Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘REC 2’

REFLEXIONS SOBRE EL FESTIVAL

REC 2 - cenitalLa primera, en relació a REC 2 i els seus creadors, Jaume Balagueró i Paco Plaza. Amb la saga REC han demostrat que és possible fer un gran entreteniment cinematogràfic, gràcies a dos directors perfectament complementaris. Tant REC com REC 2 són dues pel·lícules on el què i el com funcionen. El què? Doncs una trama senzilla i que enganxa. El com? Segurament la gran virtut, el saber trobar la manera d’explicar la història, amb una càmera en mà que atrapa a l’espectador, a més del so, llum, fotografia i gràcia que li atorguen a la trama una frescura idònea, creant d’aquesta manera dos exercicis de cinema de terror de qualitat. El cinema espanyol pot haver trobat uns bons referents pel futur i la possibilitat de dotar-lo d’honestedat i òptimes maneres, sense buscar el que vulgarment diríem “els tres peus al gat”. La pretenciositat i l’snobisme, que camuflen amb falses aparences algunes creacions, han estat fulminades pels dos directors catalans, i és un pas important per reactivar el cinema d’aquest país.

La segona, en relació al aument del 20% en les vendes d’entrades respecte l’any passat. El Festival de Sitges és un referent cultural internacional, i el seu creixement així ho certifica. De la mateixa manera, es confirma que la qualitat, amb el temps, consolida o fulmina, segons sigui el nivell que s’ofereix, en aquest cas, en un festival de cinema. En l’era d’internet, la xarxa ajuda a fomentar l’art i la cultura, i incrementar el nombre d’aficionats a la cultura, concretament el cinema, com ho demostra l’increment de públic a Sitges. Un bon ús de la tecnologia col·labora directament en la difussió de la cultura. La xarxa permet descobrir artistes interessants, uns de qualitat i altres no, cert, perquè en definitiva, el que interessa és cuidar l’art, per tant, la cultura de qualitat, i despertar la curiositat primer i el paladar després per anar formant un criteri. L’art i la cultura eduquen. En un present on es pot difondre cultura i obrir la fam de coneixements, aprofitem-ho per enriquir-nos primer per després poder ser crítics i exigents amb l’art que ensenya i emociona.

PREMIS DEL FESTIVAL

OFICIAL FANTÀSTIC

duncan jones

sam rockwell

Atorgats per jurat format per: Neil Marshall, Amanda Plummer, Tuomas Riskala, John Saxon i Jordi Battle Caminal

Millor Curtmetratge: One of those days de Hattie Dalton
Menció Especial: The boy who wouldn’t kill de Linus de Paoli
Millor Disseny de Producció: Tony Noble per Moon
Millors Efectes de Maquillatge: Kaatje Van Damme per Mr. Nobody
Millors Efectes Especials: C.O.R.E. Digital Pictures, Mac Guff, BUF per Splice
Millor Banda Sonora Original: Teresa Barrozo per Kinatay
Millor Fotografia: Benoit Debie per Enter the Void
Millor Guió: Nathan Parker, basat en la història original de Duncan Jones, per Moon
Millor Actriu: Ex-aequo: Elena Anaya per Hierro i Kim Ok-vin per Thirst
Millor Actor: Sam Rockwell per Moon
Millor Director: Brillante Mendoza per Kinatay
Premi Especial del Jurat: Enter the Void de Gaspar Noé
Millor Pel·lícula: Moon de Duncan Jones

PREMIS atorgats pel jurat Carnet Jove: Arnau Vilaró, Sergi Fabregat, Arantza Marichalar, Joan Sala i Isabel Salvador
Millor Pel·lícula: Ex-aequo: Dogtooth (Canino) de Yorgos Lanthimos i Les derniers jours du monde d’Arnaud
Larrieu
i Jean-Marie Larrieu
Millor Pel·lícula: Wasting Away de Matthew Kohnen

