Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sala Apolo’

lucinda1Considerada per unanimitat, com la millor veu i compositora femenina del rock americà, Lucinda Williams pot presumir de tenir un dels millors directes que es poden veure en l’actualitat, així ho demostra Live@ at the Fillmore (2005) el seu doble en directe i de ser una de les artistes més respectades de la seva generació; credencials suficients per no perdre’s el concert que farà el proper dia 20 a la Sala Apolo.

Guanyadora d’un premi Grammy per el seu excel·lent Car Wheels on Gravel Road, un disc de sonoritat rock que obre el seu discurs més enllà del country, que havia caracteritzat les seves anteriors gravacions, i admirada per gent com Bob Dylan, Ryan Adams, Emmylou Harris, M. Ward o Greg Dulli. Lucinda Williams arriba a Barcelona per presentar el seu últim disc Little Honey, en el qual hi trobem les col·laboracions de Matthew Sweet, Elvis Costello i Susana Hoffs, un disc que recupera l’esperit rock de Car Wheels, després del pausat Essence, el meravellós World Whitout Tears, West i el directe gravat al Fillmore.

leibovitz_dia06_09
Després de 30 anys de carrera, Lucinda Williams interpretarà  primera vegada a la ciutat, les seves cançons sobre l’amor i el desamor, la solitud i la mort, sobre l’addicció i la pèrdua, en el que segur serà un dels concerts d’aquest 2009.

Read Full Post »

Dimarts 26, en una de les sessions que serveixen per presentar l’imminent Primavera Sound 2009, els nordamericans Reigning Sound tocaran a la Sala Apolo. Els de Memphis, amb el seu rock que va des de l’americana fins a un so més garatge, ens presentaran les cançons del seu 6è treball d’estudi, Love and Curses, que es posarà a la venda al juliol a través del segell In The Red Records.

reigning_sound

La banda liderada per Greg Cartwright, es va formar al 2001, any del seu primer disc: Break up, Break down, on ja s’apreciaven bones melodies, encara que el so de la banda no quedava del tot definit. Amb Time Bomb High School (2002) arriba la consolidació del so; les melodies de Cartwright són brillants, i temes com I don t’ believe serveix per confirmar la banda. A Too much Guitar (2004) retornen al so més garatge amb temes totalment 60’s com We repel each other o I’ll cry. La consolidació arriba amb Time For Orphans (2005); balades com If you can’t give everything o el preciós mig-temps de What could I do adornen un àlbum que els confirma com una banda a seguir. Temes com Medication #2 o If Christmas can bring you home no els fa qualsevol. Dos discs en directe i un amb la Shangri-La Mary Weiss completen una discografia molt recomanable.

El rock americà està d’enhorabona. Bandes com Dr. Dog, Magnolia Electric Co (els veurem al Primavera), The War on Drugs o Reigning Sound han sabut recollir els fruits dels Dylan, Byrds, The Count Five o The Seeds entre d’altres, han afegit altres influències, i han sabut sumar tot el que els ha inspirat i motivat per fer música.

Aquí va un dels nous temes:

Read Full Post »