Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘the pains of being pure at heart’

Després d’aconseguir entrada pel concert de My Bloody Valentine a l’Auditori, la recepta era senzilla: descansar. Entre l’ampli menjador i l’oasi amb tumbones, fèiem temps per veure a Magnolia Electric Co. A les 18.15 apareixien els nordamericans, amb un sol espatarrant, per oferir un concert de rock americà clàssic; van presentar un tema del seu pròxim treball i van tancar la seva actuació amb el seu millor tema: Hammer down.

magnolia

A les 20.15 apareixien en escena l’altre ex-Spacemen 3, Jason Pierce i els seus Spiritualized. Acompanyats per dues coristes, als anglesos només els hi va faltar dir “Ladies and Gentlemen, we are floating in space“. Els temes més terrenals del seu darrer treball, Song in A&B, van arrencar els aplaudiments de la gran majoria. A destacar l’enorme èxit de Soul of fire, tema que ha donat a conèixer una banda amb una recomanable trajectòria que comença al 1992.

spiritualized1

A les 21 vam anar pitant cap a l’escenari Pitchfork. Era l’hora de la novetat indie de l’any, els The Pains Of Being Pure At Heart. Els de Nova York, amb un guitarra de recolzament, van interpretar gairebé tot el seu àlbum amb algun tema nou, i van oferir un gran concert, demostrant que encara és possible fer bons temes, reciclant i readaptant vells però atemporals conceptes musicals. Temes com Young adult friction o Stay Alive no inventen res; però si un tema és bo i sona com sonen ells en directe, qui vol inventar?

painsofbeing

I disparats cap a la cua de l’Auditori; segona oportunitat a My Bloody Valentine. I menys mal que li vam donar. Ens mengem les paraules del primer dia. Quan van arrencar amb I only said, muts i a la gàbia. Com va sonar el Loveless o temes d’Ep com Cigarrettes in your bed o el tema final You made me realize…un deliciós esclafament de so. No tenim paraules pel que de moment és el concert del festival: per proposta, arriscadíssima, i pel resultat, aclaparador i exquisit pels amants del shoegazing. Feed me with your noise, estimats MBV.

mbvalentine

Després de gaudir del beneït desgast auditiu i psicològic que suposa veure els de Dublin, era moment per fer un mos, relaxar-se i comentar la jugada. Què podem anar a veure després de veure un concert que ens ha deixat meravellosament extasiats? Vàrem decidir apropar-nos a veure al gentleman de la classe obrera, Jarvis Cocker. Amb un darrer disc més contundent produït per Steve Albini (sí, ens vam pedre Shellac), el de Sheffield, va oferir un concert on va repassar els seus dos àlbums amb solitari, i on va confirmar que els temes del seu Further Complications sonen encara millor en directe.

jarviscocker

No hi havia forces per més. Avui… Sonic Youth.

Read Full Post »

the-pains-of-being-pure-at-heart2The Pains of Being Pure at Heart són un quartet de Nova York que debuten amb aquest disc homònim on revindiquen les grans virtuts de les bandes britàniques indies nascudes a finals de la dècada dels 80 i principis dels 90. El seu so beu de les guitarres saturades i plenes de distorsió que van caracteritzar My Bloody Valentine, amb la veu treient el cap tímidament pel damunt de les capes de distorsió, com ho feien  Ride, i amb la tensió rítmica de The Weeding Present. Sota aquestes premises han creat un disc, que sense arribar a ser excel·lent els situa com a una de les bandes revelació de l’any, per no dir sense embuts la Banda. Deu temes de Indie Pop en estat pur, on destaquen autèntics hits com Stay Alive (un dels millors temes de l’any), Young Adult Friction o el primer single Everything With you.

painspureheartEl millor de tot és que no sonen forçats, sinó frescs i innocents, sense pretensions, tant sols amb ganes de mostrar-nos el seu fanatisme per els temps passats, on Ride i companyia dominaven el panorama Indie.

Estaran el divendres 29 de Maig a l’escenari del Primavera Sound 2009, on defensaran en directe les virtuts del seu debut discogràfic. Un disc fresc i addictiu.

Read Full Post »