Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Johnny Depp’

SHADOW PLAY: THE MAKING OF ANTON CORBIJN, de Josh Whiteman
El 27 d’agost de 1972, Anton Corbijn va disparar les primeres fotografies. Se’n va anar a Groningen amb la càmera del seu pare a veure un concert de rock. Es va posar a les primeres files del concert, i foto rere foto, un jove Corbijn va decidir que era així, fent fotografies a bandes de rock’n’roll, com volia passar el seu temps. Corbijn, nascut a una població ‘perduda’ d’Holanda, Strijen, havia rebut una educació catòlica, i gràcies, primer a la música rock, i després a la fotografia, va aconseguir oxigenar la seva vida, respirar llibertat, amb la sort de trobar una afició que després es convertiria en la seva professió. Sort, i hores, hores i més hores fotografiant, fent allò que més li agradava.

cobijn_daviscorbijn_tom waits

Corbijn de seguida va enviar fotografies a diferents revistes. I li van publicar. No obstant, també li van tancar portes als nassos; va rebre una carta d’una productora indicant que no volien les seves fotos, perquè eren massa fosques, brutes, i que els artistes sortien desmillorats. Corbijn no va fer cas. Va aprofitar al màxim uns anys, com ell indica, on era factible apropar-se a les estrelles del rock; després calia el talent i el treball per obtenir el sí dels artistes, però ja d’entrada, era molt més senzill. No calia tenir amiguets ni ser el fill de per accedir-hi.

corbijn_keith richardscorbijn_iggy

David Bowie, Captain Beefheart, The Rolling Stones, Miles Davis, Joy Division, U2, REM, Depeche Mode, Nirvana, Tom Waits, Elvis Costello, PJ Harvey, Johnny Depp, Kylie Minogue… la llista d’artistes que ha passat per la seva càmera és infinita. Diuen que Corbijn crea artistes amb les seves fotografies; que la seva mirada atorga una força i un nivell que alguns artistes ni mereixen. Hi ha una anècdota amb Duran Duran: un amic de Corbijn li va recomanar que no els hi fés fotos perquè engrandia a una banda mediocre.

corbijn_costello

corbijn_pjharvey

En el documental prenen força protagonisme la veu d’artistes i amics com el grandiloqüent Bono, David Gahan i Michael Stipe; coincideixen en comentar la genialitat, la creativitat i la capacitat per improvisar de l’holandès. També es dediquen molts minuts al rodatge i maldecaps que va donar Control; Corbijn va haver d’hipotecar la casa per poder acabar el projecte. Cannes la va rebre amb una ovació de cinc minuts un cop acabada la projecció; la pel·li va ser un merescut èxit. Projectes fallits, com el videoclip Pride d’U2; èxits immediats com el videoclip de Heart Shaped Box de Nirvana; autorretrats divertidíssims disfressat d’estrella del rock; la mort del seu pare durant la post-producció de Control; Shadow Play fa un generós repás d’un dels gran fotògrafs dels darrers 30 anys.

corbijn_minoguecorbijn_depp

Corbijn posa punt i final al documental comentant que a ell, quan era jove, li preocupava i el cohibia el fet de no tenir cap mena de formació artística. Com ell afegeix: “…I què? Jo faig la meva feina, que és aquesta. Hi haurà gent a qui li agradi i a gent que no. Però és aquesta, i existeix. I per cert, no m’agrada parlar de la meva feina; la faig, i llestos. Bé, prou, me’n vaig a treballar”. Com han canviat els temps i la mentalitat.

corbijn com marleycorbijn com sid vicious

Read Full Post »

terry gilliam-ganyotaTerry Gilliam les ha vist de tots colors durant la seva llarga trajectòria com a director de cinema. L’únic nordamericà dels Monty Phyton va començar a dirigir amb la divertidíssima Los caballeros de la mesa cuadrada, juntament amb Terry Jones. L’etapa Monty Phyton va ser potser la més tranquila en quant a problemes de qualsevol tipus per finalitzar projectes.