NOVES VISIONS

Jurat: Stephanie Billeter, Marc Helwig i Pedro Usabiaga

Millor Pel·lícula: Deliver us from Evil de Ole Bornedal
Menció Especial: Van Diemen’s Land de Jonathan auf der Heide
Diploma Pel·lícula No Ficció: Best Worst Movie de Michael Paul Stephenson
Diploma Pel·lícula Discovery: Amer d’Hélène Cattet i Bruno Forzani

PREMIS NOVA AUTORIA SGAE

Jurat: Roser Aguilar, Lluís Bonet Mojica, Albert Solé i Joan Valent

Millor Direcció: Swingers de Javier Rodríguez Espinosa, presentat per l’ESCAC-Escándalo Films
Millor Guió: 44987373-V de Robert Ors Griera, presentat pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya
(CECC)
Millor Música Original: The last drag de Gonçal Perales Roy, presentat pel Centre d’Estudis de Tècniques d’Animació de
Catalunya · 9 ZEROS

Menció Especial per la qualitat general del treball:

Pin up de Tania Verduzco, presentat pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC)

PREMIS ORIENT EXPRESS – CASA ÀSIA

Jurat: Fausto Fernández, Luis M. Rosales i Marc Walkow

Millor Pel·lícula: Ip Man de Yip Wai-shun

ANIMA’T – Premi Gertie

Jurat: Fausto Fernández, Luis M. Rosales i Marc Walkow

Millor Llargmetratge d’Animació: Summer Wars de Mamoru Hosoda
Millor Curtmetratge d’Animació: Le petit dragon de Bruno Collet
Millor Llargmetratge d’Animació per a Nens: Panique au village de Stéphane Aubier i Vincent Patar

MÉLIÈS D’ARGENT

Jurat: Tim League, Toni Messa i Antje Nikkola Mönning

Méliès d’Argent a la Millor Pel·lícula Europea: The Eclipse de Conor McPherson
Méliès d’Argent al Millor Curtmetratge Europeu: One of those days d’Hattie Dalton

MÉLIÈS D’OR

Méliès d’Or a la Millor Pel·lícula Europea: Martyrs de Pascal Laugier
Méliès d’Or al Millor Curtmetratge: Cold and Dry de Kristoffer Joner, codirigit i produït per Bjørn Arne Odden

ALTRES PREMIS

Gran Premi del Públic El Periódico de Catalunya: Zombieland de Ruben Fleischer

Premi Ben & Jerry’s: [REC]2 de Jaume Balagueró i Paco Plaza

PREMIS DE LA CRÍTICA

Jurat: Desirée de Fez, Imma Merino i Eulàlia Iglesias

Premi de la Crítica Jose Luis Guarner: Les derniers jours du monde d’Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu
Premi Citizen Kane al director/a revelació: Dogtooth (Canino) de Yorgos Lanthimos

BRIGADOON Paul Naschy

Jurat: Domingo López Tortosa, Diego López Fernández i José Martos Arroyo

Millor curtmetratge: Torbellino de hostias d’Adrián Cardona

Anuncis

Read Full Post »

El Festival ha començat a tota màquina. Les sales plenes, moviment pels carrers, i el que és més important, amb un bon grapat de pel·lis que han complert les expectatives. Certament, alguna no ho ha fet, com és el cas de Grace, de la que esperàvem més. No obstant, pe·lis com la pròpia REC 2, Deliver Us From The Evil, Thirst, Summer Wars i The Children han estat al nivell del que s’espera del Festival.

THIRSTTHIRST, de Park Chan-Wook. (SOF Competició). Elegància narcisista.

Divendres era el dia de Park Chan Wook i la seva darrera pel·li Thirst. El director surcoreà segueix en la línea de I’m A Cyborg, But That’s Ok, deixant de banda definitivament la visceralitat i contundència de la trilogia de la venjança. A Thirst, com tots ja sabeu, narra la història d’un sacerdot vampir, amb totes les contradiccions que comporta; no obstant, el gruix de la pel·li explica la història d’amor adaptada del’obra d’Émile Zola, Thérèse Raquin. Estilitzada, freda, la gran interpretació tant de Song Kan-Ho i Kim Ok-Vin, juntament amb alguns tocs d’humor i la sempre atractiva narració de Park Chan Wook, fan de Thirst una pel·li interessant sobre passions humanes, combinat amb una visió particular del vampirisme; la pel·li es fa llarga, però el final poètic ho justifica.

