Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Robert Crumb’

Palestina,enlafranjadegaza. Joe SaccoEl periodista Joe Sacco és un dibuixant i guionista de còmics que treballa com si d’un corresponsal de guerra es tractés. Per fer el còmic Palestina. En la franja de Gaza (premi American Book Award de 1996), se’n va anar a viure entre els palestins dels territoris ocupats durant dos mesos, des de finals de 1991 fins a principis de 1992. Joe Sacco va anar a amarar-se de què es coïa i malauradament encara es cou a una de les zones més conflictives del planeta. Jerusalem, Ramala, Nablús, Jaffa, Hebron, Gaza, Cisjordània, Tel Aviv, un llarg recorregut pel territori que li va permetre crear un còmic tan contundent com objectiu; desprèn sinceritat i ganes de donar a conèixer el que va viure, sense més. Sacco no vol donar lliçons a ningú, ni vol ser el salvador de res; es “limita” a escriure el que escolta i a dibuixar el que veu.

Sacco es va trobant famílies palestines destrossades que expliquen les tortures per part del Shin Bet (la CIA jueva) o es queixen de que els jueus tallin les seves oliveres, sovint la única font d’ingressos, alegant raons de seguretat; les conclusions són immediates però oblidades per Occident. I quan una família de jueus, que pateixen per les pedres, bombes casolanes i cóctels molotov, i que proclamen que els territoris són seus perquè van guanyar la guerra, la cara que es dibuixa el propi Sacco a les vinyetes ho diu tot. També hi ha lloc per escoltar dones palestines expressant el seu malestar davant l’home palestí; parlen de maltractaments, de falta de respecte i de la seva denigració com a dones; o nens palestins llençant pedres contra tancs i militars jueus, orgullosos de fer-ho ja que els seus pares els insten a fer-ho. En un capítol, Sacco li qüestiona a una dona de Tel Aviv, crítica amb els palestins: “No tenen dret a defensar un territori que heu ocupat?”. Tot depèn dels ulls amb el que ho vulguis mirar, com es diu en el còmic.

palestina, joe sacco.vinyeta

El pròleg del còmic està escrit per Edward Said, palestí nordamericà, professor de literatura comparada i autor entre d’altres de llibres com Orientalismo, Gaza-Jericó, pax americana i Crónicas palestinas, i redunda en la honestedat de Sacco per crear un còmic, en aquest cas seriós i rigurós com un assaig periodístic, però amb el dinamisme i frescura que donen els dibuixos, i més els de Sacco, de l’estil del còmic underground (amb una retirada a l’estil de Robert Crumb però amb una temàtica propera a la d’ Art Spiegelman) sobre un tema tan delicat, i amb un punt de vista tan net com el conflicte li permet; perquè Sacco, i això ho diu ell mateix en el pròleg, afirma que hi ha un fet central en aquest conflicte, que és l’ocupació d’Israel, i fins que cap llei internacional ni Drets Humans intervinguin, no hi haurà solució.

El còmic és una mena de diari del viatge de Joe Sacco per la zona, on el que sempre té clar és la seva preocupació per les víctimes i la voluntat de donar veu al seu testimoni. Les seves impressions són secundàries, perquè com diu durant el còmic el mateix protagonista, és a dir, el propi Sacco, hi ha moments en els que està tan esgotat i tan fart de tot el que veu i sent, que ja no sap què pensar.

joesaccoJoe Sacco té altres còmics sobre conflictes, com Gorazde: Zona Protegida – La Guerra en Bosnia Oriental i El mediador – Una historia de Sarajevo i El final de la guerra, totes elles, com Palestina: En la franja de Gaza, editades per Planeta. També és autor de El rock y yo, un homenatge autoparòdic als seus anhels per convertir-se en una estrella del rock i al seu amor per la música.

Read Full Post »

Harvey_PekarHarvey Pekar va néixer a Cleveland a l’any 1939, fill d’una parella nascuda a uns shtetls de Bialosnyk, Polònia. Els seus primers anys a Cleveland els va viure a un barri judeo-italià de classe treballadora. Després d’alguna que altra baralla, la família Pekar va mudar-se a un barri de rics a les afores de Cleveland, on Pekar va descobrir la seva facilitat per trencar cares. Després de deixar a un nazi inconscient amb el cap dintre d’un urinari i deixar en ridícul al macarra del barri, Pekar va arribar a la gran conclusió que apallissar gent no dóna autoestima. Intentà donar un gir total a la seva vida i va optar per anar a la Marina. L’aventura durà poc. Es va col·locar a l’administració pública aprovant unes oposicions. La música jazz, el cinema i els esports omplien el seu temps de lleure, fins que va freqüentar ambients més intel·lectuals. Va aconseguir una feina al Cafe Bizarre de Greenwich Village, una bar trampa per turistes on hi havien beatniks impostors.

Pekar ja era un expert en música jazz quan un vell amic seu col·leccionista de discos el va recomanar perquè escrivís a la revista Jazz Review. Quan va tornar a Cleveland, es va fer monitor d’escola, feina que compaginava amb els seus articles, pels quals no cobrava. Va anar a la Universitat, però després de l’enèsima crisi existencial per falta d’ autoestima, la va deixar. Es va barallar amb el seu pare, va marxar de casa i es va fer amb una feina a través del servei jueu de col·locació. De feina en feina, es va anar aficionant als còmics, seguia amb els articles de jazz i col·leccionant discos, fins que a l’any 1962 va conèixer a Robert Crumb.

Pekar i Crumb es van fer amics gràcies a la seva afició pels vinils i pels còmics, i mentre Pekar es guanyava la vida com a funcionari del govern federal, Crumb va publicar els seu primers còmics. Pekar es va créixer gràcies a l’èxit del seu amic, i començà a escriure guions d’historietes. Ell volia que el còmic anés més enllà, com el seu adorat còmic underground: explicar relats quotidians, parlar de la vida dels treballadors, fer històries llargues i complexes com la prosa. El propi Crumb va llegir les seves historietes i es va decidir a il·lustrar part del material de Pekar a partir de 1972 (del material amb Crumb, es pot trobar un recull gràcies a Ediciones La Cúpula). Havia aconseguit prestigi, però el que li ha donat de menjar a Pekar ha sigut la seva feina de funcionari. L’ èxit de la crítica el va obtenir quan va guanyar el premi al millor llibre americà de l’any 1987 gràcies al col·leccionable American Splendor, que havia començat a publicar 9 anys abans.

american-splendorharvey-pekar-american-splendor-cover1AmericanSplendor1american_splendor_2.img_assist_custom

No va ser fins el 2003, gràcies a premis a Sundance i a Cannes per l’adaptació del còmic en qüestió a la gran pantalla, quan Pekar va començar a vendre els seus còmics a un ritme satisfactori pels editors. L’èxit comercial es va rendir definitivament al seu punt de vista maníac-depressiu.

Pekar evoca a través dels seus guions l’atmòsfera de les ciutats saquejades per empresaris i la indústria i mostra a una població abandonada a la seva sort. Com diu Crumb, “todo cuanto nos ofrece Pekar es la vida real”.  Les seves darreres obres publicades són El derrotista (Planeta DeAgostini) i Macedonia (Ediciones La Cúpula).

pekar

Read Full Post »