Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘primavera sound’

steve-earle4webActivista, escriptor, l’ex-addicte a l’heroïna, Walon, de la sèrie de culte de la nova televisió: The Wire, on també firma el tema principal de la sèrie, un cover del tema Way Down in the hole, de Tom Waits ; tot això és Steve Earle, a part de ser uns dels grans noms del rock americà de tots els temps, arrel sobretot del seu gran resorgiment l’any 1995 amb Train a Comin’. El disc, gravat tot just sortit de la presó, on va passar 18 mesos per problemes amb l’heroïna i possessió d’armes de foc, va ser nominat als Grammy com a millor treball de folk contemporani d’aquell any. Pel camí havien quedat les fermes protestes contra la guerra del Vietnam, la forta addicció a l’heroïna, set matrimonis, el seu primer treball Guitar Town (1986), amb 300.000 copies venudes, i els que el van seguir: Exit 0 (1987) i Copperhead Road (1988).

El 1996 publica I feel Alright, segurament un dels seus millors treballs. Aquest és realment el disc que el porta a ser el que és ara, un disc de sentiment country i sonoritats rock, marcant el seu so futur. El 1998 publica El Corazón, un treball practicament al nivell de l’anterior. Sota el seu propi control Steve Earle començarà a publicar la seva música creant el seu propi segell, E-Suard Records; això el permet experimentar amb diferents estils, des del punk rock al Bluegrass. En el seu territori d’ E-Suard Records editarà tots els seu futurs treballs, destacant “Jerusalem” i “The Revolution Stars Now“(2004).

earleSteveEarle_0789

Paral·lelament a la carrera musical, Steve Earle ha estat involucrat en diferents causes polítiques, centrades sobretot contra l’administració Bush arrel de la guerra d’Iraq, com també en accions relacionades amb l’aboliment de la pena de mort. Va fer un gira sota el nom de Rock contra Bush (el nom ho diu tot) compartint cartell amb Rancid, i també participà a la gira Vota por el Cambio, amb R.E.M. i Bruce Springsteen, que apostava per la candidatura de John Kerry, el rival de Bush en aquelles el·leccions.

steve_earle0897

La nit d’aquest proper dissabte 19 de setembre, ve a presentar a la Sala Bikini el darrer treball “Townes“, un disc de versions del cantautor Townes Van Zant. Serà la tercera visita que farà a la ciutat de Barcelona, desprès del seu pas pel festival Primavera Sound 2005 i la seva última visita a la mateixa Sala Bikini.

Read Full Post »

primaveraclublogo1Com cada mes de desembre, des de fa uns anys, es cel·lebra el festival Primavera Club, germà petit del Primavera Sound. Fa uns dies us adelantàvem els primers noms del cartell d’enguany, on destacaven la presència de Port O’Brien i The Black Heart Procession.

Els noms que s’han afegit a un cartell que ja va agafant forma són els següents: The Pastels, llegendes vives del indie pop dels 80 i un referent indiscutible i reconegut per grups actuals com The Pains of Being Pure at Heart; el músic irlandès David Holmes, un dels noms més importants de la música electrònica de la dècada dels 90 i responsable de les bandes sonores de la saga Ocean’s Eleven de Steven Soderbergh entre d’altres; els catalans Standstill, tots uns nens mimats de la crítica especialitzada i que poc a poc s’estan convertint en un grup referencial del panorama musical de casa nostra; el grup d’indie pop de Nova York The Ladybug Transistor; el cantautor elèctric Kurt Vile acompanyat per The Violators; el sorollós shoegaze dels americans A Place To Bury i de Beach House; el jazz extrem de Zz, que contrastarà amb la sensibilitat de les cançons de Tara Jane O’Neil; So Cow i el seu twee punk; l’electro pop de Neon Indian; el dream folk de Marissa Nadler i els imparables Mujeres i el seu so garatge.

