Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘acantilado’

el tesoro de sierra madre-acantiladoL’escriptor, viatger, aventurer i nòmada B. Traven era en realitat Torsvan Croves, un autèntic rodamón nascut suposadament a Mèxic al 1890. Poc amic de la parafernàlia i la frivolitat, Croves preferia l’anonimat que li atorgava el pseudònim Bruno Traven, amb el que va firmar novel·les tan impactants com La Rosa Blanca, La Rebelión de Los Colgados, La Carreta, Los Recolectores de Algodón, El Barco de la Muerte i El Tesoro de Sierra Madre, entre d’altres.

Aquests dades biogràfiques són vàlides però no són pas verídiques al 100%, ja que estem davant d’ un personatge que no volia publicitat ni donar-se a conèixer, per tant, encara hi ha molts dubtes sobre qui era realment B.Traven. Ni tan sols podem assegurar on va néixer, però amb alguna hipòtesi de les que circulen sobre la seva vida ens hem de decantar. B.Traven només volia viatjar per tot el món, escriure i, en definitiva, viure en absoluta llibertat. Si es deia Benick Traven Torsvan, Ret Marut o Hal Groves, o bé si havia nascut a l’est d’europa, són dades que a ell li importava un rave que la gent conegués.

El Tesoro de Sierra Madre és un bon exemple del seu modus vivendi i, podríem dir, l’obra que aglutina l’univers de Traven. Tres homes viatgen a la muntanya que dóna nom al llibre en búsqueda d’or. Durant l’estada a la muntanya, la condició humana es posa per enèsima vegada en evidència. La cobdícia i el no tenir mai prou embogeix l’home que no reflexiona. De fer, només en Howard, el vell que acompanya a Dobbs i Curtin, manté el cap fred i és l’únic que sap reaccionar en tot moment davant de les dificultats, ja sigui les creades per la ment, les circumstàncies o bé pels bandolers de la zona.b.traven

La reflexió de Traven vers l’ésser humà, vers les injustícies, fent èmfasi a les massacres per part de l’Esglèsia Catòlica, Apostòlica i Romana contra els nadius de la zona, a qui robaven llurs terres i mines, sempre en nom de Déu i aprofitant la ignorància dels fidels, o inclús contra un sistema que traça “un camí que solen emprendre els homes per convertir-se en esclaus de les seves propietats”, Traven deixa ben clar que opina sobre la societat i l’home; a ell no li feia falta vendre’s i posar-se flors per la seva magnífica obra; la seva prosa, en definitiva, els seus llibres parlen per ell.

Una bona forma d’apropar-se a l’obra de Traven és veure l’adaptació a la gran pantalla de John Huston de El Tesoro de Sierra Madre, estrenada al 1948.

Anuncis

Read Full Post »

envidia_oleshaYuri Olesha és un dels grans de la literatura russa. Nascut a Elizavetgrado, avui Kirovogrado, Ucraïna, pertanyia a una família noble polaca, circumstància que li va permetre accedir a una formació universitària a Movoróssiya. Un cop finalitzats els estudis, va servir a l’Exèrcit Roig i va exercir com a periodista.

Al 1927 va publicar Envidia, la que és considerada la seva millor novel·la. Va ser rebuda en el seu moment com una intel·ligent crítica al capitalisme i a la burgesia, sent elogiada pel diari Pravda, publicació oficial del Partit Comunista des del 1918 fins el 1991. Res més lluny que l’objectiu final d’Olesha, que era criticar la mentalitat i la posició adquirides pels mandataris comunistes, els quals s’havien convertit en tot allò que més detestaven: en burgesos cobdiciosos de poder i diners.

El llibre està dividit en dues parts. En la primera part, narrada en primera persona per Nikolái Kavalérov, el protagonista de la història, comprovem la ràbia i indignació d’aquest cap a Andréi Petróvich Babichev, un mandatari comunista que l’ha acollit a casa seva com a mostra de superioritat i prepotència. Kavalérov primer agraeix el gest; però mica en mica observa que l’ Andréi Babichev el tracta com si no existís, forma amb la que tracta a tothom que no tingui el seu punt de vista grandiloqüent, pedant i totalitari de la vida. En la segona part, narrada en una tercera persona omniscient, Kavalérov coneix la realitat de la vida de Babichev, les seves penes i angoixes amagades en la seva supèrbia. Kavalérov decideix venjar-se per les contínues humiliacions.

olesha

Yuri Olesha deconstrueix el que sembla en principi enveja fins mostrar realment el que ens vol dir de la manera més súbtil: la condició humana és irreparable i insaciable; el que se sent poderós i en possessió de la veritat absoluta, tingui la ideologia que tingui, fa nosa i fa mal.

Read Full Post »