Amb Brazil, la seva hilarant revisió de 1984 de George Orwell, Gilliam va haver de barallar-se amb els directius d’ Universal per temes de financiació. Amb El Barón de Munchausen, l’enfrontament, aquest cop amb Columbia, fou encara més dur: la pel·li havia tingut un cost de 48 milions de dólars, però la taquilla presentava uns beneficis de 8. Els Oscars per una vegada van fer justícia i la pel·li va ser nominada en quatre categories, a més d’obtenir 3 premis BAFTA. Amb El Rey Pescador, fins i tot va guanyar un Oscar, després d’obtenir 5 nominacions. Abans, Time Bandits havia sigut un èxit comercial inesperat.

terry-gilliam-quixot

Als 90, Gilliam va intentar dur a la gran pantalla Història de Dos Ciutats de Charles Dickens; però l’elecció de l’actor que havia d’interpretar a Charles Darnay i el desacord total amb el pressupost van tumbar el projecte. A part del que hem comentat dels èxits de Munchausen i El Rey Pescador, 12 Monos va recaudar gairebé 200 milions de dólars. Després d’aquests quatre triomfs, afegint el de la fantàstica Miedo y Asco en Las Vegas, al 1999 va començar el rodatge de The Man Who Killed Don Quixote, amb Jean Rochefort, Johnny Depp i Vanessa Paradis. Johnny Depp fou el primer en arribar a un rodatge sense l’actor protagonista, Rochefort, amb avions militars sobrevolant el set, climatologia totalment desfavorable (uns xàfecs van arrassar el set i van endur-se o espatllar part de l’equip). Quan va arribar Rochefort, la seva hèrnia discal va tirar per la borda definitivament totes les opcions de continuar amb el projecte. El documental The Lost in La Mancha ho explica tot.

miedo y asco en las vegas

Terry Gilliam va intentar fer-se càrrec del projecte Watchmen al 1989 i al 1996. Malauradament, sobretot valorant el resultat final del treball d’ Snyder, no va ser possible; el fet de que la visió de Gilliam estigués totlament allunyada del punt de vista comercial de les majors va impedir que l’obra d’Alan Moore tingués una adaptació amb el nivell que garantitza Gilliam.

hermanos grimm

Los Hermanos Grimm podríem dir que és la pel·li que més caché ha atorgat a Gilliam. No és la seva millor obra, però si la que més beneficis li ha donat. Fins i tot les famílies l’anaven a veure; la crítica especialitzada va parlar bé de la pel·li, els estudis estaven contents, i a part, Gilliam va conèixer a Heath Ledger. L’èxit amb els germans Grimm li va permetre dur a terme un projecte tan personal com Tideland, que no tenia res a veure amb l’anterior. Gilliam sempre ha anat a la seva, perquè té confiança en el seu treball; per això ha superat tots els contratemps.

El més greu l’ha superat amb The Imaginarium of Dr. Parnassus. Tots sabem que Heath Ledger va morir quan s’havia rodat el 45% del guió. El talent i les amistat de Gilliam van superar el drama de la mort d’un dels actors amb més futur. Johnny Depp, Colin Farrell, Jude Law, la capacitat d’improvisació i la genialitat de Terry Gilliam han permès que avui s’estreni El Imaginario del Dr. Parnassus. Un altre cop, Terry Gilliam surt vencedor: a ell no li importa guanyar, però detesta perdre.

gilliam-ledger

Read Full Post »

A la dècada dels 90, Johnny Depp era considerat pels grans estudis de Hollywood com “autèntic verí per la taquilla“; però la cosa va canviar despres d’ arrassar arreu del món amb la seva creació del pirata Jack Sparrow. A dia d’avui, el nom de Johnny Depp és sinònim de grans recaptacions i de peregrinacions en massa cap a les sales de cinema. Aquest proper dia 11 d’octubre es farà un passi especial del seu nou film, The Imaginarium of Dr. Parnassus, de Terry Gilliam, en l’edició del Festival de Sitges d’enguany, i el dia 23 del mateix mes està prevista l’estrena del film a les sales catalanes.

parnassus6 depp

L’actor té previst l’estrena d’ Alicia en el País de las Maravillas, de Tim Burton, el proper mes de desembre. En el film Depp interpreta a “sombrero loco”; d’ altre banda acaba de dirigir, a Londres, un vídeoclip per la banda de pop britànica, Babyface, amb la participació del seu amic Stephen Graham, actor vist juntament amb Depp a Enemigos Públicos, encara en cartellera. Pel 2010 està prevista l’ estrena de Los Diarios del Ron, adaptació de la novel·la del gran Hunter S. Thopmson, del qual era amic íntim, dirigida per Bruce Robinson, aposta personal de l’ actor, i que també exerceix de productor de la pel·li. Robinson és responsable d’un dels films preferits de Depp, la hilarant Whitnal & I. A Depp l’acompanyen Giovanni Ribisi, Aron Eckhart, Amber Head i Richard Kelly.

