Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘1984’

1984-polioramaA l’entrada del Poliorama, el batibull era ensordidor; el perfil del públic s’adecuava perfectament al preu de l’entrada, però no tant al tema de l’obra 1984 de George Orwell. “Els objectius de les classes baixes, mitjanes i altes són irreconcil·liables”, es diu en moment de la novel·la; doncs ho deixarem així.
A l’apagar-se les llums de la sala i després d’una cacofonia a tot volum l’escenari s’il·luminà, amb l’empresonat Winston Smith en una mena de fossa, lligat pels braços, dintre d’una cel·la a l’estil de les que vèiem a Guantànamo. Quatre funcionaris de presons el custodiaran durant tota l’obra, en l’interrogatori que, intel·lingentment, Tim Robbins ha modificat respecte l’obra de manera que recrearà les dues primeres parts del llibre a través de flashbacks; els quatre funcionaris es desdoblen interpretant a altres personatges per rememorar passatges claus per entendre perquè Winston Smith cau empresonat pels súbdits del Gran Germà amb l’excusa d’ intentar reformar-lo, és a dir, rentar-li el cap perquè digui sí a tot. El cap dels funcionaris interroga des de fora; se li pot veure la cara gràcies a tres finestretes que hi ha repartides pels tres costats de la cel·la (la quarta paret de la cel·la seria la que dóna a la platea). La tensió es va acumulant fins que finalment s’arriba a la última part del llibre, on es descobreix que el cap de la revolució en la que Winston hi creia per acabar amb el règim totalitari és el mateix cap del règim i apareix finalment en escena. “Crea tú les revolucions per tenir-les controlades”. O’Brien, el cap, li mostra quatre dits de la mà; finalment, Winston en veu cinc, i li diu: “T’estimo”. Cervell rentat.

1984-actors

Una posada en escena sòbria, i una interpretació formidable, amb menció especial per Keythe Farley (O’Brien) i Cameron Dye (Winston Smith), et situen ràpidament dins de l’atmosfera de 1984, i Robbins considerem que ha sabut apropar l’obra al públic mantenint-se fidel a la forma i fons de l’obra original.

Després del final, amb frases de l’apèndix del llibre Els princips de la novaparla, aplaudiments, llums, somriures de complicitat, mòbils encesos mirant trucades perdudes, comentaris “està bé, eh?”,”d’on anem a sopar”, “on hem quedat?”, la sensació és tan neguitosa com desconcertant.

Controla el present per controlar el passat; controla el passat per controlar el futur“. “La guerra és pau; la llibertat és esclavatge; la ignorància és força“. “El poder existeix esmicolant les ments humanes i posant trossets junts una altra vegada perquè formin formes noves segons la nostra voluntant”.

Read Full Post »

1984_robbinsTim Robbins i la companyia The Actor’s Gang oferiran l’adaptació de la novel·la 1984 de George Orwell del 30 de setembre fins el 4 d’octubre al teatre Poliorama, amb les entrades gairebé exhaurides per totes les funcions. La imprescindible obra d’ Orwell, publicada el 8 de juny de 1949, que en principi s’havia de dir L’últim home a Europa però que editors van canviar títol per motius comercials, és una bona repassada als polítics que promouen la por amb la finalitat de tenir controlada a la població.

El viatge de Robbins per la novel·la d’Orwell s’inicia quan el protagonista, Winston Smith, ja està detingut, en el que és un dels moments més realistes i durs de la intemporal obra. L’adaptació de Robbins al teatre, amb la que porta tres anys, va guanyar-se els aplaudiments i elogis de públic i crítica després de la seva representació a Madrid; ara esperem que a BCN ho torni a fer, i de pas que ens recordi que viure amb por és igual a no viure, sigui quina sigui la situació sociopolítica.

1984cartell teatre1984-cartells4

D’ Orwell a Robbins, són cada cop menys els artistes i personatges de ficció que a través d’una obra expressen llur punt de vista vers la realitat que encara molts viuen com un malson, ja sigui per no tenir res puix que altres ho volen/tenen tot o bé per defensar valors de llibertat autèntica, seny i sentit comú, com Orwell, Robbins i el mateix Winston Smith.

1984+cartell1

1984-cartell3

En un dels cartells publicitaris de l’obra anuncia o denuncia que a Catalunya, tres de cada quatres persones troben bé que se’ls vigili. L’obra porta missatge, és indubtable. Però, el missatge i la reflexió pertinent, fins on arribaran?

Veiem què comenten Robbins i els actors en un reportatge de l’època en la que obra es presentava als EUA.

Read Full Post »