Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Moon’

REFLEXIONS SOBRE EL FESTIVAL

REC 2 - cenitalLa primera, en relació a REC 2 i els seus creadors, Jaume Balagueró i Paco Plaza. Amb la saga REC han demostrat que és possible fer un gran entreteniment cinematogràfic, gràcies a dos directors perfectament complementaris. Tant REC com REC 2 són dues pel·lícules on el què i el com funcionen. El què? Doncs una trama senzilla i que enganxa. El com? Segurament la gran virtut, el saber trobar la manera d’explicar la història, amb una càmera en mà que atrapa a l’espectador, a més del so, llum, fotografia i gràcia que li atorguen a la trama una frescura idònea, creant d’aquesta manera dos exercicis de cinema de terror de qualitat. El cinema espanyol pot haver trobat uns bons referents pel futur i la possibilitat de dotar-lo d’honestedat i òptimes maneres, sense buscar el que vulgarment diríem “els tres peus al gat”. La pretenciositat i l’snobisme, que camuflen amb falses aparences algunes creacions, han estat fulminades pels dos directors catalans, i és un pas important per reactivar el cinema d’aquest país.

La segona, en relació al aument del 20% en les vendes d’entrades respecte l’any passat. El Festival de Sitges és un referent cultural internacional, i el seu creixement així ho certifica. De la mateixa manera, es confirma que la qualitat, amb el temps, consolida o fulmina, segons sigui el nivell que s’ofereix, en aquest cas, en un festival de cinema. En l’era d’internet, la xarxa ajuda a fomentar l’art i la cultura, i incrementar el nombre d’aficionats a la cultura, concretament el cinema, com ho demostra l’increment de públic a Sitges. Un bon ús de la tecnologia col·labora directament en la difussió de la cultura. La xarxa permet descobrir artistes interessants, uns de qualitat i altres no, cert, perquè en definitiva, el que interessa és cuidar l’art, per tant, la cultura de qualitat, i despertar la curiositat primer i el paladar després per anar formant un criteri. L’art i la cultura eduquen. En un present on es pot difondre cultura i obrir la fam de coneixements, aprofitem-ho per enriquir-nos primer per després poder ser crítics i exigents amb l’art que ensenya i emociona.

PREMIS DEL FESTIVAL

OFICIAL FANTÀSTIC

duncan jones

sam rockwell

Atorgats per jurat format per: Neil Marshall, Amanda Plummer, Tuomas Riskala, John Saxon i Jordi Battle Caminal

Millor Curtmetratge: One of those days de Hattie Dalton
Menció Especial: The boy who wouldn’t kill de Linus de Paoli
Millor Disseny de Producció: Tony Noble per Moon
Millors Efectes de Maquillatge: Kaatje Van Damme per Mr. Nobody
Millors Efectes Especials: C.O.R.E. Digital Pictures, Mac Guff, BUF per Splice
Millor Banda Sonora Original: Teresa Barrozo per Kinatay
Millor Fotografia: Benoit Debie per Enter the Void
Millor Guió: Nathan Parker, basat en la història original de Duncan Jones, per Moon
Millor Actriu: Ex-aequo: Elena Anaya per Hierro i Kim Ok-vin per Thirst
Millor Actor: Sam Rockwell per Moon
Millor Director: Brillante Mendoza per Kinatay
Premi Especial del Jurat: Enter the Void de Gaspar Noé
Millor Pel·lícula: Moon de Duncan Jones

PREMIS atorgats pel jurat Carnet Jove: Arnau Vilaró, Sergi Fabregat, Arantza Marichalar, Joan Sala i Isabel Salvador
Millor Pel·lícula: Ex-aequo: Dogtooth (Canino) de Yorgos Lanthimos i Les derniers jours du monde d’Arnaud
Larrieu
i Jean-Marie Larrieu
Millor Pel·lícula: Wasting Away de Matthew Kohnen

NOVES VISIONS

Jurat: Stephanie Billeter, Marc Helwig i Pedro Usabiaga

Millor Pel·lícula: Deliver us from Evil de Ole Bornedal
Menció Especial: Van Diemen’s Land de Jonathan auf der Heide
Diploma Pel·lícula No Ficció: Best Worst Movie de Michael Paul Stephenson
Diploma Pel·lícula Discovery: Amer d’Hélène Cattet i Bruno Forzani

PREMIS NOVA AUTORIA SGAE

Jurat: Roser Aguilar, Lluís Bonet Mojica, Albert Solé i Joan Valent

Millor Direcció: Swingers de Javier Rodríguez Espinosa, presentat per l’ESCAC-Escándalo Films
Millor Guió: 44987373-V de Robert Ors Griera, presentat pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya
(CECC)
Millor Música Original: The last drag de Gonçal Perales Roy, presentat pel Centre d’Estudis de Tècniques d’Animació de
Catalunya · 9 ZEROS

Menció Especial per la qualitat general del treball:

Pin up de Tania Verduzco, presentat pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC)

