Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘terry gilliam’

terry gilliam-ganyotaTerry Gilliam les ha vist de tots colors durant la seva llarga trajectòria com a director de cinema. L’únic nordamericà dels Monty Phyton va començar a dirigir amb la divertidíssima Los caballeros de la mesa cuadrada, juntament amb Terry Jones. L’etapa Monty Phyton va ser potser la més tranquila en quant a problemes de qualsevol tipus per finalitzar projectes.

Amb Brazil, la seva hilarant revisió de 1984 de George Orwell, Gilliam va haver de barallar-se amb els directius d’ Universal per temes de financiació. Amb El Barón de Munchausen, l’enfrontament, aquest cop amb Columbia, fou encara més dur: la pel·li havia tingut un cost de 48 milions de dólars, però la taquilla presentava uns beneficis de 8. Els Oscars per una vegada van fer justícia i la pel·li va ser nominada en quatre categories, a més d’obtenir 3 premis BAFTA. Amb El Rey Pescador, fins i tot va guanyar un Oscar, després d’obtenir 5 nominacions. Abans, Time Bandits havia sigut un èxit comercial inesperat.

terry-gilliam-quixot

Als 90, Gilliam va intentar dur a la gran pantalla Història de Dos Ciutats de Charles Dickens; però l’elecció de l’actor que havia d’interpretar a Charles Darnay i el desacord total amb el pressupost van tumbar el projecte. A part del que hem comentat dels èxits de Munchausen i El Rey Pescador, 12 Monos va recaudar gairebé 200 milions de dólars. Després d’aquests quatre triomfs, afegint el de la fantàstica Miedo y Asco en Las Vegas, al 1999 va començar el rodatge de The Man Who Killed Don Quixote, amb Jean Rochefort, Johnny Depp i Vanessa Paradis. Johnny Depp fou el primer en arribar a un rodatge sense l’actor protagonista, Rochefort, amb avions militars sobrevolant el set, climatologia totalment desfavorable (uns xàfecs van arrassar el set i van endur-se o espatllar part de l’equip). Quan va arribar Rochefort, la seva hèrnia discal va tirar per la borda definitivament totes les opcions de continuar amb el projecte. El documental The Lost in La Mancha ho explica tot.

miedo y asco en las vegas

Terry Gilliam va intentar fer-se càrrec del projecte Watchmen al 1989 i al 1996. Malauradament, sobretot valorant el resultat final del treball d’ Snyder, no va ser possible; el fet de que la visió de Gilliam estigués totlament allunyada del punt de vista comercial de les majors va impedir que l’obra d’Alan Moore tingués una adaptació amb el nivell que garantitza Gilliam.

hermanos grimm

Los Hermanos Grimm podríem dir que és la pel·li que més caché ha atorgat a Gilliam. No és la seva millor obra, però si la que més beneficis li ha donat. Fins i tot les famílies l’anaven a veure; la crítica especialitzada va parlar bé de la pel·li, els estudis estaven contents, i a part, Gilliam va conèixer a Heath Ledger. L’èxit amb els germans Grimm li va permetre dur a terme un projecte tan personal com Tideland, que no tenia res a veure amb l’anterior. Gilliam sempre ha anat a la seva, perquè té confiança en el seu treball; per això ha superat tots els contratemps.

El més greu l’ha superat amb The Imaginarium of Dr. Parnassus. Tots sabem que Heath Ledger va morir quan s’havia rodat el 45% del guió. El talent i les amistat de Gilliam van superar el drama de la mort d’un dels actors amb més futur. Johnny Depp, Colin Farrell, Jude Law, la capacitat d’improvisació i la genialitat de Terry Gilliam han permès que avui s’estreni El Imaginario del Dr. Parnassus. Un altre cop, Terry Gilliam surt vencedor: a ell no li importa guanyar, però detesta perdre.

gilliam-ledger

Anuncis

Read Full Post »

A la dècada dels 90, Johnny Depp era considerat pels grans estudis de Hollywood com “autèntic verí per la taquilla“; però la cosa va canviar despres d’ arrassar arreu del món amb la seva creació del pirata Jack Sparrow. A dia d’avui, el nom de Johnny Depp és sinònim de grans recaptacions i de peregrinacions en massa cap a les sales de cinema. Aquest proper dia 11 d’octubre es farà un passi especial del seu nou film, The Imaginarium of Dr. Parnassus, de Terry Gilliam, en l’edició del Festival de Sitges d’enguany, i el dia 23 del mateix mes està prevista l’estrena del film a les sales catalanes.