THE COUNTESSTHE COUNTESS, de Julie Delpy (SOF Competició). Barroquisme estèril

Després de mostrar-nos tarjeta vermella directa per perdre’ns Independencia de Raya Martin, ens vam dirigir a l’Auditori de nou per veure The Countess (SOF-Competició). Pel·li fosca d’una Julie Delpy versàtil, directora, protagonista i compositora de la música; la trama mai acaba d’arrencar del tot, i esdevé en línees generals ferragosa, en especial quan es descobreix la culpabilitat d’una comtessa que creu fer-se jove utilitzant la sang com crema facial. En alguns moments es recrea amb la sang, per tant, atenció als més sensibles. Té un aire a Sleepy Hollow, en quant a look i fotografia; un altre tema és la narració, on la Delpy encara no li ha agafat el to addient.

PANDORUMPANDORUM, de Christian Alvart (SOF Panorama). Efectes especials i poca cosa més

De Pandorum ens limitarem a dir que és recomanable pels incondicionals del cinema de ciència ficció; recorda a Armaggedon, Star Trek, Horizonte Final i en els millors moments, a Alien. Excessiva, barroca, claustrofòbica, la seva gràcia resideix en veure com, després de reventar la Terra, els humans emigren a un altre planeta. Ideal pels amants d’efectes especials i per propostes on es posa al límit la capacitat de supervivència dels ésser humans en situacions irreals. Per cert, amants de les visceres, també tindreu la vostra ració.

SUMMER WARSSUMMER WARS, de Mamoru Hosada (SOF Panorama). Reflexió astuta sobre la realitat virtual.

La primera sorpresa agradable la trobem a Summer Wars. Pel·li d’animació que s’endinsa en el món de les realitats virtuals. OZ és el nom que rep aquesta mea de Second Life multiplicat per infinit: governs, empreses, armes, amistats, i gairebé tot es fa des d’ OZ. Un avatar maligne s’apropia de les comptes de milions d’usuaris, fins i tot d’un satèl·lit que vol fer esclatar contra una central nuclear d’EUA. Si barrejem el millor cine “familiar” japonès de sempre, fins i tot el d’ara, com Still Walking, amb el cine manga, i amb una trama tan actual que farà les delícies dels que temen per un futur virtual, doncs sorgeix Summer Wars. Té moralina: tecnologia sense humanisme és igual a res.

GRACEGRACE de Paul Solet (SOF Competició). Decepcionant.

A l’inici del passi de la pel·li de Paul Solet es va atorgar un altre Premi Màquina del Temps, aquesta vegada a un dels dos padrins del gore Hershell Gordon Lewis (l’altre és Luca Fulci), creador del subgènere splatter i director de pel·lis com Blood Feast, Scum On The Earth o A Tales Of Blood. Grace va començar amb anèdota. Paul Solet era a la sala per presentar la pe·li, però també per sortir pitant quan un cop començada no hi havia àudio. La proposta, a priori, té gràcia: un nadó que només vol sang per alimentar-se. El ritme de la pel·li, lent, uns personatges discrets, a excepció de l’àvia del nen, la típica mosqueta morta; un desenvolupament de la trama precipitat, amb reaccions absurdes; en definitiva, una pel·li discreta a tots nivells. La única nota destacada va ser que una persona es va desmaiar, fent créixer la llegenda d’una de les pel·lis més aplaudides al darrer Sundance.

ORPHANORPHAN, de Jaume Collet-Serra. Terror made in Hollywood.

Orphan, del català Jaume Colet-Serra ha sigut molt ben rebuda als EUA. La pel·lícula té un estil molt Hollywood, semblant a El Orfanato i a Reflejos. No obstant, Collet-Serra li treu més suc als personatges, i crea situacions d’autèntica tensió, demostrant que el gènere de terror el té per la mà. El personatge de l’Esther (un aplaudiment pel càsting!), una nena orfa que sembla la néta perfecta, és suficient per aguantar la pel·li, perquè realment és distreta, i l’hàbil conjunció d’elements típics del gènere conformen un film que assegura una bona estona de tensió, algun diàleg ocurrent, pocs moviments de càmera remarcables, però en línees generals, un film de por típic i tòpic però entretingut.

