Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘lars von trier’

vontrier-dafoe-gainsbourgLars Von Trier, director de Bailar en la oscuridad i Los idiotas deixa de banda la solemnitat i la grandiloqüència amb les que acostuma a disfressar les pel·lícules per oferir una narració diàfana sobre les seves pors: el combat a mort entre la vida i la mort, entre l’home i el mal. No hi ha lloc per les floritures ni per concessions de cara a la galeria que tant agraden a molts dels seus fans. Se li podrà criticar el seu punt de vista en la història o la seva ambició temàtica o la seva mala baba en algun moment. La pel·lícula no es diu Antichrist perquè sí: aquí no es canta sobre el dolor, ni es va despullat perquè es pretén provocar i riure de tot i de tothom. No hi ha lloc per tonteries del passat. La pel·lícula és una patada a la cara de l’espectador, en el bon sentit artístic: Von Trier explica el dolor, la desesperació i el desconsol, títols dels tres capítols, que viu el matrimoni format per Charlotte Gainsbourg i Willem Dafoe després de la mort del seu fill. I la manera que trïa per narrar la trama, que ja posa el pels de punta quan un llegeix en què consisteix, és la més ofensiva i incorrecte, perquè Von Trier crea una mena de cacofonia visual que finalment aconsegueix transmetre el dolor, la desesperació i el desconsol.

antichrist-gainsbourgLa pel·li, d’inici, ja és una declaració de principis; el danès narra la mort del fill a l’anomenat pròleg del film en un blanc i negre preciós, amb una estètica bellissíma que contrasta directament amb el que veiem. És una sequència que es narra a càmera lenta mentre sona la música de Händel, amb una delicadesa i subtilitat que explota pels aires amb l’esdeveniment que marca l’inici de la pel·li. La mare, el personatge d’una magnífica Charlotte Gainsbourg, embogeix i es descontrola; l’ingressen, però el marit, Willem Dafoe, psiquiatre de professió, es vol encarregar personalment de la seva dona. S’aïllen a l’Edèn, a una cabana que els hi serveix per desconnectar i treballar quan ho necessiten. A la cabana el cas es complica de tal forma, que ell finalment se n’adona que no hi haurà prou amb la seva intel·ligència ni els seus estudis per salvar la seva dona. El cop mestre el guarda pel final, on la llum i la positivitat de l’epíleg trenca amb tot el metratge vist fins el moment i que acaba per engrandir el resultat final de l’obra.

Primers plans angoixants, fotografia nerviosa i visceral buscant línees verticals com la dels arbres per crear tensió, música no diegètica que sona com si Kevin Shields hagués assessorat a Von Trier per alguns passatges, personatges turmentats (excel·lents tots dos), i en general, una pel·lícula física i psicològicament tant cruel i vibrant com el que se suposa que ha de ser el duel contra el mateix mal en persona.

antichrist--gainsbourg-dafoe

Read Full Post »

antichrist2_vontrier

La darrera pel·li de Lars Von Trier, Antichrist, arribarà a les pantalles de l’estat espanyol, si no hi ha canvis d’última hora, el 21 d’agost. Després de la controvèrsia creada al darrer Festival de Cannes, el film, protagonitzat per Charlotte Gainsbourg i William Dafoe, posarà a prova els estòmacs i la paciència de la legió de fans del director danès. Sempre extravagant i en ocasions excessivament dèspota i provocatiu, Von Trier ha defensat la seva obra definint-la com una metàfora del mal que hi ha al món. Les explicacions de Von Trier sobre les seves pel·lis acostumen a ser generoses i força explicatives, oferint rodes de premsa on les sortides de to són pa de cada dia. Recordarem que a Cannes Von Trier es va autoproclamar com el millor director del món, frase que se li tirarà en cara sovint.

Antichrist és una història de terror sobre matrimoni que perd el seu fill i el nord de les seves vides. L’inici de la pel·li és nàuseabund: un nadó caient-se al buit a càmara lenta. La mort del seu fill noqueja al matrimoni format per Gainsbourg i Dafoe, únics personatges de la pel·li. Els dos viuen un autèntic infern a tots nivells. El guió de la pel·li, de Von Trier i Anders Thoma Jensen, gira en torn a la idea de que l’autèntic creador de l’univers és Satán i no Déu. Una temàtica a l’alçada de l’ego de Von Trier.

Read Full Post »

3468304470_a85444411f[1]Del 13 al 24 d’aquest mes de maig, es celebrarà la 62 edició de Festival de Cinema de Cannes. L’actriu francesa Isabelle Huppert presidirà el jurat d’ aquesta nova edició, un jurat que no tindrà les coses fàcils vist els noms dels directors que hi participen aquest any: Quentin Tarantino, Ang Lee, Michael Haneke, Jane Campion, Ken Loach, Gaspar Noé, Park Chan-Wook, Lars Von Trier, Johnnie To, Alain Resnais, Pedro Almodóvar i la catalana Isabel Coixet amb Mapas de los sonidos de Tokyo. Fora de concurs també hi trobem noms tant importants com els de Terry Gilliam, amb The Imaginarium of Dr. Parnassus o Alejandro Amenábar i la seva esperada superproducció Ágora, amb Rachel Weiz al capdavant del repartiment.

Clint Eastwood rebrà la Palma d’Or honorífica per la seva carrera i la nova proposta dels estudis Disney-Pixar, Up, tindrà l’honor d’ obrir el festival, convertint-se en la primera pel·lícula d’animació que inaugura el festival de cine per excel·lència.

“Taking Woodstock”, Ang Lee
“Bright Star”, Jane Campion
“Spring Fever”, Lou Ye
“Antichrist”, Lars von Trier
“Enter the Void”, Gaspar Noe
“Face” , Tsai Ming-liang
“Les Herbes folles”, Alain Resnais
“In the Beginning”, Xavier Giannoli
“A Prophet” , Jacques Audiard
“The White Ribbon” , Michael Haneke
“Vengeance”, Johnnie To
“The Time That Remains” , Elia Suleiman
“Vincere” , Marco Bellocchio
“Kinatay” , Brillante Mendoza
“Thirst”, Park Chan-wook
“Los Abrazos Rotos ”, Pedro Almodovar
“Mapa de los Sonidos de Tokio”, Isabel Coixet
“Fish Tank” , Andrea Arnold
“Looking for Eric”, Ken Loach
“Inglorious Basterds”, Quentin Tarantino

Read Full Post »