Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘the cramps’

halloweenTim Burton i Henry Selick van representar de forma perfecte el que és, i significa, la festivitat de Halloween, Dia de Tot Sants a Catalunya, en la seva excel·lent Pesadilla Antes de Navidad, mostrant-la com l’altre cara del Nadal, com la visió canalla i gamberra de la celebració per excel·lència.

Nascuda fa molts segles com a una cel·lebració celta, i sota el nom de Samhain (déu dels morts), coincidia amb el darrer dia de l’any (el 31 d’octubre segons el calendari celta) i representava el final de l’estiu. Aquell dia s’encenien grans fogueres per allunyar els mals esperits, ja que es creia que aquests acompanyats de bruixes visitaven les antigues llars, en busca d’un nou cos. Per aquest motiu no s’encenia cap llum i la gent es vestia de bruixes o dimonis per tal que cap esperit els posseís.

Amb l’arribada de l’era cristiana, el dia 1 de novembre va passar a denominar-se Dia de Tots Sants i el 31 d’octubre Vigília de Tots Sants, en anglès All Saints Eve. Amb el temps aquesta denominació va anar mutant fins anomenar-se, All Hallows Eve. D’aquí va néixer la paraula Halloween.

Amb el temps aquesta celebració ha anat agafant un caràcter més inofensiu i s’ha creat tota una iconografia, al voltant de la carbassa com a element representatiu que s’ha acabat estenent per arreu del món. Ha arribat a ser tota una icona de la cultura popular, influenciant el món de la música (Misfits, White Zombie, Marilyn Manson, The Horrors o The Cramps) i sobretot el món del cinema, i marcant de forma clara el cinema de terror més pulp, un gènere que ha trobat en el Halloween un gran aliat.

Aquí us proposem cinc títols perfectes per qui el dia 31 vulgui tancar-se a casa seva, sense llum i vestit de bruixa o dimoni, i celebrar sol o en companyia aquesta nit tant terrorífica. La nit ideal per posar-se la màscara més aterradora possible, amagar-te en una cantonada i donar-li un bon ensurt al burro del teu “jefe”.

ed wood ED WOOD de Tim BurtonBiopic del pitjor director de l’història del cine. Amb una estètica i narració més propera al cinema de terror de serie B que no pas al cinema més estàndard.
la casa de los 1000 cadaveres LA CASA DE LOS 1000 CADÁVERES de Rob Zombie
Un festival pels amants del cinema de terror, barrejant de forma perfecte la cultura pop amb el terror més gore. Una pel·lícula plena d’homenatges i brutals assassinats.
halloween HALLOWEEN de John CarpenterLa mare de tots els slashers. Un film sanguinari i aterrador, amb la celebració de Halloween com a rerefons. El naixement del mite de Michael Myers, l’home del sac modern.
aquella casa al lado del cementerio AQUELLA CASA AL LADO DEL CEMENTERIO de Lucio Fulci
Tombes, portes que grinyolen, presències infantils aterradores i una casa maleïda construïda al bell mig d’un cementiri que acull les desgràcies d’una família fins les últimes i fatals conseqüències.
la noche del cazador LA NOCHE DEL CAZADOR de Charles LaughtonInquietant i terrorífic conte infantil. Una parella de nens i la seva mare es veuen perseguits per la malèvola figura d’un fals predicador amb el rostre de Robert Mitchum.

Read Full Post »

Y1X8K1P_largeEl passat dia 9 d’agost es va celebrar el 40 aniversari de la massacre perpetrada pel Clan Manson a casa de l’actriu Sharon Tate i el director de cine Roman Polanski. Aquest fet simbolitza de forma contundent el final del somni hippie i de l’Era de l’Aquarius.

Charles Manson era un exconvicte aspirant a cantant de folk, seguidor de l’ ideal hippie, el qual liderava una comuna que es movia per la costa oest dels Estats Units a finals de la dècada dels 60. Es dedicaven a ocupar els patis de les cases dels amics,  com per exemple el Beach Boy Dennis Wilson, qui va tenir el plaer de tenir-los una temporada al pati de casa seva. El Clan Manson estava format per una trentena de persones, en la seva majoria noies, i es basava en un funcionament molt simple: Manson donava les ordres i la resta obeïa, subsistint a base de petits robatoris. Una secta amb majúscules.

El rebuig constant de les discogràfiques cap a la seva música i els missatges apocalíptics que va creure veure en el White Album de The Beatles, en els temes Revolution, Helter Skelter, Blackbird i Piggy van acabar sent els detonants de la massacre. El 9 d’agost de 1969, Manson va ordenar als seus seguidors entrar a casa de Sharon Tate i assassinar a tots el presents de forma que semblés un ritual, matant a ganivetades i deixant escrit a la porta d’entrada la paraula Pig , amb la sang de Sharon Tate. A la casa, a part de l’actriu, que estava embarassada de 8 mesos, s’hi trobaven: Jay Sebring, Abigail Folger, Voytek Frikowski i Steven Parent, tots ells exponents màxims del que més detestava Manson.

Familia+Manson060SharonTate_468x617marc-imageweb-blog-soc.manson-1

Dos dies més tard la familia Manson va tornar a actuar a casa del matrimoni LaBianca, acabant de la mateixa brutal manera amb tots dos. Finalment, al mes de novembre van ser detinguts pels assassinats i condemnats a pena de mort, commutades per cadenes perpètues al ser abol·lida aquesta.

Amb els anys, Charles Manson ha passat de ser l’enemic públic nº1 a tota una icona de la música rock. Artistes com Guns n’ Roses, The Cramps o Marilyn Manson, han reivindicat la seva figura, convertint-se en una de les instantànees més famoses de finals de la dècada dels 60.

charles-manson1-MUSIC-THE-BEATLES-white-albumCharles_Manson_1987

Read Full Post »

Lux Interior, cantant y fundador de la banda icona de punk The Cramps, va morir el passat 5 de febrer a Califòrnia víctima d’una insuficiència cardíaca a l’edat de 62 anys.

Erick Lee Purkhiser, aka Lux Interior, i Kristina Marlana Wallace, aka Poison Ivy, van fundar The Cramps al 1976. Caracteritzats per un so cru i un discurs inspirat en el cine de terror de serie B, varen ser un dels grups més influents del punk americà de tots els temps. Des de White Zombie a la Blues Explosion, de Marilyn Manson a The Horrors, són varies les bandes que es poden considerar hereves de la banda de Lux Interior, algunes amb més encert que d’altresLux Interior and Poison Ivy of The Cramps

Al llarg de tota la seva carrera The Cramps van editar 14 àlbums, arribant al seu màxim nivell de popularitat a la dècada del 80 amb un dels seus millors treballs: Stay Sick. Pel camí queden treballs tant imprescindibles com Off The Bone, A date with Elvis o Bad Music For Bad People. Al 2004 van editar el seu últim disc How to make a monster, un gran punt i final. Amb la mort de Lux Interior el món del rock perd gran part de la poca autenticitat que li queda. Quin dels grups sorgits en els últims 10 anys li hagués pogut fer ombra als millors The Cramps?

Read Full Post »