La nova edició del Primavera Club ja comença a ser una realitat i promet ser un cop més una gran oportunitat per descobrir autèntiques joies amagades del panorama musical. Les entrades ja estan a la venta, amb l’opció de comprar l’entrada dels dos “Primaveres” per 110 euros.

Read Full Post »

primavera-club-2009[1]Confirmats els primers artistes que passaran per l’escenari de la nova edició del festival Primavera Club, que es celebrarà del 9 al 13 del proper mes de desembre simultàniament a Madrid i Barcelona.

The Black Heart ProcessionPort O'Brien

L’ indie rock fosc de The Black Heart Procession (foto esquerra); dos cantautors de la talla de Will Johnson & Jason Molina (Magnolia Electric co.) que repassaran les respectives trajectòries i disc conjunt; el folk rock de Port’O Brien (foto dreta); Cymbals Eat Guitars i l’ especial revisió del so 90’s, Deer Tick i el rock freak d’arrels americanes, els demolidors Health, Wave Machines amb unes sonoritats nu-disco; l’anti-folk adrenalínic de Jeffrey Lewis & The Junkyard i les cançons de Cass McCombs són els primers, dels molts noms, que passaran per l’escenari hivernal de la propera edició del Primavera Club.

Read Full Post »

primaveraclublogo1Com cada més de desembre, des de fa uns anys, es cel.lebra el festival Primavera Club, germà petit del Primavera Sound. Fa uns dies uns adelantavem els primers noms del cartell d’enguany, on destacaven la presencia de Port O’Brien i The Black Heart Procesion, i aquest cal afegir els següents artistes: The Pastels, llegendes vives del indi pop dels 80 i referent reconegut per grups actuals com The Pains of Being Pure at Heart; el músic irlandès David Holmes, un dels noms més importants de la música electrònica de la dècada dels 90 i responsable de les bandes sonores de la saga Ocean’s Eleven de Steven Soderbergh entre d’altres; els catalans Standstill, tots uns nens mimats de la crítica especialitzada i que poc a poc s’estan convertint en un grup referencial del panorama musical de casa nostre; el grup de Nova York  The Ladybug Transistor, el cantautor elèctric Kurt Vile acompanyat per The Violators, el sorollós shoegaze dels americans A Place To Bury i del Beach House, el jazz extrem de Zz que contrastarà amb la sensibilitat de les cançons de Tara Jane O’Neil; So Cow i el seu twee punk; l’eltecro pop de Neon Indian; el dream folk de Marissa Nadler i els imparables Mujeres i el seu so garatge.

La nova edició del Primavera Club comença agafar forma i promet un cop més descobrir-nos autentiques joies amagades del panorama musical. Les entrades ja estan a la venta.

Read Full Post »

Nit per la història, la viscuda ahir al Primavera Sound amb les actuacions memorables de Sonic Youth i Neil Young.

La jornada la van obrir The Jayhawks, amb Gary Louris i Mark Olson al capdavant, oferint un dels millor concerts del festival. Temes com Blue, Bad Times, Waiting for the Sun, I’d Run Away i Miss William’s Guitar van ser corejats per la gran multitud que van aconseguir convocar davant l’escenari principal del festival, demostrant perquè són una de les millors bandes de rock americà de tots els temps.

jayhawks

A les 21:15 Neil Young sortia a escena i sonaven els primers acords de Mansion on the Hill, el preludi d’un concert històric. El canadenc va fer tota una exhibició i va apostar per un repertori de somni on van destacar: Cortez the Killer, una contundent Hey Hey, My My, Cinnamon Girl, Pocahontas, Down by the River, Old man i una brutal Rockin’ in a Free World per tancar el concert. Pel bisos es va guardar una versió del A Day in a Life de The Beatles i així va posar punt i final al millor concert de tot el festival, juntament amb el de Sonic Youth.

