Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Franco’

urtain escenaUn entra al Romea i s’espera una obra espectacular: l’escenari és un ring de boxa al vell mig del teatre i una mena encens que fa les funcions de fum envaeix la sala, amb un look que recorda pel·lícules com Toro Salvaje. Potser és el millor moment de l’obra: quan un entra i veu l’escenari on es desenvoluparà un dels èxits de la temporada de teatre.

Animalario s’ha guanyat el respecte de públic i crítica. Avui en dia, tot el que és alabat, tot el que és èxit, en el món de l’art, si d’alguna cosa manca, és de profunditat i qualitat. Només cal veure l’èxit de Millenium, per exemple. Quan els actors surten a escena, l’obra es converteix en una mena de fira de barri. Crits, referents horteres com Raphael i música espanyola d’aquells anys, que particularment ni m’agrada ni em fan gràcia, diàlegs ensopits, bromes inofensives… Molt soroll i crits, però res més. Es podria haver parlat de política, de la societat de l’època, criticar el feixisme, a Franco, com van utilitzar a Urtain i perquè; però no. El gran però és que l’obra la venen com una reflexió sobre aquests anys, però res més lluny de la realitat; no deixa de ser una vista d’ocell sobre la dictadura. L’obra es basa en el disbarat i el gag fàcil; és una obra superficial amb un humor molt espanyol, i una estructura fragmentada estil videoclip (com les sèries actuals). Per entendre’ns: si et fa gràcia o t’agrada Torrente, Muchachada Nui i els actors espanyols que apareixen a Urtain, o ets seguidor de sèries de televisió, segurament l’obra et farà gràcia.

Seran aquests els motius pels quals ha agradat tant? Un en teoria interactua amb l’art per aprendre alguna cosa, una reflexió, un punt de vista, per riure sense fre, per descobrir,…amb Urtain, et queda clar que el pobre home era un titella, cosa que ja sabíem, i poca cosa més. Si comparem l’obra amb The Harder They Fall, Killer’s Kiss, El Perdedor, The Wrestler o la mateixa Toro Salvaje, Urtain queda tan tocada com va quedar el pobre José Manuel Ibar Azpiazu quan va veure que ningú volia saber res d’ell quan ja no era més que un ex-famós borratxo i sense amics. Sembla mentida: quan una obra, ja sigui disc, pel·li, llibre o teatre, agrada a la majoria de la gent que la va a veure…atenció!

Anuncis

Read Full Post »

Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón de Dos Sicilias va néixer a Roma el 5 de gener de 1938, durant l’exili pels temps de la República Espanyola. La Constitució de la Segona República de 1931 defensava els drets humans de tots els espanyols per igual i creava un estat democràtic (recordem que es venia de la dictadura de Primo Rivera, amb el beneplàcit d’ Alfonso XIII, avi de l’actual rei d’Espanya), per tant, sense monarquia. La Segona República va caure al 1939; Franco instaurava l’inici de gairebé 40 anys de Dictadura.

Al 1948, en una entrevista entre Juan de Borbón, Conde de Barcelona i pare de Juan Carlos Alfonso, amb Franco, acordaven el trasllat del xaval que seria el futur rei d’Espanya a cursar estudis batxillerat a Madrid; la seva formació va transcórrer a les Acadèmies Militars de Saragossa, Pontevedra i Múrcia.

juancarlos_francojuancarlos_lujo

D’ acord amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1947, Juan Carlos I va ser proclamat rei d’Espanya el 22 de novembre de 1975, després de la mort del dictador Francisco Franco.

En els pressupostos de l’Estat es contempla un pressupost per la monarquia. La dotació que han anat rebent des del 2004 dels diners provinent exclusivament de la butxaca dels contribuents ronda els 8 milions d’euros anuals.

Segurament hi ha més dades que podrien motivar altres xiulades com la que va haver el passat 13 de maig abans de la final de copa del rei, quan sonava la marxa militar que fa d’himne espanyol; de moment, ens quedem amb les paraules del rei cap al dictador.

Read Full Post »

cartel-de-la-republica3El  19 de maig de 1939, el dictador Franco va presidir a Madrid la desfilada de la victòria del bàndol feixista vers les tropes republicanes. Una victòria que es va recolzar en l’ajuda rebuda per part d’Itàlia i Alemanya, estats que també van estar sota les ordres de ments criminals obsesionades per acabar amb la llibertat del poble. També van col·laborar en enderrocar la República les democràcies més importants del moment, com a tàctica per tranquilitzar la dictadura nazi.

Gairebé 70 anys després de la derrota de la República i més de 30 anys després de la mort de la dictadura feixista, encara hi ha debat sobre la memòria històrica. Van ser 40 anys de repressió i assassinats, i malauradament, hi ha jovent que té més dades sobre altres guerres que sobre la Guerra Civil Espanyola. És encara més preocupant escoltar algunes declaracions de polítics i de representants de l’esglèsia mostrant el seu interès per oblidar la història i no aprendre dels errors del passat.

Aprofitant el 70è aniversari de la derrota de la República, seria realment interessant crear espais públics amb exposicions sobre la República, la Guerra Civil i la dictadura feixista, per poder entendre reflexions com la de l’ historiador Jaime Cervera Gil: “Franco era consciente de que dirigía una España ideológicamente diversa aunque conservadora casi por entero, y él logro que todos fueran franquistas”.

la_republica2

Read Full Post »