Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bob Dylan’

FilmoColor - Spinal Tap 2Del 29 d’ octubre i fins el dia 8 de novembre, podrem gaudir del Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona: In-Edit. El festival, ubicat a les sales Rex i Aribau Club, celebra el seu setè aniversari amb una programació realment interessant, carregat de noms i estils molt variats; si no fos per In-Edit, poques possibilitats tindríem de gaudir d’aquest documentals en una sala de cine.
El festival presentarà 44 documentals, emmarcats en diferents seccions. En la Secció Oficial Internacional destaquen: Johnny Cash at Folsom Prison, el mític concert que va fer l’home de negre a la presó de Folsom l’any 68 davant tots els reclusos; Oil City confidential: The Dr. Feelgood Story, dirigit per Julien Temple, autor de Joe Strummer: Vida y Muerte de un Cantante o La Mugre y la Furia, el documental sobre els Sex Pistols; Shadow Play: The Making of Anton Corbjin, que repassa l’obra del fotògraf y director holandès; Soul Power, documental sobre el concert que van celebrar James Brown, B.B. King i d’altres artistes de color al Zaire el 1974 la nit abans del combat de boxa de Mohammed Ali.

Cash_1

Dins la Secció Excedlents, destaca Johnny Cash’s America, on personatges de la talla de Bob Dylan, Ozzy Osburne o Snoop Dogg, parlen de la influència de la música de Johnny Cash; Marc Bolan: The Final Word, el documental definitiu de l’estrella glam per excel·lència; Neil Young: Don’t be Denied, on es repassen els 40 anys de carrera del músic canadenc; One Fast Move or I’m Gone: Kerouac’s Big Sur on Sam Shepard, Tom Waits o Patti Smith s’encarreguen de revisar Big Sur de Jack Kerouac, amb música de Jay Farrar (Son Volt) i Benjamin Gibbard (Death Cab For Cutie); Paul Weller: Into Tomorrow, tot un repàs a la carrera de Paul Weller, des de l’època The Jam fins avui en dia; R.E.M. This is Not a Show, les cinc nits que el grup de Michael Stipe es va tancar a l’Olympia Theater de Dublín, immortalitzades en un excel·lent blanc i negre.; The agony and the ecstasy of Phil Spector, on es combina l’història del productor amb una entrevista recent.

soul power poster

El festival també dedica un especial al director britànic Peter Whitehead amb la projecció de tres obres: Led Zeppelin Live at the Royal Albert Hall, un retrat de la banda de Robert Plant en estat pur; The Peter Whithead Pop Promos, un recull dels seus videoclips dels anys 60, i Tonite Let’s All Make Love in London, document imprescindible sobre el Swinging London.

A la secció nacional cal destacar la projecció de 1,2,3…Standstill, documental sobre el grup indie català. També destacar que aquest any s’inagura la Secció Imperdible, amb la projecció del film de culte de Rob Reiner, un fals documental, sobre un grup de Heavy Metal: This is Spinal Tap, un film únic.

Més imformació a: www.in-edit.beefeater.es

Read Full Post »

lucinda1Considerada per unanimitat, com la millor veu i compositora femenina del rock americà, Lucinda Williams pot presumir de tenir un dels millors directes que es poden veure en l’actualitat, així ho demostra Live@ at the Fillmore (2005) el seu doble en directe i de ser una de les artistes més respectades de la seva generació; credencials suficients per no perdre’s el concert que farà el proper dia 20 a la Sala Apolo.

Guanyadora d’un premi Grammy per el seu excel·lent Car Wheels on Gravel Road, un disc de sonoritat rock que obre el seu discurs més enllà del country, que havia caracteritzat les seves anteriors gravacions, i admirada per gent com Bob Dylan, Ryan Adams, Emmylou Harris, M. Ward o Greg Dulli. Lucinda Williams arriba a Barcelona per presentar el seu últim disc Little Honey, en el qual hi trobem les col·laboracions de Matthew Sweet, Elvis Costello i Susana Hoffs, un disc que recupera l’esperit rock de Car Wheels, després del pausat Essence, el meravellós World Whitout Tears, West i el directe gravat al Fillmore.

leibovitz_dia06_09
Després de 30 anys de carrera, Lucinda Williams interpretarà  primera vegada a la ciutat, les seves cançons sobre l’amor i el desamor, la solitud i la mort, sobre l’addicció i la pèrdua, en el que segur serà un dels concerts d’aquest 2009.

