Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Malcolm McDowell’

stanley kubrickDesprés de 61 setmanes en cartellera, el propi Stanley Kubrick va retirar dels cinemes anglesos l’adaptació a la gran pantalla de l’obra d’ Anthony Burgess, La Naranja Mecánica. Bandes juvenils havien adoptat el look i les maneres dels “droogs”; fins i tot van haver morts. Kubrick es va decepcionar més del que ja ho estava amb la condició humana. Warner no va posar cap impediment; volien que el xicot del Bronx continués fent pel·lícules sota el seu segell, i qui li podia negar al creador de Lolita, Dr. Strangelove i 2001 qualsevol cosa que volgués. A més, La Naranja Mecánica ja havia sigut un èxit comercial; només My Fair Lady li havia donat més diners a Warner.

orange mecaniquela naranja mecánica-sequencia tunel

Després de que Terry Southern, escriptor nordamericà amic de Kubrick i guionista de Dr. Strangelove, li regalés l’obra de Burgess quan intentava tirar endavant l’adaptació de la novel·la Napoleon Symphony, també de Burgess, Stanley Kubrick va veure en La Naranja Mecánica una obra que s’adaptava a la naturalesa alegòrica amb la que ell entenia l’art; faria una pel·lícula amb múltiples interpretacions, sense que hagués de dir res sobre el significat. La trama del llibre la sabem tots: Alex i els seus “droogs” formen una banda que arrassa amb tot, en un Londres on el pop art dels sixties s’ha convertit en productes de moda produïts en série. Kubrick com ho narra? De forma implacable i abrumadora, gràcies a càmeres lleugeres, micros que ho captaven tot i així no havia de regravar diàlegs, llums potents que no l’obligaven a buscar la i·luminació ideal en tot moment, música de Henry Purcell arreglada pel sintetitzador Moog de Walter Carlos, la Novena de Beethoveen, l’apertura del Guillem Tell de Rossini accelerada (seqüència del trio que s’organitza l’Àlex després de la visita a la tenda de discs), la interpretació de Malcolm McDowell, i sobretot, al seu talent, que li permetia col·locar la càmera al lloc idoni i crear uns plans i unes seqüències impactants, bells, explícits i definitius, com per exemple, el contrapicat amb el que un Àlex sol i perdut descobreix que els policies que l’estan apallissant són els seus estimats “droogs”, que han hagut de deixar l’uniforme blanc per passar-se a l’uniforme blau de la policia.

la naranja mecánica-moloko

Captivadora, profunda, freudiana, magnètica, sarcàstica, cínica, còmica, violenta, narrativament inquietant, explosiva…són tants els adjectius que li queden bé a La Naranja Mecánica. El millor que es pot fer és aprofitar l’oportunitat de tornar a veure en pantalla gran una de les obres més importants d’un dels grans mestres del cinema; després, que cadascú trïi l’adjectiu que vulgui. Aquest divendres es reestrena La Naranja Mecánica d’ Stanley Kubrick, una obra intemporal d’un artista genial i tan atrevit com honest.

A continuació, un extracte del documental Stanley Kubrick, a life in pictures; són els 10 minuts on s’explica com es va fer La Naranja Mecánica.

Read Full Post »

takashimiikeEn el marc de la Secció Oficial Fantàstic, a més del que comentàvem l’altre dia, es presentarà una altra pel·lícula de Takashi Miike, Yatterman, adaptació d’una sèrie de televisió japonesa de finals dels 70. La trama es basa en una cerca (per part del duet d’herois anomenats Yatterman) d’ una pedra amb poders anomenada Skull Stone, intentant anticipar-se als seus rivals perquè els trossos de la pedra acabin en bones mans. Miike adapta la història actualitzant el look i donant el seu punt de vista, com va fer amb Zebraman, adaptació d’una altra sèrie japonesa dels setanta.  Amb Yatterman, Miike s’assegura un altre triomf a l’alçada de Crows Zero, esperant que Crows 2 també ho sigui; com a curiositat, indicar que Yatterman va ser un èxit al Japó durant els dos anys que va durar la serie. Tant Yatterman com Zebraman són propostes que porten al 100% el segell de qualitat de Miike.

yattermanyatterman2

Takashi Miike ja ha trobat la manera, allunyant-se de propostes que fan les delícies dels fans del cinema més extrem com Ichi The Killer; i aprofitant la seva vessant cinematogràfica més lúdica i divertida, de que el seu cinema rebi el reconeixement total que es mereix una filmografia tan eclèctica com formidable. Amb la sèrie Crows inclús l’èxit comercial el somriu. Efectivament ha baixat el nivell de violència de les seves pel·lícules, però el cine de Miike sempre és sinònim de sentit de l’humor, intel·ligència i de sorpresa, qualitats molt valorades pels habituals del Festival de Sitges.

coppolaFrancis Ford Coppola no vol tornar a gravar amb els grans estudis, perquè ell reconeix que “afortunadament em puc financiar les meves pel·lícules”. Durant el rodatge de la primera part de El Padrino li van fer la vida impossible; finalment, quan es va estrenar la pel·li, va tancar la boca dels grans magnats. Un director del seu calibre, un home feliç però que “sempre s’ha sentit rebutjat”, intenta recuperar el to a les seves pel·lícules, però sembla que ni amb Youth against Youth ni amb Tetro ho ha aconseguit. A Cannes, Tetro va ser llargament aplaudida. Aquí ha passat totalment desapercebuda. A Sitges es podrà veure Youth against Youth, on Tim Roth, en una espècie de Benjamin Button, recupera la seva joventut per intentar corregir errors del passat. Una interpretació més que correcte no corregeix l’excés de barroquisme i de metratge d’una pel·lícula irregular però amb els detalls interessants que sempre deixa un director talentós, virtut que s’associa al cognom Coppola.

L’ última notícia del Festival de Sitges és l’entrega del Gran Premi Honorífic que rebrà Malcolm McDowell el dia de la inauguració, que s’ha avançat a dijous 1 d’Octubre.

malcolm-mcdowell-as-alex

Estarem atents a pròximes notícies. De moment, un tràiler de Yatterman:

Read Full Post »