Activista, escriptor, l’ex-addicte a l’heroïna, Walon, de la sèrie de culte de la nova televisió: The Wire, on també firma el tema principal de la sèrie, un cover del tema Way Down in the hole, de Tom Waits ; tot això és Steve Earle, a part de ser uns dels grans noms del rock americà de tots els temps, arrel sobretot del seu gran resorgiment l’any 1995 amb Train a Comin’. El disc, gravat tot just sortit de la presó, on va passar 18 mesos per problemes amb l’heroïna i possessió d’armes de foc, va ser nominat als Grammy com a millor treball de folk contemporani d’aquell any. Pel camí havien quedat les fermes protestes contra la guerra del Vietnam, la forta addicció a l’heroïna, set matrimonis, el seu primer treball Guitar Town (1986), amb 300.000 copies venudes, i els que el van seguir: Exit 0 (1987) i Copperhead Road (1988).
El 1996 publica I feel Alright, segurament un dels seus millors treballs. Aquest és realment el disc que el porta a ser el que és ara, un disc de sentiment country i sonoritats rock, marcant el seu so futur. El 1998 publica El Corazón, un treball practicament al nivell de l’anterior. Sota el seu propi control Steve Earle començarà a publicar la seva música creant el seu propi segell, E-Suard Records; això el permet experimentar amb diferents estils, des del punk rock al Bluegrass. En el seu territori d’ E-Suard Records editarà tots els seu futurs treballs, destacant “Jerusalem” i “The Revolution Stars Now“(2004).
Paral·lelament a la carrera musical, Steve Earle ha estat involucrat en diferents causes polítiques, centrades sobretot contra l’administració Bush arrel de la guerra d’Iraq, com també en accions relacionades amb l’aboliment de la pena de mort. Va fer un gira sota el nom de Rock contra Bush (el nom ho diu tot) compartint cartell amb Rancid, i també participà a la gira Vota por el Cambio, amb R.E.M. i Bruce Springsteen, que apostava per la candidatura de John Kerry, el rival de Bush en aquelles el·leccions.
La nit d’aquest proper dissabte 19 de setembre, ve a presentar a la Sala Bikini el darrer treball “Townes“, un disc de versions del cantautor Townes Van Zant. Serà la tercera visita que farà a la ciutat de Barcelona, desprès del seu pas pel festival Primavera Sound 2005 i la seva última visita a la mateixa Sala Bikini.
Com cada mes de desembre, des de fa uns anys, es cel·lebra el festival Primavera Club, germà petit del Primavera Sound. Fa uns dies us adelantàvem els primers noms del cartell d’enguany, on destacaven la presència de Port O’Brien i The Black Heart Procession.![primavera-club-2009[1]](https://bcncultura.files.wordpress.com/2009/08/primavera-club-20091.jpg?w=460&h=140 "primavera-club-2009[1]")
Confirmats
Com cada més de desembre, des de fa uns anys, es cel.lebra el festival Primavera Club, germà petit del Primavera Sound. Fa uns dies uns adelantavem els primers noms del cartell d’enguany, on destacaven la presencia de Port O’Brien i The Black Heart Procesion, i aquest cal afegir els següents artistes: The Pastels, llegendes vives del indi pop dels 80 i referent reconegut per grups actuals com The Pains of Being Pure at Heart; el músic irlandès David Holmes, un dels noms més importants de la música electrònica de la dècada dels 90 i responsable de les bandes sonores de la saga Ocean’s Eleven de Steven Soderbergh entre d’altres; els catalans Standstill, tots uns nens mimats de la crítica especialitzada i que poc a poc s’estan convertint en un grup referencial del panorama musical de casa nostre; el grup de Nova York The Ladybug Transistor, el cantautor elèctric Kurt Vile acompanyat per The Violators, el sorollós shoegaze dels americans A Place To Bury i del Beach House, el jazz extrem de Zz que contrastarà amb la sensibilitat de les cançons de Tara Jane O’Neil; So Cow i el seu twee punk; l’eltecro pop de Neon Indian; el dream folk de Marissa Nadler i els imparables Mujeres i el seu so garatge.
BCNCultura 