Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘George Orwell’

1984-polioramaA l’entrada del Poliorama, el batibull era ensordidor; el perfil del públic s’adecuava perfectament al preu de l’entrada, però no tant al tema de l’obra 1984 de George Orwell. “Els objectius de les classes baixes, mitjanes i altes són irreconcil·liables”, es diu en moment de la novel·la; doncs ho deixarem així.
A l’apagar-se les llums de la sala i després d’una cacofonia a tot volum l’escenari s’il·luminà, amb l’empresonat Winston Smith en una mena de fossa, lligat pels braços, dintre d’una cel·la a l’estil de les que vèiem a Guantànamo. Quatre funcionaris de presons el custodiaran durant tota l’obra, en l’interrogatori que, intel·lingentment, Tim Robbins ha modificat respecte l’obra de manera que recrearà les dues primeres parts del llibre a través de flashbacks; els quatre funcionaris es desdoblen interpretant a altres personatges per rememorar passatges claus per entendre perquè Winston Smith cau empresonat pels súbdits del Gran Germà amb l’excusa d’ intentar reformar-lo, és a dir, rentar-li el cap perquè digui sí a tot. El cap dels funcionaris interroga des de fora; se li pot veure la cara gràcies a tres finestretes que hi ha repartides pels tres costats de la cel·la (la quarta paret de la cel·la seria la que dóna a la platea). La tensió es va acumulant fins que finalment s’arriba a la última part del llibre, on es descobreix que el cap de la revolució en la que Winston hi creia per acabar amb el règim totalitari és el mateix cap del règim i apareix finalment en escena. “Crea tú les revolucions per tenir-les controlades”. O’Brien, el cap, li mostra quatre dits de la mà; finalment, Winston en veu cinc, i li diu: “T’estimo”. Cervell rentat.

1984-actors

Una posada en escena sòbria, i una interpretació formidable, amb menció especial per Keythe Farley (O’Brien) i Cameron Dye (Winston Smith), et situen ràpidament dins de l’atmosfera de 1984, i Robbins considerem que ha sabut apropar l’obra al públic mantenint-se fidel a la forma i fons de l’obra original.

Després del final, amb frases de l’apèndix del llibre Els princips de la novaparla, aplaudiments, llums, somriures de complicitat, mòbils encesos mirant trucades perdudes, comentaris “està bé, eh?”,”d’on anem a sopar”, “on hem quedat?”, la sensació és tan neguitosa com desconcertant.

Controla el present per controlar el passat; controla el passat per controlar el futur“. “La guerra és pau; la llibertat és esclavatge; la ignorància és força“. “El poder existeix esmicolant les ments humanes i posant trossets junts una altra vegada perquè formin formes noves segons la nostra voluntant”.

Anuncis

Read Full Post »

1984_robbinsTim Robbins i la companyia The Actor’s Gang oferiran l’adaptació de la novel·la 1984 de George Orwell del 30 de setembre fins el 4 d’octubre al teatre Poliorama, amb les entrades gairebé exhaurides per totes les funcions. La imprescindible obra d’ Orwell, publicada el 8 de juny de 1949, que en principi s’havia de dir L’últim home a Europa però que editors van canviar títol per motius comercials, és una bona repassada als polítics que promouen la por amb la finalitat de tenir controlada a la població.

El viatge de Robbins per la novel·la d’Orwell s’inicia quan el protagonista, Winston Smith, ja està detingut, en el que és un dels moments més realistes i durs de la intemporal obra. L’adaptació de Robbins al teatre, amb la que porta tres anys, va guanyar-se els aplaudiments i elogis de públic i crítica després de la seva representació a Madrid; ara esperem que a BCN ho torni a fer, i de pas que ens recordi que viure amb por és igual a no viure, sigui quina sigui la situació sociopolítica.

1984cartell teatre1984-cartells4

D’ Orwell a Robbins, són cada cop menys els artistes i personatges de ficció que a través d’una obra expressen llur punt de vista vers la realitat que encara molts viuen com un malson, ja sigui per no tenir res puix que altres ho volen/tenen tot o bé per defensar valors de llibertat autèntica, seny i sentit comú, com Orwell, Robbins i el mateix Winston Smith.

1984+cartell1

1984-cartell3

En un dels cartells publicitaris de l’obra anuncia o denuncia que a Catalunya, tres de cada quatres persones troben bé que se’ls vigili. L’obra porta missatge, és indubtable. Però, el missatge i la reflexió pertinent, fins on arribaran?

Veiem què comenten Robbins i els actors en un reportatge de l’època en la que obra es presentava als EUA.

Read Full Post »

homenatge a catalunyaAprofitant un dia de reivindicació, com és la Diada de Catalunya, des de la normalitat i la seguretat de que som una nació, puix que tenim una identitat cultural a tots nivells des de la que no pretenem ni despreciar ni menysprear res ni ningú i de la mateixa manera que volem rebre el mateix tracte com catalans i com Catalunya (som tots els que hi vivim, sense mirar color, religió ni res, cal respectar, tolerar i ser lliure, per tant, no trepitjar la llibertat de ningú), i veient des de la distància barbaritats com la de prohibir la legalitat d’una consulta com la d’Arenys de Munt i legitimar una manifestació falangista, gent que ni respecta, ni tolera ni és ni deixa de ser lliure, perquè tenen por de viure i de deixar de viure, caraterística dels feixistes, avui, a BCNCultura, recordem la figura i l’ objectivitat sàvia i coherent d’ Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim George Orwell, a través del seu llibre Homenatge a Catalunya.