THE CHILDRENTHE CHILDREN, de Tom Shankland (SOF Competició). Sang, tensió, nens i adults atontats.

Clàssica pel·li de terror. La música, els plànols, el to, el sentit de l’humor, els ensurts, directament de l’escola dels clàssics del gènere. La pel·li és un entreteniment d’allò més solvent. Dinàmica, en tot moment la situació en pantalla és atractiva, amb moments excel·lents, sobretot la manera que tenen els nens de provocar accidents fatals. Els moments on els adults es veuen desbordats i reaccionen d’una manera típica en ells, és a dir, lluitar contra tot sense utilitzar el cervell estan molt ben trobats. El ritme de la pe·li és àgil, i en tot moment dóna la sensació que un nene apareixerà per reventar-li el cap a algú. 80 minuts de cinema perfecte per Sitges.

Ens hem perdut pel·lis que tenen bona pinta, i que ens limitarem a esmentar: Deliver Us From The Devil, Independencia, Crows 2, Haeundae, Celda 211, Nymph i Sorority Row, per citar-ne algunes. No es pot estar a tot arreu; però Sitges és el que té: siguis on siguis, sempre val la pena.

Read Full Post »

REC-2Fem un repàs de les pel·lícules de la Secció Oficial que competiran per endur-se els premis del 42è Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya. Entre les que opten a premi, trobem produccions espanyoles, com la pel·lícula que inaugurarà el festival, l’esperada REC 2, i Ingrid, de les quals ja vàrem parlar a BCNCultura, i Hierro, òpera prima de Gabe Ibañez protagonitzada per Elena Anaya. A més de les ja citades, destaquen altres propostes amb un marcat to hiperrealista que buscaran tant el patiment i l’angoixa com l’admiració i els aplaudiments. Enter the Void, Kinatay i The Children són algunes de les pel·lícules faran les delícies d’espectadors i de membres del jurat, impacients per passar-ho meravellosament malament gaudint de cinema de qualitat terrorífica.

enterthevoidGaspar Noé (Irreversible, Solo contra todos), presentarà Enter the Void; la pel·lícula, estrenada a Cannes i com sempre passa amb les seves pel·lis, no va passar desapercebuda gràcies a la cruesa narrativa i temàtica, com és habitual en el cineasta argentí. Enter the Void, història rodada a Tokio, narra les viviències d’ un jove inestable que es fa càrrec de la seva germana petita després de la brutal mort de llurs pares. La contundència de Gaspar Noé és sempre un bon reclam per veure les seves pel·lis, contrastant amb una fotografia preciosista de la capital nipona. Nathaniel Brown, Marina Stone, Sara Stockbridge, Paz de la Huerta i Olly Alexander són els protagonistes.

brillantemendozaKinatay de Brillante Mendoza, padrí del nou cinema filipí representat per directors joves com Raya Martín o Máximo Oliveros. La trama no s’està per romanços, i l’estil narratiu per menys: consisteix en un brutal segrest amb final infeliç, rodat amb primers plans desbordats de tensió i terror. Brillante Mendoza va endur-se el premi de millor director al darrer Festival de Cannes. La pel·lícula té una posada en escena demolidora i un ritme narratiu vertiginós, accentuant la duríssima trama. Coco Martín, actor habitual de Mendoza, és el protagonista; interpreta a un jove que necessitat de diners es veu implicat en un salvatge segrest. Mercedes Cabral i Maria Isabel López encapçalen el repartiment d’aquest thriller ultrarrealista habitat per prostitutes, drogues, negocis clandestins i sang.