rum_diary_johnny_deppjohnny-depp15

Depp també ha donat el seu ok a participiar en el nou film de Tim Burton, Dark Shadows, adaptació d’una famosa série de televisió britànica, on l’actor interpretarà a Barnabas Collins, un decadent vampir, que es mou per una realitat plena d’homes llop i zombies. Un cop acabada la seva nova col·laboració amb Burton, es posarà a les ordres d’una altre gran amic seu, Emir Kusturica, per interpretar a Pancho Villa en el biopic que està preparant el director d’Underground, i on també hi participarà l’actriu Salma Hayek.

depp_burton

Sobre el que encara no s’ha confirmat res és en relació a la seva participació a la quarta entrega de Pirates del Caribe, després de que Dick Cook hagi estat acomiadat dels estudis Disney. Dick Cook va ser el responsable de que Depp acabés sent Jack Sparrow, i a l’actor no li ha fet cap gràcia que el despatxessin. Ara mateix ha declarat que no creu que es torni a vestir de pirata per respecte al seu amic. També ha declinat participar a The Man Who Killed Don Quixote, de Terry Gilliam, per incompatibilitat de dates, amb qui ja va intentar fer la pel·li sobre “el caballero andante” i que va donar a lloc finalment al documental Lost In La Mancha.

Ja ho veieu, Johnny Depp segueix fidel a la seva passió pel cinema i als seus 46 anys segueix arriscant i participant en el que li dóna la real gana. Per alguna cosa és el millor actor de la seva generació… i de llarg.

Read Full Post »

cartell public-enemiesMichael Mann, basant-se en el llibre de Bryan Burrough Public Enemies: America’s Greatest Crime Wave and the Birth of the FBI, 1933-34, aconsegueix amb Enemigos Públicos no només la seva millor pel·lícula, sinó una lliçó de virtuts cinematogràfiques. La personalitat i l’estilisme alhora de narrar, prioritzant en el com es narra l’acció, és motiu més que suficient per situar-lo com un dels grans cinestastes nordamericans dels últims 15 anys.

Johnny Depp, Christian Bale i Billy Crudup, interpreten a John Dillinger, Melvin Purvis i J. E Hoover; són els tres grans protagonistes de la pel·lícula, amb menció especial per l’excel·lent treball de Marion Cotillard i per la resta dels secundaris, en especial Jason Clarke, Stephen Graham (This is England) i Giovanni Ribisi (Lost in Translation, i pròximament a Los diarios del ron). Depp interpreta a un Dillinger segur de sí mateix, honest i amb ganes de ser lliure, d’escapar de les cadenes de l’engranatge social. Viu al marge de la llei i de la justícia; una llei ferma que vol defensar l’estat de dret, com Melvin Purvis (Christian Batman Bale), i una justícia violenta i capaç de tot per el·liminar com sigui a qui no s’adapti a la societat, representat per J. E Hoover (Billy Crudup). Dillinger no enganya, però no roba a qualsevol; fins i tot es posa en contra al sindicat del crim, perquè segons aquests, un lladre ha de robar sense consciència; Dillinger roba a qui roba. Melvin Purvis és un policia que creu en els valors dels guardians del poble; a la vida real es va sucidar. J. E Hoover era dels qui confón tenir poder amb tenir la capacitat d’esclafar tot el que emprenya.

christian bale 2

dillinger_comisaria

Michael Mann treu tot el suc a les imatges, a l’ enquadrar de forma visceral però metòdica, en consonància amb les necessitats dramàtiques. Amb l’elecció de la càmera digital d’alta definició s’allunya de l’aspecte oníric i preciosista, li permet penetrar en el món dels anys 30; els primers plans amb càmera en mà suggerint nerviosisme i tensió quan cal remarcar l’angoixa del personatge,  per exemple quan Billie Frechette (Marion Cotillard) espera notícies de Dillinger o durant el seu interrogatori; els silencis, la música i el so en general accentuen en tot moment l’acció, sempre amb un sentit. Tot té el perquè. Insistim en l’ús del la càmera digital, que tal com pretenia Mann, observa des de dintre el drama, i treballa amb l’enquadrament i el moviment dels personatges, provocant interessants contrastos de llum i de color i aconseguint una visió hiperrealista que ens submergeix en el drama, reinventant així la història de Dillinger sense caure en l’homenatge.

marion cotillardpublic enemies

Enemic públic número ú o heroi existencial. Atracador de bancs implacable o Robin Hood de la crisi econòmica dels trenta. Criminal o rebel. Que cadascú jutgi segons el grau d’estima que li tingui a la societat, als bancs, a la policia i a la realitat en general. Del que no queda cap tipus de dubte és de que Enemigos Públicos és una de les pel·lícules de l’any.

