L’escriptor italià Erri De Luca ha publicat un nou llibre: El día antes de la felicidad (Siruela), on explica la pèrdua de la innocència d’un orfe en plena Segona Guerra Mundial. Membre durant la seva joventut del moviment activista Lotta Continua, va escriure el seu primer llibre quan tenia 39 anys, Aquí no, ahora no, on evocava la seva infància a Nàpols en primera persona. Més que compromès, considera que l’escriptor “ha de compartir el mal moment d’un poble, de la seva pròpia gent”. De Luca desprèn en tota la seva obra una personalitat que es qüestiona els confins designats pels avatars de la vida.
El día antes de la felicidad recorda la importància de l’ Escola Pública, assenyalant-la com l’espai on succeeix allò que sovint sembla una utopia però que és imprescindible per esdevenir societat: la igualtat. Smilzo és un jove orfe que vol créixer i formar-se a una ciutat per construir com era la Nàpols de després de la Segona Guerra Mundial. Don Gaetano, un home veterà i amb bastants kilòmetres a les seves cames, és un home de carrer que actuarà com a mestre d’un noi que tracta de reconèixer la felicitat. Don Gaetano intentarà fer-li entendre que a la felicitat millor oblidar-la tan ràpidament com arribi, perquè com diu De Luca, “tal com ve se’n va”. Entendre la felicitat i fer-se persona seran proves que haurà de superar Smilzo per sí sol.
De Luca és conegut per utilitzar en els seus llibres termes claus amb un punt de vista diferent a l’habitual. Entén l’esperança com un sentiment inútil en cas d’extrema necessitat; la innocència com un estat d’inconsciència i la felicitat com un atac de bon humor per sorpresa, de breu duració i efectes arriscats.
BCNCultura 