Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Francis Ford Coppola’

takashimiikeEn el marc de la Secció Oficial Fantàstic, a més del que comentàvem l’altre dia, es presentarà una altra pel·lícula de Takashi Miike, Yatterman, adaptació d’una sèrie de televisió japonesa de finals dels 70. La trama es basa en una cerca (per part del duet d’herois anomenats Yatterman) d’ una pedra amb poders anomenada Skull Stone, intentant anticipar-se als seus rivals perquè els trossos de la pedra acabin en bones mans. Miike adapta la història actualitzant el look i donant el seu punt de vista, com va fer amb Zebraman, adaptació d’una altra sèrie japonesa dels setanta.  Amb Yatterman, Miike s’assegura un altre triomf a l’alçada de Crows Zero, esperant que Crows 2 també ho sigui; com a curiositat, indicar que Yatterman va ser un èxit al Japó durant els dos anys que va durar la serie. Tant Yatterman com Zebraman són propostes que porten al 100% el segell de qualitat de Miike.

yattermanyatterman2

Takashi Miike ja ha trobat la manera, allunyant-se de propostes que fan les delícies dels fans del cinema més extrem com Ichi The Killer; i aprofitant la seva vessant cinematogràfica més lúdica i divertida, de que el seu cinema rebi el reconeixement total que es mereix una filmografia tan eclèctica com formidable. Amb la sèrie Crows inclús l’èxit comercial el somriu. Efectivament ha baixat el nivell de violència de les seves pel·lícules, però el cine de Miike sempre és sinònim de sentit de l’humor, intel·ligència i de sorpresa, qualitats molt valorades pels habituals del Festival de Sitges.

coppolaFrancis Ford Coppola no vol tornar a gravar amb els grans estudis, perquè ell reconeix que “afortunadament em puc financiar les meves pel·lícules”. Durant el rodatge de la primera part de El Padrino li van fer la vida impossible; finalment, quan es va estrenar la pel·li, va tancar la boca dels grans magnats. Un director del seu calibre, un home feliç però que “sempre s’ha sentit rebutjat”, intenta recuperar el to a les seves pel·lícules, però sembla que ni amb Youth against Youth ni amb Tetro ho ha aconseguit. A Cannes, Tetro va ser llargament aplaudida. Aquí ha passat totalment desapercebuda. A Sitges es podrà veure Youth against Youth, on Tim Roth, en una espècie de Benjamin Button, recupera la seva joventut per intentar corregir errors del passat. Una interpretació més que correcte no corregeix l’excés de barroquisme i de metratge d’una pel·lícula irregular però amb els detalls interessants que sempre deixa un director talentós, virtut que s’associa al cognom Coppola.

L’ última notícia del Festival de Sitges és l’entrega del Gran Premi Honorífic que rebrà Malcolm McDowell el dia de la inauguració, que s’ha avançat a dijous 1 d’Octubre.

malcolm-mcdowell-as-alex

Estarem atents a pròximes notícies. De moment, un tràiler de Yatterman:

Read Full Post »

r_gandulescccbFins el 27 d’agost el Pati de les Dones del CCCB et proposa un cicle de cinema a la fresca que posa de manifest la relació entre cinema i música: “pot retenir la intimitat lírica de les cançons pop, la immediatesa improvisada del jazz, la meticulositat estilitzada de la gravació en estudi, l’austeritat acústica i l’energia elèctrica del rock.”

Les jornades es preinauguren el Dilluns 3 d’agost a les 20h amb una activitat inèdita, organitzada específicament per al cicle: una sessió taller en què el cineasta Nicolas Klotz (director de La Cuestión Humana), acompanyat dels protagonistes del seu nou film, Low Life, farà un assaig en directe a l’Auditori del CCCB.

Cada Dimarts, Dimecres i Dijous a les 22h tens aquestes propostes:

Dimarts 4 d’agost: Honkytonk Man (Clint Eastwood, 1982, 118′, VOSE)
Dimecres 5 d’agost: When It Rains (Charles Burnett, 1995, 13′, VO) + Shadows (John Cassavetes, 1959, 87′, VOSC)
Dijous 6 d’agost: La Tour de Pise (Jean-François Coen, Michel Gondry, 1993, 3’24”, VO) + Al anochecer ya murmura el bosque (Eva Randolph, 2009, 5′, VO) + Tout est pardonné ESTRENA (Mia Hansen-Løve, 2007, 105′, VOSC)
….

Dimarts 11 d’agost: Tulpan ESTRENA (Sergei Dvortsevoy, 2008, 100′, VOSE)
Dimecres 12 d’agost: Jams Run Free, de Sonic Youth (Claire Denis, 2006, 4′, VO) + Chungking Express (Wong Kar-wai, 1994, 103′, VOSE)
Dijous 13 d’agost: Rêverie (Ana de Pfaff, 2009, 5′, VO) + Let’s Get Lost (Bruce Weber, 1988, 119′, VOSE)
….

Dimarts 18 d’agost: Lucky Three (Jem Cohen, 1996, 12′, VO) + Bajo el peso de la ley (Down by Law) (Jim Jarmusch, 1986, 102′, VOSE)
Dimecres 19 d’agost: Dixieland Droopy (Tex Avery, 1954, 8′, VE) + Rabbit in Your Headlights, d’UNKLE (Jonathan Glazer, 1998, 6′, VO) + The Devil and Daniel Johnston (Jeff Feuerzeig, 2005, 110′, VOSE)
Dijous 20 d’agost: Goteras en el cielo (Alba Ocaso, 2009, 7′) + It’s a Bird (Harold L. Mueller, 1930, 14′, VOSC) + Project Grizzly ESTRENA (Peter Lynch, 1996, 52′, VOSC)
….

Dimarts 25 d’agost: On avait tant dansé (Núria Esquerra, 2009, 5′, VO) + Adieu Philippine (Jacques Rozier, 1962, 106′, VOSC)
Dimecres 26 d’agost: Begone Dull Care (Norman McLaren i Evelyn Lambart, 1949, 7′, VO) + Les tambours d’avant: Tourou et Bitti (Jean Rouch, 1971, 12′, VOSC) + Thelonious Monk: Straight, No Chaser (Charlotte Zwerin, 1989, 90′, VOSE)
Dijous 27 d’agost: A Song for the Lovers, de Richard Ashcroft (Jonathan Glazer, 2001, 6′, VO) + La conversación (The Conversation) (Francis Ford Coppola, 1974, 110′, VOSE)

Més informació: www.cccb.org

Read Full Post »