Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Dow Chemichal’

the yes men fix the world-cartellThe Yes Men no aconsegueixen canviar ni solucionar el món. Com ells diuen, en 85 minuts no es canvia res. Raons per creure que res canviarà ens les donen els The Yes Men des del principi de la seva grotesca pel·lícula. L’ anomenada societat del benestar i el lliure mercat han inculcat una mentalitat difícil d’erradicar.

D’inici, es fan passar per uns empresaris amb idees innovadores; presenten un projecte que permetria calcular els guanys que s’obtindrien en una inversió i alhora saber el nombre de morts que provocarà. The Yes Men consideren que presentant un projecte així, fins i tot els empresaris més agressius no sabran com reaccionar. S’equivoquen. Reben aplaudiments i molts s’apropen a demanar targetes ja que consideren molt útil calcular beneficis i morts d’un projecte. Com diu un executiu que s’interessa per la calculadora: “Si hi ha beneficis, res més importa”.

És només un dels moments on es posa per enèsima vegada l’actitud del lliure mercat, de les empreses i dels capitalistes seguidors de Milton Friedman, el gran gurú de l’economia actual. Friedman diu que “la cobdícia és el gran motor de l’economia”. Una cobdícia que a Bhopal va matar 9000 persones i va afectar a 100000 més, que van patir enfermetats i malformacions. Una cobdícia que mata més de mil milions de persones de fam. Una cobdícia que gasta més en armes que en educació i cultura. Una cobdícia que ha convertit el planeta en un negoci. Una cobdícia que s’ensenya i s’incentiva.

La catàstrofe de Bhopal va ser tal per culpa d’unes irregularitats a la planta química de Union Carbide i Dow Chemichal. Ningú ha mogut un dit; només The Yes Men, que van aparèixer a la BBC fent-se passar per portaveus de Dow Chemichal, confessant que Dow eren culpables i que ho reconeixien 20 anys després, donant 12000 milions de dòlars per esmenar l’error. Les accions de Dow van caure en picat, perdent més de 2000 milions de dòlars en 30 minuts. Els accionistes van treure els diners; el capital invertit en obres que no donen beneficis, són diners llançats a les escombraries, per tant, retirem-nos i no formem part d’una bona acció, perquè no dóna diners, deurien pensar els accionistes. Els economistes propaguen que produïr és progrés. Una multinacional mata milers de persones i no passa res. Potser Milton Friedman i les seves teories sobre el lliure mercat són l’autèntic antisistema. Un possible antisistema que ha desforestat 4000 milions de m2 de terreny, com així ha estat des del 1930.

the yes men a bophal

The Yes Men demostren per enèsima vegada que el món pateix un desajust intel·lectual, climàtic, ecològic, social, econòmic, etc., com indica Amin Maalouf en el seu darrer llibre. Arribat a aquest punt: Fa gràcia? Podem riure d’aquestes barbaritats? Ja no ens queda més remei que riure i no fer res? The Yes Men Fix The World em sembla una de les pel·lícules més tristes que es poden veure.

Només falta obrir els diaris i veure com els que manen i acumulen no es cansen de robar. La crisi són ells, els que han acabat amb tot: amb la cultura, amb la llibertat, amb el seny i evidentment, amb els diners. Llur mentalitat, llur ego, dels que porten els fils del sistema, destrueix la vida. Seran els senyals que precedeixen la fi del món, parafrasejant el títol del llibre de Yuri Herrera, o bé la banda sonora que anuncia un canvi? Per cert, Sarkozy va gastar un milió d’euros al dia durant els 6 mesos que va presidir la UE.

Read Full Post »

the yes men fix the world2L’altre dia parlàvem de The Yes Men en l’article que enunciava la nova edició de Cine Ambigú, cicle que estrenarà la seva darrera proposta: The Yes Men Fix The World. Els presentàvem com un grup activista que utilitza els mitjans audiovisuals per dir les veritats que ningú s’atreveix a dir en veu alta; són una associació d’impostors, com ells mateixos diuen, que vol desemmascar els abusos de les empreses que fan diners amb una praxis totalment criticable i censurable.

Indagant en la seva biografia, observem com aquest grup va néixer amb la única intenció d’expressar la indignació que sentien amb l’actitud dèspota i inhumana de l’anomenada corporació. Un bon exemple és quan van aconseguir que les accions de la química Dow Chemichal baixessin 2 milions d’euros, després de que un tal Jude Finisterra, un yes man que es va fer passar per un executiu de Dow, reconegués la seva culpa en el cas Bophal. En aquest vídeo s’explica el cas:

The Yes Men, que dóna un cop de mà a qui creu necessari canviar el sistema i de pas, intenta despertar les ments anestesiades. Les dues pel·lícules que han fet fins el moment, The Yes Men i The Yes Men Fix The World, són dos clars exemples de crítica cap a les empreses que no coneixen cap límit alhora d’obtenir beneficis i de lucrar-se a qualsevol preu.

The Yes Men, Oliver Stone, Noam Chomsky, Serge Latouche, Enric Duran, The Black Angels, Michael Moore, John Pilger, Colin Beavan, Leonardo Di Caprio, Eco-Site, Concern Worldwide, Peter Joseph, Eerie Investigations i d’altres, cadascú a la seva manera, però tots amb una mateix missatge, ofereixen un altre punt de vista, totalment diferent a l’establert.

the yes men2

The Yes Men intenta despertar consciències, crear dubtes, i donar a conèixer qui domina el sistema i com el domina. És més senzill no pensar en res i viure amb el pilot automàtic encès, aliens a preocupacions que creiem que no ens afecten directament. Però si sou dels que considera que s’ha de canviar d’estil de vida, dijous 27 al Verdi Park podreu veure The Yes Men Fix The World.

Per acabar, un exemple de com empenyen a la gent a pensar per sí mateixos:

Read Full Post »