André Bazin va crear el seu propi cineclub amb Robert Lachenay, Circle Cinemane, a l’any 1947, any en el que crea la revista Revué du cinema. Un adolescent anomenat François Truffaut, rata de biblioteca i de la Cinematèque Française com Bazin, va conèixer a Bazin i va formar part del cineclub fins que el van tancar al 1949 per insolvència. Truffaut va ser detingut i internat al centre de menors Villejuif per una série de furts. Quan Bazin es va enterar, va encarregar-se del jove Truffaut i li va oferir feina a la revista Travail et culture.
Bazin volia promoure la seva visió sobre el cinema, insistint en la importància del punt de vista cinematogràfic. Al 1951 va fundar la revista Cahiers de Cinema (amb Jacques Doniol-Valcroze y Joseph-Marie Lo Duca). Teòrics de la cinematografia com François Truffaut, Jean Luc Godard, Eric Rohmer (editor de la revista), Jaques Rivette, tots ells seguidors com Bazin del cinema de Chaplin, Vigo, Cocteau, Renoir, Bresson, Welles i Hitchcock, mostren el seu neguit davant d’un cinema entès com a entreteniment banal i distanciat d’un enfoc artístic, reflexiu i crític. És Truffaut, amb l’article Una cierta tendencia del cine francés, qui critica la situació del cinema francès del moment, presoner de la rigidesa formal i de contingut. Insisteix en la necessitat de crear un cine de qualitat, atent a la quotidianetat, a les emocions, a la gent del carrer i a l’austeritat. Entre el 1958 i 1962, Bazin escriu els quatre volums del llibre ¿Qué es el cine?.
El 4 de maig de 1959 es presenta a Cannes Los cuatrocientos golpes. La pel·lícula és un èxit, Truffaut guanya el premi a la millor direcció; la Nouvelle Vague es converteix en l’ avantguarda cinematogràfica. Aquell mateix any també s’estrena Al final de la escapada, l’òpera prima de Godard.
BCNCultura 