Entre les altres noms que competiran en la Secció Oficial trobem el de Vincenzo Natali. El director de Cube torna a Sitges amb Splice, interpretada per Adrian Brody i Sarah Polley. El debat sobre els límits de la ciència i les friccions morals que provoca està servit: interpreten a dos investigadors que busquen donar un salt en l’evolució genètica. L’anglesa The Children, dirigida per Tom Shankland, proposa una trama, al més pur estil de Los chicos del maíz i de ¿Quién puede matar a un niño?, on els adorables nens es veuen contagiats per un virus que els converteix en assassins d’adults. Pels més morbosos trobem Ne te retourne pas, de Marina de Van, amb Monica Belluci i Sophie Marceau, on una escriptora pateix una série de canvis físics que la trastornen de tal manera que no sap ni qui és.

The-Childrensplicedoriangray

De Grace, Thirst, Yatterman i The Countess vàrem parlar fa uns dies. De Mr. Nobody, Cold Soul, Accident i Dorian Gray, ho fem ara. Aquest última és l’adaptació del clàssic a càrrec d’ Oliver Parker (Otelo). Ben Barnes (Crónicas de Narnia) és Dorian Gray, Colin Firth és Lord Henry Wotton, amb Rebecca Hall com a Emily Wotton completant l’atractiu repartiment. Mr. Nobody, de Jaco Van Dormael i protagonitzat per Diane Kruger, Jared Leto i Sarah Polley, explica la història d’un home de 120 anys; la dita xinesa sobre l’ anomenat efecte mariposa és el rerefons de la pel·li. De Cold Souls sabem que està protagonitzada pel sempre efectiu Paul Giamatti; d’Accident, que és un thriller urbà dirigit pel director de Hong Kong Soi Cheang i produït per Johnnie To i que va passar força desapercebuda dissabte a la Mostra de Venècia.

Només manquen 24 dies per l’inici del festival. És el moment de fer-se la llista de pel·lícules que un vol veure. Nosaltres de moment apuntem Thirst, Kinatay, Enter The Void i The Children, de la que us ofreim el tràiler a continuació.

Read Full Post »

sitges2009Del 2 al 12 d’octubre es celebrarà la 42a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. El certamen més esperat pels amants del 7è art residents a Catalunya retrà homenatge aquest any a Alien de Ridley Scott, commemorant el 30è aniversari del film; tambés podrà gaudir de pel·lícules dels 80, com El resplandor de Kubrick, amb una versió no estrenada a Espanya amb metratge extra. La inauguració tindrà com a protagonista a Jaume Balagueró i Paco Plaza, els quals presentaran l’esperada REC 2, de la qual us oferim el tràiler.

La secció Oficial Fantàstic, on participen tant pel·lícules que poten a premi com altres que no, altres que opten al premi Méliès de plata, i fins i tot els curts que opten a premi, destaca per la presència de la nova pel·lícula d’uns dels intocables del festival, Park Chan-Wook. Guanyador a l’edició del 2004 del premi a la millor pel·lícula amb Old Boy, les seves pel·lícules són sempre benvingudes i aplaudides, com també va succeir amb Three…extremes i Simpathy for Lady Vengeance. Aquest any es presenta a concurs amb Thirst, pel·lícula on es torna a tacar de sang, però aquest cop amb vampirs. L’argument es centra en un sacerdot que per un error en un experiment mèdic es converteix en vampir. El sacerdot està interpretat per Song Kang Ho, actor fetitxe del director coreà,  i vell conegut de Sitges, gràcies als seus papers protagonistes a Simpathy for Lady Vengeance, Memories of murder i The Host.

thirstthirst_art_01[1]Thirst02[1]

Un altre dels atractius del festival serà el retorn de Takashi Miike amb Crows 2, un altre cop basant-se en el còmic de Hiroshi Takahashi. Després de la bona acollida al darrer Festival de Sitges i l’èxit comercial l’any passat amb Crows Zero, el director japonès reemprèn la història de la guerra d’adolescents amb les hormones disparades que volen fer-se respectar amb els punys per controlar l’Institut Suzuran, conegut com l’escola dels corbs, i fer-se un lloc en el crim professional; la situació es complica perquè  altres futurs yakuzas, els de l’institut rival, es volen venjar d’un crim del passat.

CrowsZero2Crows_Zero 2

Altres novetats i notícies del Festival de Sitges, aviat a BCNCultura. De moment, el tràiler de REC 2:

Read Full Post »