Read Full Post »

alicia-en-el-pais-de-las-maravillas-tim-burton1Tim Burton ja te pràcticament enllestida la seva personal adaptació de l’ obra de Lewis Caroll, Alicia al país de les meravelles. És la setena pel·lícula del director californià amb  Johnny Depp, qui participa com The Mad Hatter, en la que promet ser una més de les seves grans interpretacions. Anne Hathaway, Crispin Glover, Michael Sheen, Alan Rickman, Helena Bonham-Carter, Christopher Lee, Timothy Spall i Mia Wasikowska com Alicia, acompanyaran a Depp en aquesta colorista adaptació que portarà la música de Danny Elfman.

alicia-en-el-pais-de-las-maravillaswhitequeennew

La pel·lícula s’estrenarà el proper dia 5 de març del 2010. De moment aquí tenim el primer tràiler del film.

Read Full Post »

20071010_corbijn_joydivision_400x400Aquest proper divendres, i amb casi dos anys de retràs, s’estrena la pel·lícula Control, el biopic sobre Ian Curtis, cantant de Joy Division, dirigit per el fotògraf holandès Anton Corbijn.

Considerat un dels millors fotògrafs de l’ actualitat, la carrera de Corbijn va molt lligada a la del grup d’ Ian Curtis. Corbijn va ser el primer en fotografiar la banda de Manchester tot just desprès de publicar Unknow Pleasures. Arrel d’aquest treball la carrera del fotògraf va esdevenir fulgurant; va entrar amb contacte amb una jove banda que responien al nom de U2 i més endavant, i gràcies al seus treballs amb U2 i Joy Divison, Dave Gahan el va fitxar perquè s’encarregués de l´imatge dels Depeche Mode de Violator. La fotografia de Corbijn sempre ha estat lligada a les estrelles de rock o del cinema, fotografiant-los sense cap tipus de glamour, de forma tranquila i pausada, i pràcticament sempre en blanc i negre. La seva càmara ha immortalitzat des de PJ Harvey a Nicolas Cage, de Johnny Cash a Sean Penn, passant per Trent Reznor, Johnny Depp, Keith Richards, Lars Von Trier, Tom Waits, Kate Moss, Nick Cave o Kurt Cobain. Encara que segurament el seu treball amb els irlandesos U2 als discs Acthung Baby o The Joshua Tree siguin els més conegut pel gran públic, cal destacar els nombrosos videoclips que va crear per grups com Nirvana, Depeche Mode, Nick Cave and the Bad Seeds o Metallica, amb els quals va reinventar el llenguatge del videoclip convertint cadascun d’aquests en autèntiques obres cabdals de l’ art audiovisual.

work_161830_908_grande2606896669_3f6674b192

Amb Control, Corbijn debuta en la direcció cinematogràfica, i ningú millor que ell podia portar la complexa i curta vida d’ Ian Curtis a la pantalla,  ja que ell va ser qui va crear, amb un contundent blanc i negre, les imatges que tenim al cap de Joy Division.

Read Full Post »

the-imaginarium-of-doctor-parnassus1Terry Gilliam s’està convertint en el director maleït per excel·lència: rodatges catastròfics com el de The Man Who Killed Don Quixote, del qual va sorgir l´excel·lent documental Lost in La Mancha; lluites i claudicacions amb productors a El Secreto de los Hermanos Grimm; despreci de la crítica i dels distribuïdors cap un dels seus films més personals, Tideland; per acabar de completar tota aquesta serie de desgràcies, durant el rodatge de la seva nova pel.lícula, The Imaginarium of Doctor Parnassus, va morir Heath Ledger, protagonista absolut del film qui tan sols havia rodat una quarta part de les seves escenes. Aquest últim contratemps va estar solucionat ràpidament gràcies a un grup d’amics de l´ex-Monty Python (Johnny Depp, Jude Law i Collin Farrell), que es van oferir per interpretar les parts restants de Ledger.

gilliam-parnassus

El resultat final d´aquest The Imaginarium Doctor Parnassus ha estat un film al més pur estil Gilliam i ens narra les aventures d’un jove (Heath Ledger) que contacta amb una estranya companyia de teatre dirigida per l’estrafolari Doctor Parnassus (Christopher Plummer), un excèntric mag que amb un mirall mágic és capaç de mostrar diferents realitats, en les que el personatge de Ledger adopta l’aspecte físic de Depp, Law i Farrell.

Però qui millor per explicar-nos els secrets del film que el mateix Terry Gilliam.

Read Full Post »

Older Posts »