Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Julia Ormond’

A BCNCultura ja hem parlat de les pròximes estrenes més significatives, tant per repercussió mediàtica com per qualitat cinematogràfica: The Limits of Control, de Jim Jarmush, Inglorious Basterds, de Quentin Tarantino, i The Imaginarium of Doctor Parnassus, de Terry Gilliam, són les tres grans pel·lícules amb directors de renom que queden per aparèixer a la gran pantalla del nostre país. El circuit independent i el panorama cinematogràfic internacional obren les portes a altres propostes de qualitat. Per exemple, les quatres que ara mateix comentarem, pel·lis que des d’aquí ja hem pogut veure, ja sigui a festivals o a través dels nocius i perillosos P2P: Breathless, de Yank Ik-June; Surveillance, de Jennifer Lynch; Wendy and Lucy, de Kelly Reichardt; i Frozen River, de Courtney Hunt.

Breathles, de Yank Ik-June

BreathlessÒpera prima del coreà Yank Ik-June, guionista, productor, protagonista i director de la pel·li (guanyadora del Durián de Oro al darrer BAFF), narra les viviències d’un home, Song Hoon, criat entre violència, mala educació i barbaritats màximes a dojo que viu un dia a dia de crits i pallisses, amb les quals es guanya la vida, ja que és l’encarregat de cobrar deutes per un mafiós amic seu. Les úniques estones que té per ser humà i mínimament càlid són amb el seu nebot, amb qui manté una relació tan curiosa com entranyable, i amb una noia que coneix després de creuar qutre paraules que serveixen de pretext a Song Hoon per trencar-li la cara després d’escupir-li a la cara. No obstant, en el to i discurs de la pel·li, tant violent com sarcàstic, aquests moments són tan divertits com explicatius, i la pel·li evoulciona a mesura que evoluciona el protagonista. Educació, comunicació, família, amistat, Breathless crea un petit collage vital que farà les delícies tant dels fans del Kitano de El verano de Kikujiro com del Johnnie To de Exiled. La pel·lícula manté el ritme i l’interès en tot moment, i encara que té un final previsible, valdrà la pena veure-la i de pas apuntar el nom del Yang ik-June per comprovar com evoluciona el seu cinema.

Surveillance, de Jennifer Lynch

Després de Boxing Helena, tant irregular com interessant, la filla de David Lynch va rebre tantes crítiques negatives i destructives que la van fer desaparéixer del mapa. Amb Surveillance, ha recuperat l’autoestima i de pas ha obtingut el reconeixement de la crítica internacional. Va ser premiada com la millor pel·li del darrer Festival de Sitges; i els motius eren evidents. Surveillance es centra en la persecució per part de Julia Ormond i Bill Pullman, dos agents del FBI, d’un assassins que estan fent una escabetxada allà per on passen. Els agents investiguen cas darrera cas fins que arriba un punt que la investigació s’encalla, punt d’inflexió de la pel·lícula. Narrada amb una frescura i dinamisme dignes d’elogiar, l’estil de Jennifer Lynch no té res a veure amb el del seu pare. La prodríem situar en a mig camí entre Rob Zombie i Quentin Tarantino, però sense arribar encara al nivell d’aquests.

Wendy and Lucy, de Kelly Reichardt

wendy and lucyDirectora habitual en festivals com Sundance o l’Independent Spirit Award, amb Wendy and Lucy ha donat el salt i ha traspassat la frontera del cinema independent per exportar la seva pel·li i d’aquesta manera donar a conéixer el seu estil cinematogràfic. Michelle Williams és Wendy, protagonista absoluta de la pel·lícula, amb permís de la seva gossa, la Lucy. Ambdues viatgen cap a Alaska per buscar feina i fortuna, però el seu cotxe-llar s’espatlla. La Wendy comprova com tot el seu pla se’n va en orris. Neorrealisme del bo, sense floritures ni drames afegits, Wendy and Lucy agradarà i molt a tots aquells que pensen que El ladrón de bicicletas és un exemple de cine compromès sense necessitat de cabòries intel·lectuals.

Frozen River, de Courtney Hunt

La pel·lícula de Courtney Hunt ha acumulat premis com el Gran Premi del Jurat de Sundance 2008 o el de millor actriu als Independent Spirit Awards d’enguany, a més de nominacions als darrers Oscars, les de millor actriu i el de millor guió original, arribarà als cinemes del nostre país el 4 de setembre. Una altra òpera prima de nivell que narra les aventures i desventures d’una dona (una brillant Melissa Leo) sense feina que ha de tirar endavant la seva família de qualsevol manera: portar emigrants de Canadà als EUA. El drama de les fronteres, evocat d’una manera tan brillant com subtil, a través d’un personatge incapaç de fer front a la crueltat i les absurditats d’una societat tant desigual com incomprensible.

Read Full Post »