Azpiazu quan va veure que ningú volia saber res d’ell quan ja no era més que un ex-famós borratxo i sense amics. Sembla mentida: quan una obra, ja sigui disc, pel·li, llibre o teatre, agrada a la majoria de la gent que la va a veure…atenció!

Read Full Post »

1984-polioramaA l’entrada del Poliorama, el batibull era ensordidor; el perfil del públic s’adecuava perfectament al preu de l’entrada, però no tant al tema de l’obra 1984 de George Orwell. “Els objectius de les classes baixes, mitjanes i altes són irreconcil·liables”, es diu en moment de la novel·la; doncs ho deixarem així.
A l’apagar-se les llums de la sala i després d’una cacofonia a tot volum l’escenari s’il·luminà, amb l’empresonat Winston Smith en una mena de fossa, lligat pels braços, dintre d’una cel·la a l’estil de les que vèiem a Guantànamo. Quatre funcionaris de presons el custodiaran durant tota l’obra, en l’interrogatori que, intel·lingentment, Tim Robbins ha modificat respecte l’obra de manera que recrearà les dues primeres parts del llibre a través de flashbacks; els quatre funcionaris es desdoblen interpretant a altres personatges per rememorar passatges claus per entendre perquè Winston Smith cau empresonat pels súbdits del Gran Germà amb l’excusa d’ intentar reformar-lo, és a dir, rentar-li el cap perquè digui sí a tot. El cap dels funcionaris interroga des de fora; se li pot veure la cara gràcies a tres finestretes que hi ha repartides pels tres costats de la cel·la (la quarta paret de la cel·la seria la que dóna a la platea). La tensió es va acumulant fins que finalment s’arriba a la última part del llibre, on es descobreix que el cap de la revolució en la que Winston hi creia per acabar amb el règim totalitari és el mateix cap del règim i apareix finalment en escena. “Crea tú les revolucions per tenir-les controlades”. O’Brien, el cap, li mostra quatre dits de la mà; finalment, Winston en veu cinc, i li diu: “T’estimo”. Cervell rentat.

1984-actors

Una posada en escena sòbria, i una interpretació formidable, amb menció especial per Keythe Farley (O’Brien) i Cameron Dye (Winston Smith), et situen ràpidament dins de l’atmosfera de 1984, i Robbins considerem que ha sabut apropar l’obra al públic mantenint-se fidel a la forma i fons de l’obra original.

Després del final, amb frases de l’apèndix del llibre Els princips de la novaparla, aplaudiments, llums, somriures de complicitat, mòbils encesos mirant trucades perdudes, comentaris “està bé, eh?”,”d’on anem a sopar”, “on hem quedat?”, la sensació és tan neguitosa com desconcertant.

Controla el present per controlar el passat; controla el passat per controlar el futur“. “La guerra és pau; la llibertat és esclavatge; la ignorància és força“. “El poder existeix esmicolant les ments humanes i posant trossets junts una altra vegada perquè formin formes noves segons la nostra voluntant”.

Read Full Post »

1984_robbinsTim Robbins i la companyia The Actor’s Gang oferiran l’adaptació de la novel·la 1984 de George Orwell del 30 de setembre fins el 4 d’octubre al teatre Poliorama, amb les entrades gairebé exhaurides per totes les funcions. La imprescindible obra d’ Orwell, publicada el 8 de juny de 1949, que en principi s’havia de dir L’últim home a Europa però que editors van canviar títol per motius comercials, és una bona repassada als polítics que promouen la por amb la finalitat de tenir controlada a la població.

El viatge de Robbins per la novel·la d’Orwell s’inicia quan el protagonista, Winston Smith, ja està detingut, en el que és un dels moments més realistes i durs de la intemporal obra. L’adaptació de Robbins al teatre, amb la que porta tres anys, va guanyar-se els aplaudiments i elogis de públic i crítica després de la seva representació a Madrid; ara esperem que a BCN ho torni a fer, i de pas que ens recordi que viure amb por és igual a no viure, sigui quina sigui la situació sociopolítica.

1984cartell teatre1984-cartells4

D’ Orwell a Robbins, són cada cop menys els artistes i personatges de ficció que a través d’una obra expressen llur punt de vista vers la realitat que encara molts viuen com un malson, ja sigui per no tenir res puix que altres ho volen/tenen tot o bé per defensar valors de llibertat autèntica, seny i sentit comú, com Orwell, Robbins i el mateix Winston Smith.

1984+cartell1

1984-cartell3

En un dels cartells publicitaris de l’obra anuncia o denuncia que a Catalunya, tres de cada quatres persones troben bé que se’ls vigili. L’obra porta missatge, és indubtable. Però, el missatge i la reflexió pertinent, fins on arribaran?

