Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘nick cave’

Amb The Road i Zombieland vàrem donar per acabat el nostre particular festival de Sitges.

The RoadLa primera, dirigida per John Hillcoat, director d’un títol tan oblidat com aconsellable, The Proposition, amb música de Nick Cave i Warren Ellis (autors també de la BSO de The Proposition, de la qual Cave era a més el creador del guió), és l’adaptació del llibre homònim de Cormac McCarthy. Narra la capacitat de supervivència de l’home en una època post-apocalíptica, focalitzada en un pare i un fill. La civilització, amb els seus defectes i virtuts dóna pas a la terrible “llei del més fort”. Colors freds (els colors càlids apareixen en els falshbacks que fa el protagonista, Viggo Mortensen quan recorda el passat), ritme de pel·li pausat, silencis, plans estàtics, atmosfera gèlida, quieta; lúnic motiu positiu apareix al final d’una pel·li interessant a tots nivells. És una reflexió sobre el final del món i les reaccions individuals i col·lectives, l’amor entre pare i fill, i fins i tot entre persones, des d’un punt de vista humanista i filantròpic, tot i que en una pel·li sobre l’apocalipsi sempre hi ha lloc per la misantropia.

De Zombieland direm que és un homenatge al cinema dels 80, sobretot a Cazafantasmas, a les comèdies d’adolescents i als zombies; ideal per qui li faci gràcia l’humor i el terror de les pel·lis d’adolescents nordamericanes de Belushi i Landis. Els crèdits inicials, a l’estil dels de Renegados del Diablo de Rob Zombie, molt efectius.

Anuncis

Read Full Post »

untitled-300x300[1]Nick Cave ha anunciat una única data de concert a l’estat espanyol. I afortunadament, serà a Barcelona; desgraciadament, el preu pels qui vulguin veure’l és “tela marinera”…65 €!!!. No obstant, omplirà i triomfarà, puix que els diners no seran problema per la nova legió de fans de l’australià; després de gairebé 30 anys de música i amb una discografia a les esquenes excepcional, tant amb els The Birthday Party, amb les “Llavors malignes” i amb Grinderman, ara tothom s’apunta al “carro” de Nick Cave. Bon gust o moda? El que sí queda clar és que és un dels més grans.

Nick Cave estarà acompanyat per l’excepcional instrumentista Warren Ellis i pel magnífic baixista Martyn P. Casey, ambdós bad seeds i grindermen, en un concert íntim al Casino l’ Aliança de Poble Nou. La seva novel·la The Death of Bunny Munro sembla ser que serà la gran protagonista de la nit del 24 d’octubre, data del concert. Fans! Les entrades es posaran a la venda el proper 15 de setembre.

Read Full Post »

jpg_Marianne_Faithfull-1El proper dia 29 de juliol, Marianne Faithfull presentarà el seu últim treball, el disc de versions Easy Come Easy Go, a la sala 1 de L’Auditori.

Coneguda per ser una de les icones femenines del Swinging London dels anys 60 i per la seva relació sentimental amb Mick Jagger, va publicar el seu primer single As Tears go by, el 13 d’agost de 1964, tema composat per Mick Jagger i Keith Richards, que més tard gravarien els propis Stones, i que va ser tot un èxit a Anglaterra entrant directament al top 10 de les llistes d’èxits. A l’any 1966 va començar la seva famosa relació sentimental amb Mick Jagger, que va durar fins l’any 1971, amb tot el que comportava això: addicció a les drogues i mil i un escàndols juntament amb el propi JaggerKeith Richards i Brian Jones.

bailey_marianne

Després d’editar uns quants singles més, Faithfull va començar una carrera com actriu i múltiples relacions a les esquenes de Jagger; Keith Richards, David Bowie, Brian Jones, Anita Pallenberg o Angie Bowie va ser algunes de les figures de l’época que també van passar pel seu llit i que van rebre els seus favors sexuals.

Al 1970,  just abans d’entrar a rodar la pel.lícula Ned Kelly, on compartia pantalla amb Jagger, va ser víctima d’una sobredosis que la va tenir al les portes de la mort, apartant-la del rodatge del film. Com a resultat va co-escriure juntament amb Jagger i Richards el tema Sister Morphine, que s’ inclouria al LP Sticky Fingers dels Rolling Stones.

marianne-faithfullrolling_stones-gal-mick_marianneAABT001497

Un cop finiquitada la seva relació amb Jagger, Faithfull va viure els seus anys més obscurs enganxada a l’heroïna, i no és fins al 1979 que torna a la primera línia amb el disc Broken English, on fa gala d’una veu trencada que captivà a la crítica de l’ època.

En l’actualitat Marianne Faithfull viu una segona juventut, artísticament parlant. Al marge de les seves col·laboracions amb Metallica i Ryan Adams o la seva participació en el film Maria Antonieta de Sofia Coppola, els seus últims treballs són realment notables, gràcies, en part, a l’ajuda de gent com Nick Cave, PJ Harvey, Damon Albarn o Jarvis Cocker, qui s’han encarregat d’ajudar-la en les composicions, reivindicat-la com una de les grans artistes de la seva generació.

Read Full Post »

20071010_corbijn_joydivision_400x400Aquest proper divendres, i amb casi dos anys de retràs, s’estrena la pel·lícula Control, el biopic sobre Ian Curtis, cantant de Joy Division, dirigit per el fotògraf holandès Anton Corbijn.

Considerat un dels millors fotògrafs de l’ actualitat, la carrera de Corbijn va molt lligada a la del grup d’ Ian Curtis. Corbijn va ser el primer en fotografiar la banda de Manchester tot just desprès de publicar Unknow Pleasures. Arrel d’aquest treball la carrera del fotògraf va esdevenir fulgurant; va entrar amb contacte amb una jove banda que responien al nom de U2 i més endavant, i gràcies al seus treballs amb U2 i Joy Divison, Dave Gahan el va fitxar perquè s’encarregués de l´imatge dels Depeche Mode de Violator. La fotografia de Corbijn sempre ha estat lligada a les estrelles de rock o del cinema, fotografiant-los sense cap tipus de glamour, de forma tranquila i pausada, i pràcticament sempre en blanc i negre. La seva càmara ha immortalitzat des de PJ Harvey a Nicolas Cage, de Johnny Cash a Sean Penn, passant per Trent Reznor, Johnny Depp, Keith Richards, Lars Von Trier, Tom Waits, Kate Moss, Nick Cave o Kurt Cobain. Encara que segurament el seu treball amb els irlandesos U2 als discs Acthung Baby o The Joshua Tree siguin els més conegut pel gran públic, cal destacar els nombrosos videoclips que va crear per grups com Nirvana, Depeche Mode, Nick Cave and the Bad Seeds o Metallica, amb els quals va reinventar el llenguatge del videoclip convertint cadascun d’aquests en autèntiques obres cabdals de l’ art audiovisual.

work_161830_908_grande2606896669_3f6674b192

Amb Control, Corbijn debuta en la direcció cinematogràfica, i ningú millor que ell podia portar la complexa i curta vida d’ Ian Curtis a la pantalla,  ja que ell va ser qui va crear, amb un contundent blanc i negre, les imatges que tenim al cap de Joy Division.

Read Full Post »