Read Full Post »

bobcro1En el primer volum publicat de la trilogia amb la que Bob Dylan repassa la seva vida, ens trobem davant de la crònica vital i artística de Robert Allen Zimmerman des dels seus records d’infància a la seva Minnesota natal fins el seu ressorgiment artístic gràcies a Oh Mercy. Robert Allen va arribar a Greenwich Village a l’any 1961 quan encara no tenia vint anys, i amb la seva guitarra es va recórrer bars i petites sales de concerts (sol i sense banda perquè no se la podia permetre i perquè sempre li acabaven “robant” els músics, fisn que va decidir anar per lliure) que li van permetre, a més de fer-se un nom dintre del món del folk, conèixer una série de personatges i realitats que fins aquell moment ni tan sols era capaç d’imaginar.

bob-dylan-3

bob-highway

bob-dylan4

Cafè Wha?, Gaslight, Dave Van Ronk, Izzy Young, Lou Levy, John Hammond, New Lost City Ramblers, Woody Guthrie, Robert Johnson, entre d’altres, noms i espais que van contribuïr directament a la formació d’un noi obsessionat pel folk i per aprendre i assolir nous coneixements. Ell volia ser un simple cantant, crear les seves cançons, viure tranquilament sense obeïr ordres, ni fitxar, ni en definitiva treballar de res que no fos la seva música. La seva curiositat per aprendre i empapar-se de tot el que desconeixia segurament és una de les claus per entendre la qualitat de la seva música i de les seves llestres i la importància que ha tingut Bob Dylan en la història de la música i de la literatura.

rock-rollbob-dylan

Dylan era un jovenet que si no tocava la guitarra o escrivia cançons, es posava a llegir a autors com Péricles, Tucídides, Sófocles, Gogol, Balzac, Maupassant, Hugo, Dickens o una biografia d’Alexandre el Gran. Punt i a part són les reflexions que fa sobre el llibre Vom Kreige de Clausewitz: “…quan afirma que la política ha prés el lloc de la moral i que la política és força bruta, no fa broma…”; “No em vingueu amb cap d’aquests romanços sobre l’esperança o les ximpleries de la rectitud…Anem al gra: No hi ha cap ordre moral…O bé ets a dalt o bé a baix. Així és com és el món i res no ho canviarà. És un món boig, confús, i l’has de mirar directament als ulls…Llegir Clausewitz fa que et prenguis els teus pensaments una mica menys seriosament“. Reconeix que ell mai havia estat un gran aficionat a la lectura, però un cop va arribar a Greenwich Village i va adonar-se de la seva ignorància, Dylan ja no va parar, no només de llegir, sino d’apropar-se a tot allò que sentia que algun dia el podria ajudar a ser un cantant reconegut que li permetès viure de les seves cançons. Les seves referències culturals són abrumadores, i un dels motors inqüestionables que van empènyer a Dylan a ser qui és.

bob_dylan5

Perquè en definitiva, d’això tracta el llibre. D’un jove que vol guanyar-se la vida tocant la guitarra i se’n va de casa a provar fortuna; una narració honesta del seu creixement personal i artístic, contrastantnt els moments d’èxit satisfactori amb els d’  èxit insuportable, els moments més creatius, amb els més difícils artísticament parlant. Cròniques de Bob Dylan és l’intens recorregut que va fer Robert Allen fins convertir-se en Bob Dylan, i com és capaç de suportar tot el que comporta anomenar-se Bob Dylan.

Read Full Post »

Dimarts 26, en una de les sessions que serveixen per presentar l’imminent Primavera Sound 2009, els nordamericans Reigning Sound tocaran a la Sala Apolo. Els de Memphis, amb el seu rock que va des de l’americana fins a un so més garatge, ens presentaran les cançons del seu 6è treball d’estudi, Love and Curses, que es posarà a la venda al juliol a través del segell In The Red Records.

reigning_sound

La banda liderada per Greg Cartwright, es va formar al 2001, any del seu primer disc: Break up, Break down, on ja s’apreciaven bones melodies, encara que el so de la banda no quedava del tot definit. Amb Time Bomb High School (2002) arriba la consolidació del so; les melodies de Cartwright són brillants, i temes com I don t’ believe serveix per confirmar la banda. A Too much Guitar (2004) retornen al so més garatge amb temes totalment 60’s com We repel each other o I’ll cry. La consolidació arriba amb Time For Orphans (2005); balades com If you can’t give everything o el preciós mig-temps de What could I do adornen un àlbum que els confirma com una banda a seguir. Temes com Medication #2 o If Christmas can bring you home no els fa qualsevol. Dos discs en directe i un amb la Shangri-La Mary Weiss completen una discografia molt recomanable.

El rock americà està d’enhorabona. Bandes com Dr. Dog, Magnolia Electric Co (els veurem al Primavera), The War on Drugs o Reigning Sound han sabut recollir els fruits dels Dylan, Byrds, The Count Five o The Seeds entre d’altres, han afegit altres influències, i han sabut sumar tot el que els ha inspirat i motivat per fer música.

Aquí va un dels nous temes:

Read Full Post »