PREMIS ORIENT EXPRESS – CASA ÀSIA

Jurat: Fausto Fernández, Luis M. Rosales i Marc Walkow

Millor Pel·lícula: Ip Man de Yip Wai-shun

ANIMA’T – Premi Gertie

Jurat: Fausto Fernández, Luis M. Rosales i Marc Walkow

Millor Llargmetratge d’Animació: Summer Wars de Mamoru Hosoda
Millor Curtmetratge d’Animació: Le petit dragon de Bruno Collet
Millor Llargmetratge d’Animació per a Nens: Panique au village de Stéphane Aubier i Vincent Patar

MÉLIÈS D’ARGENT

Jurat: Tim League, Toni Messa i Antje Nikkola Mönning

Méliès d’Argent a la Millor Pel·lícula Europea: The Eclipse de Conor McPherson
Méliès d’Argent al Millor Curtmetratge Europeu: One of those days d’Hattie Dalton

MÉLIÈS D’OR

Méliès d’Or a la Millor Pel·lícula Europea: Martyrs de Pascal Laugier
Méliès d’Or al Millor Curtmetratge: Cold and Dry de Kristoffer Joner, codirigit i produït per Bjørn Arne Odden

ALTRES PREMIS

Gran Premi del Públic El Periódico de Catalunya: Zombieland de Ruben Fleischer

Premi Ben & Jerry’s: [REC]2 de Jaume Balagueró i Paco Plaza

PREMIS DE LA CRÍTICA

Jurat: Desirée de Fez, Imma Merino i Eulàlia Iglesias

Premi de la Crítica Jose Luis Guarner: Les derniers jours du monde d’Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu
Premi Citizen Kane al director/a revelació: Dogtooth (Canino) de Yorgos Lanthimos

BRIGADOON Paul Naschy

Jurat: Domingo López Tortosa, Diego López Fernández i José Martos Arroyo

Millor curtmetratge: Torbellino de hostias d’Adrián Cardona

Read Full Post »

MoonLa nit del dijous ens oferia la sorpresa del fill de David Bowie, Moon. Duncan Jones dirigeix una de les millor pel·lis que hem vist fins el moment, creant una reflexió sobre la solitud i en definitiva, sobre l’existència a l’estil de 2001, sense cap intenció de regalar elogis per part nostre. A més, ho fa de manera natural i sincera, sense caure en la pedanteria típica dels films reflexius d’avui en dia. Entretinguda, colorista, artesanal (maquetes creades per Bill Pearson, conegut per la seva feina a Alien), i amb un Sam Rockwell excepcional per partida doble, Moon recupera la ciència-ficció d’abans, no només pel look, sinó per l’espontaneïtat i la gran virtut de fer pensar a l’espectador sense voler donar lliçons de cap tipus.

GEORGE A. ROMERO. SURVIVAL OF THE DEAD 01Divendres l’iniciàvem amb el mestre dels zombies: Geroge A. Romero’s Survival of the Dead. El mestre del gènere, que recuperà el respecte de tots al 2005, inclosos dels que no són freaks, amb la immensa Land of The Dead, on aconseguia reinventar el seu cinema gràcies a una història i personatges interessants i plens de magnetisme, avorreix en el seu intent de fusionar western amb zombies. Estaria al nivell d’ Open Range, però amb zombies. Personatges avorrits, situacions vistes mil vegades, cap novetat rellevant; i el que podria salvar una pel·li de zombies i en aquest cas no ho fa: les diferents formes de matar zombies no sorprenen.

COLD SOULS 01Amb l’esperancça de recuperar el somriure, entràvem a Cold Souls, de Sohie Barthes. I permeteu-me la broma fàcil, però se’ns va quedar fred tot el cos, de cap a peus, incloent l’ànima. Pel·li congelada, sense ritme, personatges monótons, començant per un Paul Giamatti que ja cansa, qui per més inri s’interpreta a sí mateix, i acabant per un David Strathairn, que després de The Uninvited i Cold Souls, sembla mentida que no li ofereixin millors personatges. Paul Giamatti prepara El Tio Vània de Chéjov; però no se sent a agust amb ell mateix ni amb el personatge. Al diari descobreix que hi ha un magatzem d’ànimes, on asseguren que si te’n desfàs d’ella, et sents més lleuger i lliure. Ho fa, però aleshores sent com si no tingués sentiments. Demana l’ànima d’un poeta rus, però tampoc funciona. Quan vol recuperar la seva, resulta que una aspirant a actriu russa, qui volia l’ànima d’Al Pacino, però enganyada pel seu marit, que la vol tenir contenta, peti qui peti, ha rebut la de Giamatti. Aquest se’n va a Rússia a buscar-la. Aquesta és la pel·li, narrada amb la mateixa poca gràcia amb la que us he explicat l’argument. Per cert, m’oblidava! Té moralina: “Accepta’t tal com ets”. Quina novetat.

Read Full Post »