parnassus6 depp

L’actor té previst l’estrena d’ Alicia en el País de las Maravillas, de Tim Burton, el proper mes de desembre. En el film Depp interpreta a “sombrero loco”; d’ altre banda acaba de dirigir, a Londres, un vídeoclip per la banda de pop britànica, Babyface, amb la participació del seu amic Stephen Graham, actor vist juntament amb Depp a Enemigos Públicos, encara en cartellera. Pel 2010 està prevista l’ estrena de Los Diarios del Ron, adaptació de la novel·la del gran Hunter S. Thopmson, del qual era amic íntim, dirigida per Bruce Robinson, aposta personal de l’ actor, i que també exerceix de productor de la pel·li. Robinson és responsable d’un dels films preferits de Depp, la hilarant Whitnal & I. A Depp l’acompanyen Giovanni Ribisi, Aron Eckhart, Amber Head i Richard Kelly.

rum_diary_johnny_deppjohnny-depp15

Depp també ha donat el seu ok a participiar en el nou film de Tim Burton, Dark Shadows, adaptació d’una famosa série de televisió britànica, on l’actor interpretarà a Barnabas Collins, un decadent vampir, que es mou per una realitat plena d’homes llop i zombies. Un cop acabada la seva nova col·laboració amb Burton, es posarà a les ordres d’una altre gran amic seu, Emir Kusturica, per interpretar a Pancho Villa en el biopic que està preparant el director d’Underground, i on també hi participarà l’actriu Salma Hayek.

depp_burton

Sobre el que encara no s’ha confirmat res és en relació a la seva participació a la quarta entrega de Pirates del Caribe, després de que Dick Cook hagi estat acomiadat dels estudis Disney. Dick Cook va ser el responsable de que Depp acabés sent Jack Sparrow, i a l’actor no li ha fet cap gràcia que el despatxessin. Ara mateix ha declarat que no creu que es torni a vestir de pirata per respecte al seu amic. També ha declinat participar a The Man Who Killed Don Quixote, de Terry Gilliam, per incompatibilitat de dates, amb qui ja va intentar fer la pel·li sobre “el caballero andante” i que va donar a lloc finalment al documental Lost In La Mancha.

Ja ho veieu, Johnny Depp segueix fidel a la seva passió pel cinema i als seus 46 anys segueix arriscant i participant en el que li dóna la real gana. Per alguna cosa és el millor actor de la seva generació… i de llarg.

Read Full Post »

Lu ChuanFinalitzat el 57è Festival de San Sebastià, són molts els noms que han despertat l’interès de la premsa especialitzada. Des d’ Iñaki o Isaki Lacuesta, gironí afincat al País Basc que s’ha convertit en la gran esperança del cinema espanyol, fins al guanyador de la Concha de Oro, Lu Chuan. El director xinès presentava l’èpica, emotiva i intensa City Of Life And Death, pel·lícula que es submergeix en el conflicte sinojaponès, concretament en l’anomenada violació de Nanjing, amb una narració i estètica que es mou entre Salvar Al Soldado Ryan i La Lista de Schindler.

Woody Allen ha recuperat el to amb Whatever Works, amb un personatge que farà les delícies dels seguidors dela filosofia alleniana. Terry Gilliam ha deslumbrat amb l’univers de Dr. Parnassus, evidentment a qui entengui el seu món; i Tarantino, doncs ha fet de Tarantino, i ha demostrat com ell no canvia, però el seu cinema sí, constatant la seva evolució amb la més que comentada Malditos Bastardos, amb un Brad Pitt que l’ha acompanyat per la ciutat basca amb calçat personalitzat.

sabates-de-brad-pitt

Tornem a Isaki Lacuesta. El director de les celebrades Cravan vs. Cravan i de La Leyenda del Tiempo ha tornat a convéncer, aquest cop gràcies a Los Condenados, pel·lícula que significa la seva primera incursió en la ficció, i on intenta reflexionar sobre la violència que sempre ha rodejat a la humanitat. Indicar que tant Whatever Works com Gigante, Premio Horizontes, s’estrenen el dia 2 a BCN, així com The Limits Of Control.

Els premiats són:

Concha De Oro: City Of Life And Death, de Lu Chuan

Premi Especial del Jurado: El Refugio, de François Ozon

Concha de Plata al millor director: Javier Rebollo, per La Mujer Sin Piano

Concha de Plata ala la millor actriu: Lola Dueñas, por Yo, también

Concha de Plata al millor actor: Pablo Pineda, por Yo, también

Premio a la millor fotografía: Cao Yu, per City Of Life And Death

Premi al millor Guió: Blessed

Premi nous realitzadors: Le Tour Oú Dieu Est Parti En Voyage, amb menció especial per Sammen / Together

Premi Horizontes: Gigantes, de Adrián Biniez

Read Full Post »

watchmenIndubtablement, Watchmen ha estat un dels films d’aquesta temporada, ja sigui per la gran legió de fans que té el còmic d’ Alan Moore o bé pels que tenien ganes de més Zack Snyder després del seu film 300.