Veiem què comenten Robbins i els actors en un reportatge de l’època en la que obra es presentava als EUA.

Read Full Post »

TNC 2010El Teatre Nacional de Catalunya torna a obrir les seves portes. El director del teatre, Sergi Belbel, va presentar la temporada d’enguany, on sorprèn que per primera vegada a la breu història del TNC es repetirà un títol, precisament el que va servir per inaugurar-lo al 1997: L’ auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol, aquest cop dirigida per Carme Portaceli, a partir de la revisió del text per part de Pablo Ley. El text modernista gira al voltant de la lluita entre artista i societat, la necessitat del reconeixement i el respecte recíproc entre artista i societat. La tornada de l’obra al TNC pot entendre’s com una metàfora de la necessitat de crear un espai respectuós i reflexiu no només cap al teatre, sinó també per l’art i la cultura, però prescindint de les elits i dels cercles artístics massa tancats, on les amistats i el quedar bé i no criticar res que comprometi encara hi juguen un paper massa important. Nova temporada al TNC i esperem que també nova temporada per nous actors, noves actituds i noves propostes, i si fos possible, preus més assequibles per tothom.

El tret de sortida es donarà a la Sala Tallers amb la reposició de Non Solum (en cartellera del 17-09 al 18-10) , en un monòleg existencial protagonitzat per Sergi López, qui interpreta un grapat de personatges que dubten i qüestionen sobre tot. Una bona obra i una gran oportunitat per posar en pràctica fora del teatre el que un ha presenciat a dins, i intentar que anar a un acte cultural no sigui un simple passatemps. La direcció és a càrrec de Jorge Picó, i destaca la peça musical L’home estàtic de Pau Riba, que si un la llegeix ho diu tot: “Han passat anys i s’ha fet gran; i assegut davant la porta esperant l’enterrament (…) dins d’un caixó sense potes jeu el cos d’un home mort, ningú riu i ningú plora”.

NonSolum

yasmina reza

La Sala Gran obrirà amb Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza, en cartellera del 7 d’octubre al 8 de novembre. L’autora de l’ exitosa Arte ofereix una reflexió sobre realitat i ficció, sobre el món del teatre a través d’una reunió familiar. Al més pur estil Opening Night, actors i personatges canvien rols i exposen els seus dubtes i reflexions al públic.

Del 15 d’octubre al 8 de novembre, a la Sala Gran es posarà en enscena El vestit nou de l’emperador, una de les propostes de caire familiar. Teatre musical per pares, avis i fills, en el clàssic de Hans Christian Andersen, on un ampli ventall de personatges cantaran i ballaran jazz, gospel i funk, adaptant el conte curt de l’escriptor danès sobre la sinceritat i el pes de l’opinió pública d’una majoria anestesiada, sacsejada en el conte per la “higiene” mental d’un nen.

JuliVallmitjanaUn dels plats forts de la temporada el trobarem del 15 d’octubre al 22 de novembre a la Sala Petita. L’escriptor modernista Juli Vallmitjana, proper a les classes marginals, als costums dels gitanos, a la vida de les prostitutes i dels delinqüents, als personatges dels baixos fons de la seva Barcelona, la de finals del S.XIX i principis del XX, allunyada de les classes pudents i altives que freqüentaven i freqüenten l’oci de la ciutat comtal, serà el gran protagonista i el gran provocador gràcies a la intemporal obra El casament d’ en Terregada. L’obra posarà a prova les neurones i la mentalitat del públic amb un relat sobre la boda entre una prostituta i en Terregada, personatge transversal en l’obra de Vallmitjana. La celebració és esponatània i festiva per qui la celebra, però de mal gust i excessiva sota el punt de vista dels retrògrades i dels fanàtics de les normes i de les conductes políticament correctes o sumisses.

Estarem atents des de BCNCultura a properes propostes, perl les quals ja hi ha data; pròximament podrem presenciar l’adaptació dels centenaris balls russos de Serge Diaghilev a càrrec de quatre innovadors del ballet contemporani: Wayne McGregor, Russell Maliphant, Sidi Larbi Cherkaoui i Javier De Frutos. Aquests posaran en escena In the spirit of Diaghilev a la Sala Gran del 12 al 15 de novembre. Per celebrar el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, s’estrenarà El jardí dels cinc arbres, a càrrec del sempre interessant Joan Ollé, qui a través de poemes i escrits de l’escriptor de Santa Coloma de Farnés recordarà la seva figura i obra del 19 al 25 de novembre a la Sala Gran.

Secrets d’un matrimoni i Saraband de l’ imprescindible Ingmar Bergman, i la gran tragèdia grega de Sòfocles, Elektra, seran els següents atractius del TNC, obres que pròximament intentarem apropar-vos des de BCNCultura.

Read Full Post »