Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Paul Giamatti’

MoonLa nit del dijous ens oferia la sorpresa del fill de David Bowie, Moon. Duncan Jones dirigeix una de les millor pel·lis que hem vist fins el moment, creant una reflexió sobre la solitud i en definitiva, sobre l’existència a l’estil de 2001, sense cap intenció de regalar elogis per part nostre. A més, ho fa de manera natural i sincera, sense caure en la pedanteria típica dels films reflexius d’avui en dia. Entretinguda, colorista, artesanal (maquetes creades per Bill Pearson, conegut per la seva feina a Alien), i amb un Sam Rockwell excepcional per partida doble, Moon recupera la ciència-ficció d’abans, no només pel look, sinó per l’espontaneïtat i la gran virtut de fer pensar a l’espectador sense voler donar lliçons de cap tipus.

GEORGE A. ROMERO. SURVIVAL OF THE DEAD 01Divendres l’iniciàvem amb el mestre dels zombies: Geroge A. Romero’s Survival of the Dead. El mestre del gènere, que recuperà el respecte de tots al 2005, inclosos dels que no són freaks, amb la immensa Land of The Dead, on aconseguia reinventar el seu cinema gràcies a una història i personatges interessants i plens de magnetisme, avorreix en el seu intent de fusionar western amb zombies. Estaria al nivell d’ Open Range, però amb zombies. Personatges avorrits, situacions vistes mil vegades, cap novetat rellevant; i el que podria salvar una pel·li de zombies i en aquest cas no ho fa: les diferents formes de matar zombies no sorprenen.

COLD SOULS 01Amb l’esperancça de recuperar el somriure, entràvem a Cold Souls, de Sohie Barthes. I permeteu-me la broma fàcil, però se’ns va quedar fred tot el cos, de cap a peus, incloent l’ànima. Pel·li congelada, sense ritme, personatges monótons, començant per un Paul Giamatti que ja cansa, qui per més inri s’interpreta a sí mateix, i acabant per un David Strathairn, que després de The Uninvited i Cold Souls, sembla mentida que no li ofereixin millors personatges. Paul Giamatti prepara El Tio Vània de Chéjov; però no se sent a agust amb ell mateix ni amb el personatge. Al diari descobreix que hi ha un magatzem d’ànimes, on asseguren que si te’n desfàs d’ella, et sents més lleuger i lliure. Ho fa, però aleshores sent com si no tingués sentiments. Demana l’ànima d’un poeta rus, però tampoc funciona. Quan vol recuperar la seva, resulta que una aspirant a actriu russa, qui volia l’ànima d’Al Pacino, però enganyada pel seu marit, que la vol tenir contenta, peti qui peti, ha rebut la de Giamatti. Aquest se’n va a Rússia a buscar-la. Aquesta és la pel·li, narrada amb la mateixa poca gràcia amb la que us he explicat l’argument. Per cert, m’oblidava! Té moralina: “Accepta’t tal com ets”. Quina novetat.

Read Full Post »

REC-2Fem un repàs de les pel·lícules de la Secció Oficial que competiran per endur-se els premis del 42è Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya. Entre les que opten a premi, trobem produccions espanyoles, com la pel·lícula que inaugurarà el festival, l’esperada REC 2, i Ingrid, de les quals ja vàrem parlar a BCNCultura, i Hierro, òpera prima de Gabe Ibañez protagonitzada per Elena Anaya. A més de les ja citades, destaquen altres propostes amb un marcat to hiperrealista que buscaran tant el patiment i l’angoixa com l’admiració i els aplaudiments. Enter the Void, Kinatay i The Children són algunes de les pel·lícules faran les delícies d’espectadors i de membres del jurat, impacients per passar-ho meravellosament malament gaudint de cinema de qualitat terrorífica.

enterthevoidGaspar Noé (Irreversible, Solo contra todos), presentarà Enter the Void; la pel·lícula, estrenada a Cannes i com sempre passa amb les seves pel·lis, no va passar desapercebuda gràcies a la cruesa narrativa i temàtica, com és habitual en el cineasta argentí. Enter the Void, història rodada a Tokio, narra les viviències d’ un jove inestable que es fa càrrec de la seva germana petita després de la brutal mort de llurs pares. La contundència de Gaspar Noé és sempre un bon reclam per veure les seves pel·lis, contrastant amb una fotografia preciosista de la capital nipona. Nathaniel Brown, Marina Stone, Sara Stockbridge, Paz de la Huerta i Olly Alexander són els protagonistes.

brillantemendozaKinatay de Brillante Mendoza, padrí del nou cinema filipí representat per directors joves com Raya Martín o Máximo Oliveros. La trama no s’està per romanços, i l’estil narratiu per menys: consisteix en un brutal segrest amb final infeliç, rodat amb primers plans desbordats de tensió i terror. Brillante Mendoza va endur-se el premi de millor director al darrer Festival de Cannes. La pel·lícula té una posada en escena demolidora i un ritme narratiu vertiginós, accentuant la duríssima trama. Coco Martín, actor habitual de Mendoza, és el protagonista; interpreta a un jove que necessitat de diners es veu implicat en un salvatge segrest. Mercedes Cabral i Maria Isabel López encapçalen el repartiment d’aquest thriller ultrarrealista habitat per prostitutes, drogues, negocis clandestins i sang.

Entre les altres noms que competiran en la Secció Oficial trobem el de Vincenzo Natali. El director de Cube torna a Sitges amb Splice, interpretada per Adrian Brody i Sarah Polley. El debat sobre els límits de la ciència i les friccions morals que provoca està servit: interpreten a dos investigadors que busquen donar un salt en l’evolució genètica. L’anglesa The Children, dirigida per Tom Shankland, proposa una trama, al més pur estil de Los chicos del maíz i de ¿Quién puede matar a un niño?, on els adorables nens es veuen contagiats per un virus que els converteix en assassins d’adults. Pels més morbosos trobem Ne te retourne pas, de Marina de Van, amb Monica Belluci i Sophie Marceau, on una escriptora pateix una série de canvis físics que la trastornen de tal manera que no sap ni qui és.

The-Childrensplicedoriangray

De Grace, Thirst, Yatterman i The Countess vàrem parlar fa uns dies. De Mr. Nobody, Cold Soul, Accident i Dorian Gray, ho fem ara. Aquest última és l’adaptació del clàssic a càrrec d’ Oliver Parker (Otelo). Ben Barnes (Crónicas de Narnia) és Dorian Gray, Colin Firth és Lord Henry Wotton, amb Rebecca Hall com a Emily Wotton completant l’atractiu repartiment. Mr. Nobody, de Jaco Van Dormael i protagonitzat per Diane Kruger, Jared Leto i Sarah Polley, explica la història d’un home de 120 anys; la dita xinesa sobre l’ anomenat efecte mariposa és el rerefons de la pel·li. De Cold Souls sabem que està protagonitzada pel sempre efectiu Paul Giamatti; d’Accident, que és un thriller urbà dirigit pel director de Hong Kong Soi Cheang i produït per Johnnie To i que va passar força desapercebuda dissabte a la Mostra de Venècia.

Només manquen 24 dies per l’inici del festival. És el moment de fer-se la llista de pel·lícules que un vol veure. Nosaltres de moment apuntem Thirst, Kinatay, Enter The Void i The Children, de la que us ofreim el tràiler a continuació.

Read Full Post »