El llibre és un diari de les seves vivències al front amb les milícies desde desembre de 1936 fins la seva fugida a correcuita a França, al juny de 1937, quan el POUM d’ Andreu Nin, partit al que Orwell pertanyia, va ser declarat il·legal durant les tràgiques Jornades de Maig. Com a apèndixs, ofereix un relat que aprofundeix en la situació política, fent èmfasi en els diferents partits i en les seves contínues lluites. La prosa d’ Orwell, directa, honesta, amb la riguorositat i sentit comú d’un home amb kilòmetres, submergeix al lector en la realitat d’aquells dies, contextualitzant la guerra civil des d’una vessant, que hem intentat escriure d’una manera clara, però que ell mateix exposa clarament d’una manera brillant, per tant, la oferim: “Fins a cert punt, podríem dir, sense mancar a la veritat, que viure en aquell ambient era viure a l’avançada un tast del socialisme; (…) l’atmosfera mental que prevalia era la del socialisme. Moltes de les motivacions de la vida civilitzada – l’esnobisme, l’ afany de diners, la por del superior, etc.- havien, simplement, deixat d’existir. La corrent divisió de classes socials havia desaparegut fins a un extrem gairebé impossible d’imaginar en l’aire mercantilitzat d’ Anglaterra; allà només hi vivíem els pagesos i nosaltres, i ningú no era l’amo de ningú. Naturalment, aquell estat de coses no podia pas durar. Fou, simplement, una fase temporal i local d’una enorme partida que s’està jugant en tota la superfície de la terra. Però durà prou per a produir efectes en tot els qui la van experimentar. Per més que en aquells moments la renegàvem, més tard ens adonàrem que havíem estat en contacte amb una cosa insòlita i valuosa. Havíem viscut en una comunitat on l’ esperança era més normal que l’ apatia o el cinisme, on el mot camarada responia a una autèntica companyonia i no a una ensarronada (…) Havíem respirat els aires de la igualtat. Sé perfectament que ara està de moda de dir que el socialisme no té res a veure amb la igualtat. En tots els països del món, una enorme tribu de policastres i d’elegants professorets estan enfeinats “demostrant” que el socialisme no vol dir altra cosa que un capitalisme d’Estat planificat, que deixa intacta la motivació de l’interès personal. Però, sortosament, també existeix una visió dels socialisme completament diferent d’aquesta. Allò que atreu els home corrents cap al socialisme i fa que estiguin disposats a jugar-s’hi la pell, la “mística” del socialisme, és la idea de la igualtat; per a la vasta majoria del poble, el socialisme vol dir una societat sense classes o no vol dir res (…) Hom vivia una mena d’assaig matusser que podien ser les fases inicials del socialisme.”


George OrwellOrwell-milícies

Orwell esmenta amb freqüència l’altruisme dels seus camarades, on ningú volia ascendir, on no hi havien privilegis. L’ obra és una lliçó d’humanitat, de sinceritat i de memòria històrica, i les lliçons es donen com fa Orwell, sense adonar-se i des de l’honestedat i el sentit comú. Quan ha de criticar, critica, com ho fa amb la lluita inútil entre anarquistes, qui volien la guerra, i comunistes, que volien evitar-la. De la mateixa manera que critica la opulència i els excessos dels rics i de la burgesia, la falta d’entesa entre els elements del calidoscopi polític; la manipulació dels mitjans de comunicació, tapant informacions per exemple en l’assassinat d’un membre del CNT a mans d’un del sindicat rival, UGT; i l’ absurda disputa per controlar Barcelona entre stalinistes i trotskistes.

Un s’ho passa pipa llegint Homenatge a Catalunya, un relat que ajuda no només a reviure aquells dies de lluita per defensar la llibertat, sinó també per entendre una mica més la condició humana. Un document imprescindible.

Read Full Post »

La rebel·lió dels animals (1945) de George Orwell és una faula sobre uns animals que expulsen al seu amo Jones de la masia en què els tenia esclavitzats. Arrel d’un somni premonitori que el porc més vell de la granja (Vell Major) explica a la resta, s’esdevé aquesta revolució espontània on els  animals creen un sistema de govern propi que es regeix pels 10 Manaments:n_g-o_rebelio-animals

– Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic
– Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic
– Cap animal no portarà robes
– Cap animal no dormirà en llit
– Cap animal no beurà alcohol
– Cap animal no matarà un altre animal
– Tots els animals són iguals

Aquesta novel·la de George Orwell, sobrenom literari d‘Eric Blair, explica com els animals al principi prosperen amb poc esforços, però els porcs aviat comencen a abusar del seu poder i manipulen els Manaments al seu favor. No és casual el context històric en el que neix la novel·la i tampoc és casual el nom del porc dictador totalitarista de la granja: Napoleó;  sempre acompanyat dels gossos que ha entrenat per defensar-lo, qui perverteix els manaments per sortir-ne beneficiat, tot adoptant una actitud impossible de distingir amb la dels humans, aquells que inicialment eren els seus enemics.

Read Full Post »