El 17 d’octubre, segons el calendari fixat per l’Assamblea General de Nacions Unides, es denuncia, des del 1992, la pobresa que pateix el món per culpa de les desigualtats a tots nivells incentivades pel model de societat dominant.
Després de que l’Assamblea del Mileni s’aprovés mesures per erradicar la pobresa, almenys a la meitat abans del 2015, és el moment d’exigir una aposta definitiva per aturar la que potser és la vergonya més denunciable de totes les que pateix el planeta.
A Espanya, prop d’un 20% de la població viu per sota o en el llindà de la pobresa relatiu, amb uns ingressos inferiors als 7000 euros l’any.
La pobresa relativa fa referència a aquells que ingressen menys de la meitat del sou mig del seu país.
La pobresa absoluta es calcula segons el cost dels aliments i necessitats bàsiques de les persones.
Per entendre’ns una persona que a Mónaco sigui un pobre relatiu, a Libèria seria una persona benestant.
La paradoxa existeix per la diferència de preus, de qualitat de vida, de necessitats, i en definitiva, pels interessos creats.
El pasis més pobre és Zàmbia. El segueixen Zimbaue, Gaza, Chad, Moldova, Haití i Guatemala.
Més info: www.un.org, www.oct17.org i www.rebelatecontralapobreza.org