En el pòster de cine de Watchmen hi llegíem la frase “del visionari director de 300“, però la veritat de visionari ben poc en té Zack Snyder; el seu debut amb el remake d’ Amanecer de los Muertos no passa de ser un film entretingut i correcte, i el seu següent film 300, no deixava de ser un exercici tecnològic, per dir-ho d’una manera suau, buit i sense cap tipus de valor cinematogràfic més enllà dels seus efectes especials . Amb aquestes credencials Snyder s’enfrontava al repte més important fins el moment: portar a la pantalla el que diuen és la millor novel·la gràfica de l’història.

Watchmen no passa de ser un film correcte, per moments fred per culpa del seu plantejament formal, que no va més enllà de la simple fotocòpia. Snyder no aporta rés a la gran històoria d’ Alan Moore, a excepció d’ un gir final no massa inspirat, limitant-se a reproduir les vinyetes del còmic en pel.lícula, deixant completament de banda l’autèntic rerefons, i l’atmosfera apocalíptica, que plantejava Moore, mostrant-nos tant sols la part més superficial de l’història.

watchmen_comedianwatchmen-2

El repartiment actoral tampoc ajuda massa; Jeffrey Dean Morgan crae un Comediante molt tou i inexpressiu, Patrick Wilson no passa de correcte en la seva interpretació de Buho Nocturno,  igual que Billy Cudrup amb el seu Dr. Manhattan , Malin Akerman aconsegueix amb la seva interpretació que el seu personatge sigui pràcticament anecdòtic i Matthew Goode a hores d’ara encara es pregunta qui es Ozzymandias. Enmig de tots ells Jackie Earle Haley clava un dels personatges més importants de l’història, Roschard, fent de la seva interpretació el millor del film, juntament amb el títols de crèdit inicials i l’enterrament d’El Comediante.

El pitjor de Watchmen és que no passarà de ser un film anecdòtic, sense la  personalitat cinematogràfica suficient per convertir-se en clàssic del gènere fantàstic; tot el contrari del còmic, per culpa de l’elecció de Snyder com a director, i sempre ens preguntarem que hagués passat si algun director de la talla de Tim Burton, Terry Gilliam, David Cronenberg o Christopher Nolan s’ haguessin fet càrrec d’aquest projecte.

watchmen_window_rorschach

L’edició en DVD de la pel·lícula es presenta en dos edicions, una senzilla i l’altre doble amb caixa metàl·lica , amb un segon disc amb material extra, igual que el que acompanya l’edició en Blu-ray, on hi trobem els documentals : Mecánica: Tecnología de un Mundo Fantástico, El Fenómeno: El cómic que cambio los cómics, Superheroes reales, Vigilantes reales i el videoclip de My Chemical Romance del tema dels títols de crèdit finals. El que no s’entén és per què en el nostre país no s’ha editat el Director’s cut del film, que millora substancialment la versió estrenada en cines.

El DVD es posarà a la venta a finals del més de setembre, de moment que no pugui esperar ja pot trobar l’edició en Blu-ray.

Read Full Post »

the-imaginarium-of-doctor-parnassus1Terry Gilliam s’està convertint en el director maleït per excel·lència: rodatges catastròfics com el de The Man Who Killed Don Quixote, del qual va sorgir l´excel·lent documental Lost in La Mancha; lluites i claudicacions amb productors a El Secreto de los Hermanos Grimm; despreci de la crítica i dels distribuïdors cap un dels seus films més personals, Tideland; per acabar de completar tota aquesta serie de desgràcies, durant el rodatge de la seva nova pel.lícula, The Imaginarium of Doctor Parnassus, va morir Heath Ledger, protagonista absolut del film qui tan sols havia rodat una quarta part de les seves escenes. Aquest últim contratemps va estar solucionat ràpidament gràcies a un grup d’amics de l´ex-Monty Python (Johnny Depp, Jude Law i Collin Farrell), que es van oferir per interpretar les parts restants de Ledger.

gilliam-parnassus

El resultat final d´aquest The Imaginarium Doctor Parnassus ha estat un film al més pur estil Gilliam i ens narra les aventures d’un jove (Heath Ledger) que contacta amb una estranya companyia de teatre dirigida per l’estrafolari Doctor Parnassus (Christopher Plummer), un excèntric mag que amb un mirall mágic és capaç de mostrar diferents realitats, en les que el personatge de Ledger adopta l’aspecte físic de Depp, Law i Farrell.

Però qui millor per explicar-nos els secrets del film que el mateix Terry Gilliam.

Read Full Post »