DSCF0667

Kim Gordon, Thurston Moore, Lee Ranaldo i Steve Shelley sortien a escena cap l’ una de la matinada obrint amb Brother James. Els de Nova York segueixen sent intractables en directe. Amb un so perfecte, van repassar els temes del seu imminent i excel.lent nou treball, The Eternal, i clàssics com Hey Joni, Bull in the Heather, The Sprawl, Tom Violence o una espectacular Expressway to your Skull, demostrant el que ja fa temps que són: uns clàssics a l’alçada dels Stones, Beatles o qualsevol banda mítica que us vingui al cap.

DSCF0626

Tenint en compte els noms que hi havien a l’escenari principal, la resta de bandes del cartell no ho van tenir massa fàcil; però cal destacar l’actuació dels suecs Herman Düne, els quals van aconseguir omplir l’escenari Rock de Luxe amb el seu excel·lent folk o als nord-americans Deerhunter, demostrant que han deixat de ser una promesa per convertir-se en tota una realitat gràcies a temes com Never Stops o Nothing ever Happened que en directe van sonar encara millor que en estudi.

En definitiva, possiblement el millor Primavera Sound de tots. Podrà superar-ho l’edició del 2010?

Read Full Post »

A les 19.30 de la tarda, feien la seva aparició a l’escenari Estrella-Damm els Spectrum. La banda de l’ex-Spacemen 3 Sonic-Boom (Peter Kember) omplien el recinte del Fòrum amb al seu so ple de psicodèlia i de loops de guitarra. El seu trance-rock hipnotitza gràcies a uns temes que et transporten a la dimensió caleidoscòpica del so.

spectrum

A les 20.35 comencaven a sonar els The Vaselines a l’escenari Rockdelux. Un repàs a les seves melodies i a uns temes que Kurt Cobain va posar en boca de tots, però que per si sols ja haurien de tenir prou reconeixement. Després de Jesus don’t want me for a sunbeam, era l’hora de fer cues i gastar encara més pasta: hi havia set i gana, per tant, a perdre temps i a escurar-se les butxaques. Pert, cert, fent un mos sentíem a The Tallest Man On Earth, una mena de Dylan del S.XXI cansat de tot, però que sonava interessant, potser massa dens, però apuntarem el nom.

A les 21.45 teníem a Yo La Tengo a l’escenari Estrella Damm. Presenten disc al mes de setembre, i amb el seu eclecticisme habitual, van oferir algun tema nou i també van aprofitar per fer memòria de la seva discografia, amb un so que per moments et feia pensar que estaves a un recinte tancat i petit. Funk, pop, noise, folk, tot en un, i tot només amb tres músics sobre l’escenari que van sonar de primera.

yolatengo

A les 23.20 Phoenix omplien l’escenari Rockdelux, on la gent va poder disfrutar dels temes del seu darrer treball. Els francesets van confirmar el seu bon moment de forma, i tot i que tenen temes amb certa gràcia i melodies agradables, quan se’ls compara (injustament) amb altres bandes, encara tenen un llarg marge de millora.

00:20.My Bloody Valentine es plantaven amb la seva muralla infranquejable de so amb un volum i una distorsió excessives per aquells que quan van a un concert volen reconèixer tots i cadascun dels temes. Kevin Shields sembla decidit a fer els temes de MBV però amb un massa proper a Experimental Audio Research. Per tant, al quart tema, cap a l’escenari ATP, on ens esperaven el descobriment de l’any, els Dead Meadow. El trio de Washington, amb un so que suma l’stoner i la psicodèlia, van fer el tema del dia: At Her Open Door. Crus, senzills, autèntics, i capaços de crear una atmosfera verdosa i el·líptica propera al nirvana musical.

deadmeadow

Per acabar la nit: The Horrors. Enormes. El seu darrer treball els confirma com la millor banda nova del moment. Ni un so lamentable va frenar la banda, que durant una hora ens va hipnotitzar a tots gràcies al seu creuament perfecte entre Ramones i Joy Division. Who Can Say o I Can’t Control Myself van ser dos dels moments de la primera jornada.

thehorrors

Read Full Post »

Older Posts »